En aquesta lluita simbòlica entre el bé i el mal d’origen cristià que representen els balls de diables, els arcàngels sempre guanyen, però els diables sempre tornen. Aquest 2018 el Ball de Diables de Tarragona celebra trenta-cinc anys ininterromputs al peu del canó, encenent la ciutat amb carretilles i sortidors i incendiant l’opinió pública amb versots mordaços. D’ençà que el 1983 un grup de joves vinculats a l’institut Pons d’Icart, juntament amb alumnes de l’institut Antoni de Martí i Franquès, recuperés aquest ball a la ciutat, l’associació ha refermat el seu compromís amb les festes de Santa Tecla i amb la cultura popular catalana. No és d’estranyar, doncs, que enguany també commemori els trenta anys de la samarreta de les festes, els vint del Ball de Diables infantil i els deu de l’Aligueta.
Dos veterans, Enric Garriga i Antoni Solichero, ens acosten als origens de la recuperació del ball
Aprofitem l’excusa de l’efemèride per descendir una estona als inferns amb dos diables veterans, Enric Garriga, president de l’associació, i Antoni Solichero, cap de colla, que ens guien fins a les profunditats d’aquest refugi de pecadors que ha estat i continua sent el Ball de Diables de Tarragona. Garriga, que és un dels fundadors del ball, recorda les ganes de gresca dels joves que van fundar l’entitat: «Per a molts de nosaltres, el Ball de Diables es va convertir en l’excusa per sortir de festa». Garriga també parla de la influència del filòleg Josep Bargalló, aleshores professor de llengua i literatura catalanes del Pons d’Icart, en el naixement d’un ball que, en les seves files ha acabat comptant, val a dir-ho, amb una llarga llista de filòlegs.
El president de l’associació també destaca la dimensió teatral del ball, i el fet que la representació estigui protagonitzada «per gent que normalment no fa teatre». Garriga explica que preparen els versots —heptasíl·labs amb rima consonant en els versos parells— durant la temporada, i que solen duplicar el nombre de persones preparades per participar-hi per si en algun moment cal fer un canvi. Convé tenir present, en aquest sentit, que els diables, durant la Festa Major, no paren quiets, i això, com és comprensible, comporta, al llarg dels dies, un desgast.
L’entitat crema unes 4.000 carretilles i uns 200 sortidors durant la Vigília de Santa Tecla
La conversa es desenvolupa a la plaça de les Cols, un dels centres neuràlgics de la festa major tarragonina, on minuts abans un grup d’integrants de la colla han desplegat una lona commemorativa del trenta-cinquè aniversari des d’un edifici que fa cantonada amb el carrer Major. Es tracta d’un espai que Solichero, actual cap de colla, coneix a la perfecció. Ell ha de tenir molt en compte els diferents espais pels quals transcorre la festa, ja que, al capdavall, durant molts anys va ser l’encenedor de la colla, i ara és l’encarregat de controlar el ritme de les actuacions. Solichero assegura que, en una sortida com la del 22 de setembre, el Ball de Diables de Tarragona pot cremar unes 4.000 carretilles i uns 200 sortidors.
Tant Garriga com Solichero animen el públic a llegir Vida infernal, el llibre que l’entitat presentarà el pròxim dilluns 10 de setembre, a l’Espai Turisme (carrer Major, 37), juntament amb l’exposició fotogràfica del trenta-cinquè aniversari. “Es tracta d’una obra que recull les nostres vivències. Alguns dels textos han estat redactats a dues mans”, afirma Garriga. Aquesta obra, que va més enllà, doncs, dels treballs històrics i acadèmics que ja s’han publicat sobre el ball, permetrà que el lector conegui una mica millor com es viu, en pròpia pell, el calendari festiu del Ball de Diables de Tarragona.
Un llibre i una exposició fotogràfica al setembre commemoraran l’aniversari del Ball de Diables
L’ardor de l’infern és temptador per als qui es reconeixen imperfectes i avorreixen la puresa celestial. Finalitzem la conversa amb el president i el cap de colla actuals de l’associació amb ganes de diablejar de nou amb aquest estol de dimonis, ben aviat, a la revista en paper, aprofitant que aquest 2018 tornen a estar d’aniversari i que han estat, són i continuaran sent una entitat compromesa en termes cívics.
