Carregant ...

Mediterrani, alertes i esperances

Moment de la taula rodona organnitzada per la plataforma Mediterrani, la vida en joc!

Ha arribat el dia. Aquest divendres s’inauguren els anhelats, o no, Jocs Mediterranis. Mentrestant el mar que els dona nom i que agermana pobles és un camp sembrat de desesperació. No fa ni una setmana del desembarcament de l’Aquarius a València, amb 600 migrants a bord rescatats de la deriva i una mort segura. La notícia ha donat la volta al món. Però no cal que digui que no és un fet aïllat. L’endemà mateix 1.500 migrants arribaven a Andalusia a Canàries després d’haver passat pel calvari d’un viatge incert i ple de riscos. D’una mort més que probable. Fa anys que el Mediterrani és l’escenari d’aquest drama humanitari, que ens parla de les desigualtats entre nord i sud, de la guerra, i de la necessitat de fugir, encara que el preu a pagar pugui ser la pròpia vida.

L’acte, coordinat per Òmnium, s’ha fet a la plaça Corsini

L’esperit olímpic, en el qual també s’emparen els Jocs Mediterranis, parla de germanor, concòrdia i solidaritat entre els pobles. En l’antiguitat, durant els Jocs Olímpics, les hostilitats entre les ciutats-nació que hi participaven s’aturaven durant els dies de les competicions, que eren sagrats i honoraven Zeus. Era la pax olímpica. Però ara el drama no para i Europa s’entesta a tancar fronteres als seus veïns de la riba sud. És aquest l’esperit olímpic?

ENTITATS DE TARRAGONA CREEN UNA PLATAFORMA PER DENUNCIAR EL DRAMA DE MILERS DE MIGRANTS

Per sort, part de la societat es mobilitza, incapaç de restar impassible. A Tarragona s’ha constituït la plataforma Mediterrani, la vida en joc!, que ja aplega gairebé una trentena d’entitats i que aquest dijous ha realitzat una taula rodona a l’aire lliure, a la plaça Corsini, per analitzar i denunciar la realitat de milers de migrants que cada dia es juguen la vida al mar en busca d’un futur digne, lluny de la fam, la guerra i la falta d’oportunitats.

“No som conscients del que està passant”, hi denunciava el periodista Xavi Rosiñol. És la primera alerta. “Des del 1993, més de 32.000 persones han mort al Mediterrani. Fa uns dies The Guardian va publicar el registre de totes aquestes morts. Només un miler de les víctimes tenien nom”. Rosiñol treballa actualment a TV3 i ha cobert múltiples temes relacionats amb el drama del Mediterrani. “La gent d’Open Arms explica que moltes de les persones que rescaten porten un número de telèfon escrit a la roba interior, perquè es pugui avisar la família si moren en la travesia”.

Rosiñol feia una segona alerta. La manca d’implicació i compromís de les administracions que, més enllà de penjar pancartes, han fet poca cosa per donar resposta a aquest drama humanitari i articular una autèntica política d’acollida. El periodista, però, també parla de l’esperança d’una societat que es mobilitza i que va rebre l’Aquarius enmig d’aplaudiments quan entrava al port de València.

Una trentena d’entitats tarragonines han signat el manifest Mediterrani, la vida en joc

Aquesta mobilització no és d’ara. Ja fa anys que existeix plataformes i entitats com Stop Mare Mortum. Una de les seves representants, la periodista i professora Teresa Ferré, també ha participat en la taula rodona d’aquest dijous. “Fa 80 anys la gent potser podia dir que no sabia què estava passant als camps d’extermini. Però ara no ens podem fer els ignorants. El que està passant també és un genocidi”, sentenciava.

Ferré explicava que l’objectiu de la seva entitat és aconseguir “vies legals i segures, un corredor humanitari”, perquè els migrants puguin arribar el seu destí, sense haver-s’hi de deixar la pell. “A finals de la passada legislatura vam presentar una proposta de resolució al Parlament i ara el tema es reprendrà amb la creació d’una comissió de treball”.

“El dret a migrar és un dret fonamental”, afegia el director d’Oxfam Internacional a Catalunya. Francesc Mateu va parlar en la taula rodona del canvi de paradigma de les ONG. “No es tracta d’acabar amb la pobresa. Es tracta d’acabar amb les desigualtats que l’ocasionen”. Mateu denuncia que un 65% dels diners que es perden a Àfrica no es deuen a la corrupció, sinó als impostos que les companyies internacionals deixen de pagar-hi. “És el doble del que aquests països reben en ajuda humanitària”.

El colonialisme i l’expoli de recursos perviu, si bé d’una manera més subtil i obscura. Segons Mateu la nota positiva és la creixent conscienciació ciutadana. “Estem contents del resultat de l’enquesta que hem fet a l’Estat espanyol. Un 80% dels enquestats creu que s’ha de fer alguna cosa per donar resposta al drama de la migració.

El grup Cultrum va posar música a l’acte

Un drama propiciat per la pobresa, però sobretot per les guerres. “El 2016 hi va haver 65 milions de desplaçats al món. L’any passat es va arribar a 68,5 milions”. Aquesta xifra esfereïdora l’aportava Pere Ortega, president del Centre Delàs d’estudis per la pau. “Un 85% d’aquestes persones provenen de països empobrits i la majoria fugen de la guerra”. Unes guerres de les que el primer món no se’n pot rentar les mans perquè hi contribueix i les alimenta. “La Unió Europea és el segon exportador d’armes del món. En els darrers deu anys ha venut armes al Pròxim Orient per valor de 20 mil milions d’euros”, denunciava Ortega. “Els nostres governs no fan res per impedir que aquestes armes arribin a llocs en conflicte, tot i que la llei ho prohibeix. S’han trobat armes espanyoles a les guerres de Síria i el Iemen”.

Mentrestant aquests dies, com un atractiu més dels Jocs Mediterranis, atracarà al Port de Tarragona el buc insígnia de l’armada espanyola. Em pregunto de nou, és aquest l’esperit olímpic?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *