15.3 C
Província de Tarragona
Dimarts, març 26, 2024

Veus del passat

Radàxaras, l’esclau, és un dels personatges que ha debutat aquesta Tarraco Viva. Fotos: Anna Plaza

Radàxaras seu en un mur amb la mirada perduda en l’horitzó. Brut, grenyut, espellifat, amb una cantimplora de vi penjada al coll i amb la mà dreta, immobilitzada per una vella ferida de guerra, subjectada pel cinturó de cuir. Ara ja no és un esclau. Ha aconseguit la llibertat, però a quin preu! Completament destituït, vell i sense esperança, vaga un dia i un altre pel fòrum romà en busca d’una almoina que l’ajudi a subsistir. Ell és un dels personatges del passat que han cobrat vida al passeig arqueològic en aquesta edició de Tarraco Viva. Un dels que enguany han debutat davant del públic per explicar la seva història.

PERSONATGES QUE COBREN VIDA AL PASSEIG ARQUEOLÒGIC EN EL MARC DE TARRACO VIVA

Interpretat per Joan Gibert, Radàxaras és un esclau fictici, però que podria haver estat real. La seva vida, inspirada en la tants esclaus que van viure a Roma. Fill d’una família grega benestant, apassionat pel teatre i les arts, va veure com la seva vida feia un gir dramàtic i radical, quan va caure presoner en un atac i va acabar al mercat d’esclaus. “Quan et prenen el nom, et prenen qui ets”, diu mentre rememora els detalls de la seva existència, en un intent desesperat per no perdre la memòria per sempre més.

Joan Gibert relata l’emocionant història de Radàxaras

Radàxaras, l’esclau, fa emocionar el públic amb el relat de la seva vida que ha transcorregut entre amo i amo. Quan el van segrestar era jove, atractiu i instruït. Això el va protegir de les posicions més degradants de l’esclavatge, almenys d’entrada. Nomenclator, acompanyant d’una vella vídua, espia, lector d’un oficial de l’exèrcit… Li ha tocat fer tots els papers de l’auca, mentre seguia somiant en ser actor. Fins que arriba l’inesperat epíleg: “Ara torno a ser un home lliure, però vell, malalt, impedit i sense memòria”, es lamenta.

Mercè Rovira ha donat vida a Aspasia de Milet

Als peus del Fortí Negre les històries se succeeixen. Aspàsia de Milet, que també s’ha estrenat aquesta Tarraco Viva, pren el relleu a Radàxaras. “Ara que ja fa quatre setmanes que va morir Pèricles, ha arribat el moment de reobrir l’escola i recuperar les ensenyances”, diu emocionada, amb anhel de reprendre la seva vida, després d’haver perdut la del seu amant. Aspàsia de Milet, a diferència de Radàxaras, va existir de veritat, si bé la seva història ens arriba confosa, a través de la boira dels segles. L’actriu Mercè Rovira ha begut de múltiples fonts, a vegades contradictòries entre elles, per construir el personatge. Algunes diuen que només era una ataire, una dona instruïda en les arts i les ciències, que feia d’acompanyant. Però tot apunta que la seva realitat anava molt més enllà. “Vaig crear la meva pròpia escola”, explica. Escola d’oratòria i sobre la natura.

Aspasia va ser mestre d’oratòria i companya de Pèricles

Va ser allí on va conèixer Pèricles, el gran home que es convertiria en el seu company de vida. “Tenia una veu de tro, amb una dicció i una veu nítida i clara. Però podia millorar”. I ella el va ajudar a convertir-se en el millor orador de la història. Al seu torn ell es convertiria en el seu defensor en un judici públic, en què l’acusaven d’impietat. “És cert que no parlo dels déus”, reconeix Aspasia, però a Milet creiem en la natura. Donem explicacions físiques als fenòmens”. La seva és la història d’una dona forta, valenta, que va trencar amb els convencionalismes atenencs i que es va relacionar amb els grans savis de l’època. “Demà vindrà Sòcrates, prepareu preguntes per fer-li”.

Trigeu espera els veïns del tros per fer negocis

Mentrestant, al capdavall del passeig arqueològic, Trigeu aplega els seus veïns del tros per mirar de fer el millor negoci amb els romans. “Han vingut forasters i ens hem de posar d’acord amb el preu de l’oli i el vi. No patiu, jo faré les negociacions i ens repartirem els beneficis, a canvi d’una petita comissió”.

Radàxaras, Aspasia i Trigeu han debutat a la vintena edició del festival

Trigeu, encarnat per Carles Alcoy, és pagès, però té esperit d’empresari i ànima de poeta. Parla de manera abassegadora, sense fre i sense poder contenir les idees que li bullen al cap. Com la història d’Arquíloc, el seu poeta més preuat. “Homer! Homer vet a saber si va existir. Però Arquíloc sí!”. I ens relata la seva història. “El seu pare era noble, però la seva mare no, que era borda. Ell va sortir viu i ric en geni”.  Com ell. “La meva dona diu que estic boig, perquè vaig per la vinya declamant versos”, confessa. La poesia és una passió que necessita compartir i les paraules li surten sense fre per explicar les mil peripècies d’Aquíloc, el creador dels iambes, i un personatge excessiu que deixava petjada per tot arreu: fins i tot en l’amor i a l’exèrcit.

Carles Alcoy, a través de Trigeu, explica la història d’un dels grans poetes de la Grècia clàssica

“El meu nom, Trigeu, és el nom d’un personatge d’una obra d’Aristòfanes. El meu pare m’explicava aquestes coses. És xulo”.  Ja sabem d’on li ve la passió. De família.  La sessió s’acaba. “Ara que ja ens hem posat d’acord amb el preu del vi i de l’oli, ja parlaré jo amb els romans. I no patiu per la qualitat de l’oli. Ells estan acostumats a menjar farinetes”.

Radàxaras, Aspasia i Trigeu han debutat aquesta Tarraco Viva, però no els actors que els interpreten que ja són coneguts pel públic del festival. Són tres de les múltiples veus que, en forma de monòleg, cada any ens ajuden a conèixer millor el nostre passat i la gent que el va poblar. Si enguany no hi heu arribat a temps, no us els perdeu l’any que ve. Serà que sóc teatrera, però aquesta proposta dels monòlegs em té captivada.

Anna Plaza
Anna Plaza
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here