La confluència perfecta de circumstàncies vitals. Un xoc personal i una inquietud acadèmica que es troben en un espai-temps gràcies a l’atorgament d’una beca. És a partir d’aquestes condicions que neix el llibre del jove historiador Cristian Ferrer “Sota els peus del franquisme. Conflictivitat social i oposició política a Tarragona 1956-1977 (Arola Editors)”.
Tal com ell el defineix entre les seves pàgines, es tracta d’una “monografia sobre l’antifranquisme i el moviment obrer a Tarragona, del qual el PSUC va ser el vector principal”. Una obra d’un “historiador escriptor perfectament travada” ja que “un capítol dialoga amb l’altre”, en paraules de la Dra. Montserrat Duch. La catedràtica d’Història Contemporània de la URV preveu que serà “un gran llibre”, que servirà de referència per a molts altres.
El jove historiador Cristian Ferrer presenta el llibre “Sota els peus del franquisme”
Quan va arribar a Tarragona per a formar-se, el Cristian va quedar impactat per “la segregació espacial de la ciutat en termes de classe”, recorda. Posteriorment, es va especialitzar en l’oposició al franquisme, concretament en localitats perifèriques. Gràcies al Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura que atorga el Consell Comarcal i que va obtenir l’any 2016, va poder iniciar l’aventura de convertir en llibre una part important –i igualment desconeguda- de la història de la ciutat.
Destaca que “la documentació sobre l’època franquista a l’Arxiu Històric de Tarragona és desastrosa” perquè “tot el que es va traspassar l’any 1991 del Fons del Govern Civil encara no està catalogat”. Denuncia les restriccions d’accés a les fonts i anima a l’arxiu a “posar-se les piles” per tal de poder oferir aquesta documentació al públic. Tot i les traves en matèria de recerca, l’obra del Cristian aconsegueix aportar “materials per a comprendre la història de Tarragona i, sobretot, per inserir-la a la història de Catalunya”. Conclou que “l’antifranquisme tarragoní va ser un moviment potent, capaç de constituir-se com una alternativa a la dictadura”. Aquest és “el llegat immaterial de la història de la ciutat”, reivindica, i anima els tarragonins a “sentir-se’n orgullosos”.
El treball s’ha realitzat gràcies al premi beca d’investigació que atorga el Consell Comarcal del Tarragonès
En aquesta línia, el Cristian defuig de funcions sovint associades a la seva professió: “Els historiadors no han de tenir la potestat última d’establir què va ser la història i què no va ser-ho”, opina. I va més enllà: “Crec que tots els ciutadans tenen el dret de dir quina va ser la seva història, com la van viure”.
Precisament per aquesta infinitat de relats personals, remarca la importància de “no veure la història com una cosa unívoca” i ho exemplifica amb un mosaic: “Està format per moltes peces diferents que són susceptibles de ser vistes com un conjunt, però sempre reivindicant la singularitat de cada una”. La seva voluntat és que l’obra arribi a “tota Tarragona”. “Que se’l facin seu, que s’hi sentin reconeguts”, desitja. Explica el per què de la portada escollida, una fotografia de Bonavista: “Mostra el perfil intergeneracional i intersexual, el bo i millor de la ciutat, en aquell moment condensat als barris”.
El llibre reivindica les memòries dels tarragonins que van lluitar contra la dictadura
En les primeres pàgines del llibre, el Cristian reflexiona sobre la memòria i assegura que “ha tendit a debilitar-se i a transformar-se en quelcom diferent” ja que s’ha acabat imposant un determinat relat. Apunta que la construcció d’una memòria col·lectiva, per bé que ha d’agrupar les vivències –molt diferents i, sovint, fins i tot oposades- del conjunt de la població, comporta intrínsecament molts oblits. El Cristian ha intentat, amb aquest llibre, reivindicar les memòries –i també els oblits forçats- dels tarragonins que van lluitar contra el règim franquista. En definitiva, ha posat a mans d’un poble el mosaic de la seva història.
