Carregant ...

Esclat de colors i música a Pilon’s Street

El carrer Comte s’ha farcit d’entitats, pintures i música. Foto: Carla Clúa

L’Últim ball de Gertrudis ressona fins al portal del Roser i va augmentant de volum a mesura que s’avança cap al carrer Major. Les terrasses, plenes a vessar, recorden que és un matí calorós de juliol. Tot i el xivarri, el carrer dels Cavallers no està gaire transitat. Poc després veig perquè: tothom està concentrat al carrer Comte, deixant una estampa única i digna de fotografiar que fa aturar els turistes al seu pas.

Hi ha tradicions i costums que ningú sap d’on venen, que són tan antigues que ningú es pregunta d’on van sorgir. Ni quan, ni per què. N’hi ha d’altres, però, que s’han creat ara, a vegades per accident, i que s’han convertit en una data marcada en negreta als calendaris. Aquest és el cas de la International Pilons Parade, un invent artístic i festiu que, tot i ocupar només un carrer per la festa de Sant Agapito, ha aconseguit aplegar tarragonins de tots els racons de la ciutat.

CATORZE ENTITATS POSEN COLOR A LA 12A INTERNATIONAL PILONS PARADE AL CARRER COMTE

Ja fa dotze edicions que entitats de Tarragona omplen el carrer Comte (o Pilon’s Street, pels amics) per deixar-hi la seva petjada durant un any en aquesta pintada popular. Durant 365 dies, un dels catorze pilons plantats al carrer tindrà la seva signatura i marca personal per retre homenatge al seu grup i decorar un dels carrers més artístics de Tarragona. No cal complir gaires requisits per poder-ho fer: tenir un pot de pintura, un pinzell i moltes ganes de festa i creativitat.

Els nens han sigut grans protagonistes de la jornada. Foto: Carla Clúa

Anys enrere, el carrer Comte estava ple de cotxes aparcats que barraven el pas. Un dia, un incendi a un dels habitatges de l’extrem va necessitar l’atenció dels bombers, que no van poder accedir-hi per culpa dels cotxes estacionats. Arran d’aquest incident, l’ajuntament va decidir col·locar pilons a tot el carrer i impedir així els aparcaments, però els veïns van considerar que aquest mobiliari urbanístic era molt avorrit i va sorgir la idea de pintar-los.

Barreges de pintura, esprais i molta creativitat: la recepta per aconseguir el millor piló. Foto: Carla Clúa

Amb detalls o més minimalistes. Amb pintura, esprais o fins i tot collages de fotografies. Cadascú aprofita la seva tècnica preferida per decorar el seu piló i intentar convertir-lo en el més bonic del carrer. Als colors de les pintures i les banderoles que llueixen penjades de banda a banda del carrer s’hi afegeixen els dels para-sols i paraigües que refugien els artistes del sol. La música de fons i la barra de bar amenitzen el matí i el converteixen en encara més festiu i familiar.

LA CUA DE RESERVA COMENÇA A LES 7 DEL MATÍ I NO TOTES LES ENTITATS HAN ACONSEGUIT UN PILÓ

I és que no només hi participen adults. La International Pilons Parade s’ha convertit en una trobada que comparteixen tant grans com petits. Asseguda i concentrada en un microdibuix ben detallat em trobo l’Àngels Boada, que ultima els detalls de l’anagrama de l’Associació Passem Llista. “Costa una mica perquè m’he d’anar esperant que s’assequi la pintura”, em comenta. A l’altra banda, la Paloma, la Júlia i la Laura, de 7, 12 i 10 anys respectivament també s’han embrutat les mans. En aquest cas, de pintura lila. No em costa distingir que és el piló de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. “Estem pintant el 4 de 9 net que vam aconseguir fer”, em comenta la Júlia. “Venim cada any des que es fa, perquè ens ho passem molt bé i et pots embrutar!”, afegeix la Laura somrient.

Àngels Boada recreant el pessebre de l’Associació Passem Llista. Foto: Carla Clúa

Les entitats es van repartint a banda i banda del carrer. Els joves de La Imaginada, que celebren el seu desè aniversari, pinten el piló que han aconseguit amb els colors del logotip de l’entitat. “Teníem un piló reservat perquè estem d’aniversari, i això et dona prioritat”, m’explica la Txell Domènech. Una mica més enllà, em crida l’atenció el piló de l’associació cultural Resistencia Bandera Negra: és un dels únics que incorpora fotografies enganxades. “Formem part d’un projecte de fotografia, i estem posant les fotos que hem realitzat en altres barris de la ciutat”, diu l’Eva Martí. I també n’hi ha que travessen fronteres: la petita Isabella s’ha aixecat molt aviat i s’ha vestit la seva bata de pintura per recrear la bandera de l’Argentina, país natal que va abandonar fa tres anys.

La Colla Jove Xiquets de Tarragona, pintant el seu 4 de 9. Foto: Carla Clúa

Des de lluny em crida l’atenció una munió de persones amb samarreta verda. Són les monitores del Club Vaixell, que amb la seva samarreta de la darrera obra de teatre Twestern, estan deixant constància de la seva estrena en un dels pilons del carrer. “Quan hem arribat aquest matí, ens hem quedat sense piló! Afortunadament uns veïns ens han cedit aquest per fer el nostre cactus, i després ells baixaran a pintar-hi un gat”, em comenta una de les integrants, Núria Loras.

LA PILON’S STREET NEIX DELS VEÏNS DEL CARRER, QUE VOLIEN DONAR UN TOC DE COLOR A L’ESPAI

I és que la festa d’aquest any ha sigut quasi una mort d’èxit. “Hi havia gent fent cua des de les set del matí per aconseguir un piló, i ens sap molt de greu que han marxat entitats sense poder pintar el seu”, comenta el president de l’Associació de Veïns, Enric Prades. Tot i això, des de l’organització es reconeix que no és la festa que es pensaven. “No hem rebut la subvenció de l’ajuntament, i el concert d’Anna d’Ivori que teníem programat  s’ha hagut de cancel·lar”, afegeix el president.

Alguns han trobat la millor manera de resguardar-se del sol. Foto: Carla Clúa

Tot i que la majoria d’entitats han hagut de fer cua des de primera hora del matí, unes poques privilegiades han tingut la sort d’estalviar-se aquest tràmit: tres grups de Tarragona han sigut distingides amb el Piló Convidat, de manera que han vingut a pintar el seu espai sense haver de demanar-ho. Les escollides d’aquest any han estat l’Agrupament Escolta i Guia Alverna pels seus 50 anys, la Mulassa pel seu 30è aniversari i finalment el Ball de Bastons, que commemora 365 anys des de la seva primera documentació. “És la primera vegada que venim, i tenim la sort que ens han convidat. L’ambient és molt divertit i ens ho estem passant súper bé”, diu la presidenta del ball, Lídia Gil.

Gresca, riures, música i colors. Anys enrere, només tres o quatre entitats demanaven tenir un espai de creativitat al carrer Comte. Ara, la festa s’ha contagiat a tots els racons de Tarragona i cada cop són més els que volen participar d’aquesta pintada col·lectiva. Una festa del color que ja suma dotze edicions i que, de cap manera, contempla aturar-se aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *