A només quinze dies de la inauguració dels Jocs al Nou Estadi, és evident que els tarragonins no se’ls han fet seus. L’any de l’ajornament no ha servit per engrescar la ciutat i acabar amb prou temps d’antelació les noves instal·lacions.
A només quinze dies dels Jocs, és evident que les institucions i els patrocinadors han posat tota la carn a la graella per fer visible l’esdeveniment, però els actes convocats fins ara s’han desenvolupat amb poca presència i entusiasme del públic.
A només quinze dies dels Jocs, podem veure els carrers encartellats i la figura del Tarracus repartida en diversos models per diferents indrets de la ciutat, però és evident que aquest no és un tema central de les converses de bar.
A només quinze dies dels Jocs, les oficines de Tarragona 2018 a la marina Port Tarraco treuen fum. L’activitat és màxima, la feina no s’acaba i fa la sensació de tenir el personal massa just per afrontar una cita d’aquestes dimensions amb tantes variables.
A només quinze dies dels Jocs, arribem amb presses i nervis a l’esdeveniment poliesportiu internacional més important que s’hi hagi celebrat mai a Tarragona. Sorprèn que l’any de pròrroga no hagi servit per tenir-lo tot enllestit i haver creat un clima d’autoestima més favorable a la ciutat.
A només quinze dies dels Jocs, expresso un desig i una preocupació. El desig és que, malgrat la deficient organització prèvia, l’esdeveniment es desenvolupi amb nota alta. La preocupació és què farem amb l’Anella Mediterrània a partir del 2 de juliol.
