Carregant ...

Amfiteatrum, la venjança de Lupus

Lupus, al centre de la imatge, és el protagonista d’Amfiteatrum

Va néixer a Tarraco i hi ha tornat per venjar-se. El seu millor amic va morir a l’arena de l’Amfiteatre el mateix dia que l’inauguraven. Era gladiador. Ell ha seguit els seus passos. Ha recorregut tota la Mediterrània aprenent a lluitar, preparant-se per al gran combat. El que l’ha d’enfrontar a Aquilum, l’invencible. L’assassí del seu amic. Ell és Lupus i amb aquest argument bé podria ser el protagonista d’una pel·lícula de Hollywood. Gladiator Relouded, posem per cas. Però en realitat Lupus és el protagonista d’Amfiteatrum, l’espectacle de gran format que aquest estiu ofereix el Patronat Municipal de Turisme.

L’espectacle presenta imatges reconstruïdes dels monuments de Tarraco

Hi ha projeccions en pantalla i a l’arena

Aquest producció, dirigida per Pep Vergé, dona continuïtat al projecte iniciat l’any passat per reformular Tarragona Història Viva. D’un cicle d’activitats de petit format, repescades majoritàriament de Tarraco Viva, s’ha passat a un model d’espectacle grandilocuent, pensat sobretot per als visitants.

Amfiteatrum és l’aposta de Tarragona Turisme per a aquest estiu

El relat històric es dilueix, però es guanya en espectacularitat. Segurament els habituals del festival de reconstrucció històrica hi trobaran a faltar detalls, més explicacions, més profunditat. Però aquest no és el públic objectiu d’Amfiteatrum. Són els turistes, que hi trobaran una experiència única, que de ben segur relataran amb entusiasme quan expliquin les seves vacances.

Thaleia donen vida als ciutadans de Tarraco

D’estrangers n’hi havia molts aquest cap de setmana, en què s’ha estrenat l’espectacle. Mentre anaven entrant em fixava en com parlaven. Sobretot en vaig detectar molts d’anglesos i francesos. També hi havia molts turistes autòctons, de la resta de l’Estat. Segur que per a la majoria era el primer cop que entraven en un amfiteatre. I el veurien en el seu esplendor, il·luminat de nit, amb el mar negre de fons. Nosaltres no li donem gaire valor, perquè el tenim molt vist, però és un escenari magnífic. D’aquells que impacten. Segur també que era la primera vegada que veurien en directe un combat de gladiadors.

Els gladiadors de Tarraco Ludusmostren les diferents formes de combat

“Super”, deia una dona en anglès en sortir de l’amfiteatre. Es veia que havia xalat. Lluïa una gran rialla i feia cua per fotografiar-se amb els gladiadors. Un nen declarava amor incondicional pel Lupus, com si es tractés del superheroi de moda, i no s’ho pensava dos cops quan els seus pares li preguntaven si es volia retratar amb ell. Les fotografies amb els protagonistes eren la cirereta fina.

L’espectacle de l’Amfiteatre s’ha de veure amb mirada de vacances

La culminació d’una hora d’espectacle, amb projeccions, música èpica, lluita i uns peculiars ciutadans romans que, infiltrats entre el públic, animaven el cotarro. “Tongo, aquest combat està amanyat”, cridava un. “M’he arruïnat. M’he quedat sense un as”, cridava un altre. “Però què diu, jo a la meva filla no la venc”, s’exclamava indignada una matrona romana, movent-se entre els espectadors.

El dolç moment de la venjança

Eren la gent de Thaleia que, juntament amb els gladiadors de Tarraco Ludus, donen vida als personatges d’Amfiteatrum. La gent del poble i els lluitadors. Els dos grups de reconstrucció històrica repeteixen. El Patronat de Turisme ha tornat a confiar en ells per parir el seu espectacle estival. És la part amateur del muntatge. Els grups cobren per la seva participació. Però no els seus integrants. Els diners són necessaris per mantenir l’activitat. Pagar el lloguer dels locals, els vestuari, l’atrezzo. Fer reconstrucció històrica és car.

El grup Thaleia i els gladiadors de Tarraco Ludus donen vida als personatges

A Amfiteatrum, per tant, hi ha una part importantíssima de voluntarisme, de gent que durant cinc caps de setmana hipoteca els vespres de divendres i dissabte per reviure Tarraco. Sense veure un duro. Ni un as. Ho fan perquè els agrada i perquè la companyia del grup ho compensa tot. Sempre hi ha moments hilarants, com quan la gent es gira al·lucinada quan els veu caminant pel carrer habillats com fa dos mil anys. Alguns fan fotos dissimuladament. D’altres, sense manies, els paren i els pregunten si es poden fotografiar amb ells.

L’equip tècnic té un paper fonamental a Amfiteatrum

Però Amfiteatrum no és un espectacle amateur. El seu director, Pep Vergé, està especialitzat en la producció de grans muntatges. Lupus, el protagonista, és Malcom, un actor professional, nascut a Cuba i resident a Barcelona. I les imatges espectaculars de la Tarraco romana que ressorgeix de la Tarragona actual són el resultat d’anys de feina de Digivision.  Amfiteatrum és un espectacle complet, amb un fil argumental que apel·la les emocions i una execució que anima al públic a viure’l com si es tractés d’una veritable lluita de gladiadors. Ara això sí, te l’has de mirar amb ulls de turista i de vacances. Si hi aneu amb la mirada de Tàrraco Viva sortireu amb la sensació que no us han explicat res de nou.

De camí a l’Amfiteatre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *