Quan vaig veure l’anunci per primer cop em vaig quedar palplantada enmig del carrer i em vaig posar a riure, sola, com una bejoca. La Medusa em mirava amb els seus ulls impassibles, marcats per segles d’història, i al seu costat l’eslògan resava: “Vine’m a veure, et quedaràs de pedra”. Fa uns dies que els carrers de Tarragona estan plens d’aquests cartells que anticipen el trasllat temporal del MNAT al Tinglado 4 del Moll de Costa. La campanya es copleta amb d’altres cartells que justifiquen el tancament de la seu del museu de la plaça del Rei. En aquests els protagonistes són altres peces insignes de la seva col·lecció, com la nina d’ivori i el lampadari del negret. Després d’haver jugat tant i després d’haver donat tanta llum, necessitem posar-nos al dia, diuen.
Quan al mes d’abril es va anunciar el tancament provisional del MNAT es van alçar algunes veus irades. Com es podia permetre la ciutat tancar el seu principal museu coincidint amb la gran fita dels Jocs Mediterranis? Però el museu no ha tancat. Continua actiu i la part més rellevant de la seva col·lecció es pot veure, des d’aquest dissabte, en un nou espai, que s’ha rehabilitat per acollir-la durant els pròxims tres anys, mentre es restaura i s’actualitza l’històric edifici de la plaça del Rei. Fa més de trenta anys que el museu espera un projecte que el posi al dia i el situï en el lloc que es mereix. Al llarg d’aquestes tres dècades les propostes s’han anat succeint infructuosament. Fins a deu projectes d’ampliació, reforma o trasllat s’han presentat durant aquest temps. Si en dubteu, podeu recuperar el reportatge que en vam publicar l’any passat, en el número 23 del FET a Tarragona.
Finalment el moment ha arribat. És com si, després d’anys de batalles i discrepàncies, s’hagués produït una conjunció astral que ha aconseguit alinear i posar d’acord totes les administracions implicades en el projecte. Ha costat tant, que no hi ha temps per perdre, ni per crítiques. Quan va començar el trasllat, la nova directora del museu, Mònica Borrell, no es podia creure l’allau de retrets que es feien al tancament. “Per fi es fa alguna cosa. I a més, no tanquem!”, deia.
I no han tancat. Aquest dissabte el Tarracus, segurament suant com un desesperat sota el vestit de pelfa, saludava somrient a tots els assistents a la inauguració de la casa temporal de la Medusa, la nina d’Ivori i el negret i unes dues-centes peces més de primer nivell. A primera línia de mar.Han deixat un edifici obsolet dels anys 60, per ocupar una construcció industrial de principis de segle XX que s’ha condicionat per acollir-los.
El Port ha pagat les obres i el seu president, Josep Andreu, que ben aviat deixarà el càrrec, iniciava els parlaments institucionals. El seguien la secretària general del departament de Cultura de la Generalitat, Dolors Portús, i l’alcalde, Josep Felix Ballesteros, tots ells congratulant-se per l’efemèride. “Finalment s’ha aconseguit la complicitat que ha fallat durant anys”, reconeixia Ballesteros i apuntava que el viatge no acaba aquí. “A finals d’any tindrem el pla funcional de la Tabacalera”, anunciava davant un cartell que reclamava el trasllat del MNAT a la històrica fàbrica de Tabacs. Això, però, serà a llarg termini. El primer pas és que l’edifici de la plaça del Rei estigui en les condicions que es mereix un Museu Nacional Arqueològic de primer nivell.
Entretant la part més important de la col·lecció llueix amb nova llum al Tinglado 4. L’exposició de síntesi Tarraco/MNATno s’ha improvisat, ni ha sorgit del no res. Ha pres com a punt de partida una mostra que es va muntar fa dotze anys per al museu de Toulouse. Repassa la història de Tarraco durant vuit centúries: des de la seva fundació, al segle III aC, fins a l’inici del seu declivi, al segle V dC. Les peces s’hi presenten acompanyades d’un magnífic teló de fons d’imatges, que les completen, els donen sentit i ajuden a compartimentar l’espai. Les grans estàtues i les ares del teatre, les majestuoses epigrafies, les delicades peces d’orfebreria, les efígies d’insignes emperadors, els mosaics, les àmfores i l’utillatge de la llar… ressorgeixen i adquireixen nova força en la mostra temporal que durant els pròxims tres anys estarà arran de mar. A més, l’exposició presenta per primer cop al públic algunes peces singulars de la col·lecció del MNAT que, fins ara, només havien estat objecte d’estudi, com el fragment de dit de peu d’una estàtua colossal de l’emperador August. Anar al Tinglado és com veure el museu per primer cop. Hi ha menys peces, però cadascuna d’elles té una força que la fa especial.
Mentrestant, al MNAT de la plaça del Rei comencen les obres de rehabilitació i de fa temps es treballa en el nou projecte museogràfic que permetrà posar-ne al dia el discurs i donar a la col·lecció la rellevància que es mereix. No ens queixem tant que, per fi, les coses es comencen a moure.
