Quatre persones, una furgoneta, càmeres i encara sense matalàs. Així és com emprenen aquest dissabte 28 de juliol el trajecte cap als Alps Carlos Domènech, Sandra Pascual, Robert Gassó i Álex Folguera, quatre joves professionals de la comunicació establerts a Tarragona que s’enfronten a prop de vuit-cents quilòmetres amb un objectiu clar: elaborar un documental sobre la situació dels refugiats als Alps.
La idea d’anar a fer un documental es contagia dels dos viatges del Carlos a Grècia per treballar entorn de la causa dels refugiats. “Vaig tornar al gener, i amb la Sandra vam acordar que volíem fer alguna cosa més”, reconeix. Després de divagar sobre les bàsiques preguntes d’on, quan i com, el grup de joves –al qual ja s’havien afegit en Robert i l’Àlex- va decidir encaminar la seva expedició cap al municipi de Ventimiglia, a la regió italiana de Ligúria.
QUATRE JOVES COMUNICADORS MARXEN UN MES ALS ALPS PER RODAR UN DOCUMENTAL SOBRE REFUGIATS
“Ja teníem tota la producció tancada, però fent Skype al mes d’abril amb un dels nostres contactes allà, ens va comentar que l’equip de Salvados hi viatjava amb el mateix objectiu que nosaltres”, reconeix el jove. Davant d’aquest solapament temàtic, el grup de comunicadors va decidir reconduir els fils del documental per tal de poder arribar a una zona desconeguda que encara no hagués vist la llum.
“Els Alps és un territori molt gran i desconegut, i tot i que no té un assentament de 300 persones com Ventimiglia, les últimes informacions que tenim diuen que pel refugi de la muntanya passa una quarantena de persones diferents cada dia”, reconeix la Sandra. Un lloc amagat i amb situacions meteorològiques complexes, on no arriben els mitjans però sí els refugiats.
‘ALPES: ÚLTIMA SALIDA’ VOL RETRATAR EL PAS DELS REFUGIATS PER LES MUNTANYES I L’AJUDA HUMANITÀRIA
Davant d’aquest canvi sobtat de plans, el grup del documental ja perfilat com a ‘Alpes: última salida’ va començar a teixir la seva xarxa de contactes, a través tant de grans com petites ONGs. La investigació va anar més enllà, enllaçant els Alps amb una altra petita localitat: Briançon, un poble francès de 12.000 habitants, més de la meitat dels quals treballen involucrats en la causa humana dels refugiats.
“Volem donar visibilitat a aquesta situació tan particular dels Alps, entre la Itàlia d’ultradreta i els moviments a França combinats amb les ONGs que lluiten contra el govern”, diu Carlos Domènech. A tot això se li afegeix que aquesta zona dels Alps és considerada també molt turística. “Les rutes que s’utilitzen per arribar al refugi són de Gran Recorregut (GR), i els excursionistes que van a fer rutes es creuen amb refugiats”, apunta la Sandra.
El viatge que porten planificant i esperant des de fa mesos es convertirà en una realitat en qüestió d’hores. Ara és moment de nervis i neguits previs a aquesta expedició d’un mes de durada, tot i que tots quatre reconeixen que marxen tranquils, ja que tenen la majoria de les entrevistes programades. “De fet, el nostre documental ja ha començat: fa unes setmanes vam entrevistar a un refugiat infermer que va creuar set països i ara viu a València”, diu en Robert.
TOT I QUE JA S’HA ASSOLIT AL PRIMER OBJECTIU, L’EQUIP MANTÉ UN VERKAMI PER ARRIBAR ALS 6.000 EUROS
Els quatre joves marxen amb equipaments tècnics professionals per a realitzar una petita producció. “Comptem amb moltes persones associades al projecte que s’afegiran en la fase de postproducció, com per exemple un tècnic de so o un de grafisme”, afirma el Carlos. Pel que fa a les despeses del viatge, el grup va iniciar un verkami de 3.000 euros, que a hores d’ara ja s’ha sobrepassat. “Estem molt sorpresos i contents de tot el suport econòmic que ha rebut el nostre micromecenatge, tot i que seguim treballant, ja que l’ideal seria arribar a 6.000 euros”, explica la Sandra.
Els Alps és un lloc de pas, un indret on els refugiats no s’assenten i l’abandonen en recerca d’un lloc millor. “Volem retratar aquest pas per les muntanyes i l’ajuda humanitària, així com sumar-hi un component polític”, diu el Robert. Tot i que és impossible saber què els espera a l’altra banda de les muntanyes, l’equip de ‘Última salida’ té les seves apostes. “Creiem que ens trobarem amb el perfil de persones subsaharianes, i sobretot molts nois, joves i sols”, reconeix Robert. “Les famílies normalment tenen lloc als camps, però aquests perfils individuals arriben als Alps quan veuen que no tenen vida de futur”, afegeix la Sandra. “Volem trencar amb el perfil típic de refugiat siri, que ja quasi no es troba”, constata el Carlos.
“VOLEM TRENCAR AMB EL PERFIL TÍPIC DE REFUGIAT SIRI, QUE JA QUASI NO ES TROBA”
La producció i la preparació periodística són importants, però hi ha aspectes més difícils de controlar que també ho són. “No estic segura de com gestionaré les emocions. Crec que és important distanciar-te emocionalment de les persones, perquè si hi connectes, tot es torna més complicat”, diu la Sandra. En Carlos, que ja té una considerable experiència, diu que sí amb el cap: “Cada cop que he tornat de Grècia, he vingut desfet. Ens va bé que sigui un lloc de pas, per no crear vincles”.
“Si en una sala de cent persones n’hi ha tan sols dues que canvien la mentalitat en veure el nostre producte, aquest documental haurà servit per a alguna cosa”, reconeix Carlos Domènech, esperançat i amb emoció. “Ens pensem que el drama s’acaba al mar, però el periple continua a terra”, diu la Sandra.
Les imatges de l’aventura d’aquests joves, que comença aquest 28 de juliol, s’espera que vegin la llum al voltant del mes d’abril de 2019. Una data realista? No ho saben. Una motivació personal i professional? De ben segur. Una motivació per sentir, per enregistrar, per veure, i finalment, per apropar als d’aquí què passa als Alps. Allà on no arriben els mitjans, però sí els refugiats.
Difícil trobar parau-les. Gràcies Carla Clúa per posar-les i lligar-les tan bé. Desitjo que l’aventura i el treball d’aquest joves sigui tranquil. Que disfrutin del viatge, que captin les emocions en una memòria externa de les seves filmadores.
Gràcies per aquesta feina. Feina per disoldre les vanitats i racismes malament disimulats en la nostra societat.