Carregant ...

Els Jocs embarranquen

Les grades mig buides a la inauguració van ser el primer símptoma dels problemes que arrosseguen els Jocs. Foto: CCMA.

Els Jocs Mediterranis de Tarragona ja no es podran desprendre mai del fiasco de la gala inaugural, de la imatge de grades mig buides i d’un espectacle que no va mostrar cap element de la cultura local i nacional. En un esdeveniment d’aquestes característiques, l’acte d’obertura és fonamental per transmetre bones sensacions a l’opinió pública, i el que va passar divendres a la nit al Nou Estadi és tot just el contrari del que diuen els manuals de bona gestió. Si la inauguració no va bé, el que ve al darrera tampoc funciona. I és evident que moltes coses s’han fet malament al si del comitè organitzador de Tarragona 2018.

“ÉS INCOMPRENSIBLE LA INCOMPETÈNCIA DELS ORGANITZADORS PER NO SABER OMPLIR LES GRADES A L’ACTE INAUGURAL”

Resulta incomprensible deixar buida la grada del gol de mar si saps que la realització televisiva enfocarà constantment aquesta zona perquè d’allà sortiran les delegacions d’esportistes i allà es penjarà la bandera dels Jocs. És impresentable que l’organització no s’assegurés el ple a l’estadi, regalant entrades a federacions esportives, clubs de la ciutat i/o escoles. És a dir, buscant la COMPLICITAT DE TOTA LA CIUTAT. Això és de primer d’un curs per aprendre a organitzar actes. El suspens és majúscul i les explicacions de l’alcalde Ballesteros sobre la distribució d’entrades són clarament insuficients.

A la imatge es veu la grada buida del gol de mar del Nou Estadi i molts seients de Preferent Superior. Foto: Carlos Medina

La gala, en el fons, és el resultat de la por del govern municipal i del comitè organitzador. Por a la protesta, por a la xiulada, por a la discrepància, por a l’opinió contrària als Jocs. Una por que ja s’ha vist els darrers mesos, no convidant moltes entitats de la ciutat, per exemple, a la presentació del programa cultural al Teatre Tarragona. Una por que va acabar deixant les grades de la inauguració en bona mesura en mans de l’activisme polític espanyolista.

“EL GOVERN DE LA CIUTAT EVITA L’AUTOCRÍTICA I OBVIA L’IMPACTE NEGATIU A L’OPINIÓ PÚBLICA CATALANA”

La cerimònia va ser seguida per 400.000 espectadors catalans a través de TV3, el segon programa més vist a Catalunya el passat divendres. Aquí cal afegir els espectadors de la Xarxa de TV locals i de Teledeporte. L’alcalde qualifica de “brutal” i “impagable” l’impacte de l’esdeveniment, però evita qualsevol autocrítica de la imatge projectada. Un simple repàs als mitjans de comunicació catalans revela que Tarragona n’ha sortit força malparada.

“Jamás se habló tanto de Tarragona a nivel mediático. El árbol no nos deja ver el bosque y los Juegos estan teniendo un éxito de proyección de ciudad”, ha dit a través de Twitter la regidora de Cultura i Patrimoni, Begoña Floria. És cert, se’n parla molt aquests dies de la ciutat, però no precisament en clau positiva. La confusió sobre les entrades, la falta d’interès del públic, el nivell de la gala inaugural i l’absència de la cultura tarragonina i catalana a la cerimònia (comparem-la amb la de Barcelona 92) són elements que tots juguen en contra de la ciutat.

Portada d’ahir dimarts de ‘La Vanguardia’ amb fotografia i titular relacionats amb els Jocs. Foto: Ricard Lahoz.

Imatges desoladores d’equipaments buits a la premsa i a la televisió, editorials en programes de ràdio líders d’audiència, tertúlies amb majoria d’opinions que van de la sorpresa a la crítica passant per la incredulitat, i columnes d’opinió d’analistes de prestigi com aquesta titulada ‘El fracàs de Tarragona’, de l’escriptor Xavier Bru de Sala, que fa poques setmanes vivia en directe i amb entusiasme el festival Tarraco Viva… El balanç és francament contraproduent.

El relat dels Jocs està embarrancat des del primer minut i el pas de les jornades només que ha afegit notícies negatives, per mala sort i desgràcia (l’atropellament d’un nen per part d’un vehicle oficial dels Jocs que conduïa una persona amb alcohol a la sang) o per incompetència directa de l’organització:  l’entrega de medalles sense autoritats que acaba amb la paciència de Mireia Belmonte; l’himne de França que no sona i que acaben cantant els guanyadors a capella, la vaga d’àrbitres en la competició de lluita…

“ELS JOCS HAN ARROSSEGAT DES DEL PRINCIPI UN PROBLEMA DE CREDIBILITAT  I CONFIANÇA EN LA GESTIÓ”

A més de tot això, és evident que algunes altres coses també s’han fet malament:

a) La informació sobre el calendari, els escenaris de les proves i la venda d’entrades no ha arribat a la població: com és que no s’ha copiat el model de les festes de Santa Tecla i s’ha muntat una parada a la Rambla amb productes de marxandatge, venda de localitats i informació de tota mena?

b) No s’ha creat un ambient propici ni entre els sectors de la població que poden ser més proclius a donar suport als Jocs: com és que no es veuen banderes de Tarragona als balcons o elements promocionals als aparadors de les botigues?

c) La decisió de portar la vila mediterrània als hotels de Port Aventura (potser no hi havia més remei per raons pressupostàries) ha allunyat els atletes de les pistes, els pavellons, la ciutat i la gent. Ja ho apuntava el desembre de 2013 a l’article ‘Un cop a l’estratègia de Tarragona 2017’ i s’ha confirmat.

“EM SAP GREU SOBRETOT PELS VOLUNTARIS QUE AQUESTA SETMANA HI DESTINEN MOLTES HORES”

Reconeguem-ho sense embuts. Els Jocs no enganxen, no provoquen cap entusiasme. Això ja es podia intuir fa temps: una part considerable dels tarragonins els han vist sempre amb indiferència o rebuig; l’ajornament va ser un cop moral dur i ara es veu que letal, perquè el canvi de dates el fa coincidir amb el Mundial de futbol; i l’organització ha arrossegat des del principi un problema de credibilitat, de confiança, per sospites que arrenquen de l’època de la candidatura liderada per Mario Rigau.

Amb tot aquest panorama, em sembla evident que els Jocs no han servit per pujar l’orgull tarragoní i augmentar l’autoestima tan necessària en una ciutat sense cosir. ‘Oportunitat perduda’ és una expressió molt gastada aquests dies.

Aspecte del Palau d’Esports Catalunya aquest diumenge a la tarda. Foto: Carlos Medina.

Tot plegat em sap greu pels esportistes i, especialment, pels voluntaris. He pogut comprovar l’entusiasme de persones de totes les edats (amb un predomini de gent jove) que anaven al centre logístic dels Jocs a buscar el material en els dies previs a la competició. Ells i elles, que destinen durant aquesta setmana hores i hores de feina i il·lusió, no es mereixen la incompetència i les errades dels responsables polítics de Tarragona 2018.

Una resposta a “Els Jocs embarranquen”

  1. Josep Albà ha dit:

    El govern tarragoní només té un objectiu amb aquests jocs: demostrar el seu espanyolisme extrem i espanyolitzar encara més Tarragona. Marca Ejpaña.
    Aquí teniu els resultats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *