Carregant ...

L’arquitectura de Tarragona que ningú no s’estima

Gobierno Civil de Tarragona- Subdelegació del Govern (1956-1964) Alejandro de la Sota Martínez
Reforma. Josep Llinàs Carmona (1985-1987 / 1997), Francesc Labastida Azemar (2016)
Fotografia: Pepo Segura

Per molt que Tarragona sigui una ciutat amb segles d’història, que evidentment ho és, no podem negar que la major part de la ciutat que coneixem ara en realitat té poc menys de cent anys. L’expansió urbana durant el segle XX, amb l’eixample projectat l’any 1922 per l’arquitecte municipal Josep Maria Pujol de Barberà i la construcció dels barris de Ponent per acollir la immigració arribada d’altres punts de l’estat a partir dels anys seixanta, és la que ha dibuixat bona part de la fesomia de la Tarragona actual. No obstant això, si preguntem als tarragonins, i no diguem als visitants, quina arquitectura és la més representativa de la ciutat, la majoria citaran elements de la Tàrraco romana com les muralles o la capçalera del circ o, com a molt, la catedral. Així doncs, l’arquitectura més comuna és alhora la que passa més desapercebuda, la que menys es valora.

La raó principal d’aquesta invisibilitat no deixa de ser la manca de coneixement. Així com el patrimoni romà de Tarragona i, si ens estirem, el medieval, són objecte de nombroses activitats i publicacions per tal de donar-los a conèixer, no passa el mateix amb l’arquitectura i l’urbanisme del segle XX. L’arquitecte Jordi Guerrero, conscient d’aquesta situació, ha volgut solucionar aquesta mancança amb una nova publicació: la Guia d’arquitectura de Tarragona: Segle XX, que ha editat la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

JORDI GUERRERO PUBLICA LA GUIA D’ARQUITECTURA DE LA CIUTAT DEL SEGLE XX

Aquesta obra, que és la culminació de 8 anys de treball per part de l’arquitecte tarragoní, té com a objectiu “ordenar, donar a conèixer, ajudar a preservar i promoure el coneixement de la ciutat a través de l’arquitectura del segle XX”, amb paraules de l’autor. D’aquesta manera, la guia no es vol centrar només en els edificis més importants de la ciutat que es van construir el segle passat, sinó que també pretén donar a conèixer el creixement de la ciutat al llarg de tot el segle XX, amb la intenció que l’urbanisme i l’arquitectura d’aquesta època siguin més coneguts per tal que els tarragonins prenguin consciència d’aquest patrimoni arquitectònic, que actualment, tal i com diu Guerrero, “és l’arquitectura que ningú no s’estima”.

La guia, doncs, fa un repàs cronològic de l’evolució urbanística i arquitectònica de Tarragona des dels inicis del segle XX fins a les intervencions en el patrimoni que caracteritzen els anys 80 i 90, passant pel modernisme, el noucentisme, la vigència del GATCPAC durant la Segona República, el primer franquisme autàrquic, els anys de renovació arquitectònica de les dècades dels 50 i 60, lligats a la indústria i al turisme i el restabliment democràtic.

EL LLIBRE PERMET ATURAR-SE DAVANT DELS EDIFICIS CONTEMPORANIS I ENTENDRE EL SEU PAPER

Cadascuna d’aquestes etapes va precedida per un text introductori, a càrrec d’historiadors i arquitectes de renom com Elena de Ortueta, Ramon Aloguin, Antoni Pujol i el mateix Jordi Guerrero, per després fer un repàs, amb imatges i en alguns casos fins i tot plànols, dels edificis i dels projectes urbanístics més representatius de cada època: el Teatre Metropol de Josep Maria Jujol, la Casa Malé, de Josep Maria Monravà; la Ciutat Jardí projectada per Pau Monguió; la Subdelegació del Govern (abans Gobierno Civil) d’Alejandro de la Sota, o la mateixa seu de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes, signada per Rafael Moneo, entre d’altres.

El format de la guia, que es podria dir que és de butxaca, permet passejar-se per la ciutat i aturar-se davant dels edificis contemporanis més importants, contextualitzar-los en el moment en què es van construir i entendre quin és el seu paper en l’expansió de la ciutat. Així doncs, aquesta guia es converteix en una eina primordial per donar a conèixer aquest patrimoni que, en no ser conegut, no és prou valorat per la ciutadania. Aprendre a valorar-lo és el primer pas per a la seva preservació, evitant els estralls en aquest patrimoni que malauradament hem vist en els últims anys, com la desaparició de la gelosia de la Casa de la Mantellina projectada per l’arquitecte Josep Ferrer Bosch. En el fons, el que vol aquesta guia és que ens l’estimem, l’arquitectura tarragonina del segle XX, perquè aquesta estima és l’única manera que no acabi desapareixent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *