Carregant ...

Sergi Guasch Llorach, de Tarragona a Toronto

El tarragoní Sergi Guasch Llorach repassant la partitura d’un musical del qual n’és director. Foto: cedida.

El setembre de 2013, Sergi Guasch Llorach és un dels cinc protagonistes de la primera portada del FET a TARRAGONA que duu com a títol ‘Tanta Tecla’ (no és un error). Nét i fill de teclers, i dansaire de l’Esbart Santa Tecla, el Sergi puja al capdamunt de la Catedral amb el campaner Tòful Conesa, el trompeter Xavier Torné, el petit bandoler Joan Castro i la teclera Laia Nolla per immortalitzar en les mans de David Oliete la primera foto de portada de la revista.

UN DELS PROTAGONISTES DEL PRIMER ‘FET’ EXPLICA, CINC ANYS DESPRÉS, LA SEVA EXPERIÈNCIA A CANADÀ

Avui volem començar a celebrar el cinquè aniversari del FET d’una manera singular. Li hem demanat al Sergi Guasch que ens expliqui el tomb que ha donat la seva vida en aquest període de temps. Ell, que va compondre la peça Creadors de vida per commemorar els 25 anys del Retaule de Santa Tecla el setembre de 2016, ja no ha tornat a estar a Tarragona els dies de la Festa Major. No hi va ser el 2017 i enguany tampoc hi serà.

Portada del primer número de la revista, el setembre de 2013. Sergi Guasch és el primer per la dreta. Foto: David Oliete.

Així que per començar a celebrar els primers cinc anys de vida del FET us proposem llegir aquest article escrit des del Canadà però pensant en Tarragona:

Al costat del Cartell de Jesus Christ, musical que va dirigir musicalment fa pocs mesos. Foto cedida.

Des de la primera portada del FET la meva vida professional ha anat basculant entre la gestió cultural i la música (com ho ha fet sempre des que sóc adult). El 2013 acabo la carrera de Composició i també el màster en Gestió Cultural. El 2014, mentre curso un màster en Composició per a Bandes Sonores (ESMUC) intento consolidar la meva faceta de gestor cultural a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, una feina que vaig fent intermitentment des de l’any 2012 fins el 2015, a la vegada que també treballo en diversos projectes musicals, sobretot per a dansa escènica.

Acabat el segon màster i veient que no trobaré una mínima estabilitat laboral decideixo, juntament amb la meva parella, anar a l’aventura i establir-nos a Toronto (Canadà). És una decisió presa per la manca d’estabilitat laboral al nostre país, però també per les ganes de viatjar i continuar aprenent.

Amb els actors del musical del Petit Princep, obra de la qual n’ha estat director musical. Foto cedida.

Vam arribar a Toronto el novembre del 2015, i des de llavors la ciutat ens ha atrapat. Toronto està classificada com a una de les ciutats amb millor qualitat de vida del món, i és ben cert, aquí et sents acollit i amb oportunitats per poder viure una vida més còmode; en definitiva, per gaudir de la vida, que és el que hauria d’oferir qualsevol societat als seus individus. Ens va sobtar molt que la tercera àrea urbana més gran de Nord-Amèrica (gairebé 6,5 milions d’habitants), sigui tan segura; passejar tranquil·lament pel downtown és una cosa impensable en moltes de les capitals europees, on el turisme i el trànsit és constant i estressant,  en canvi aquí a Toronto ho pots fer sense cap complicació.

VA MARXAR FORA DEL PAÍS PER BUSCAR OPORTUNITATS LABORALS QUE AQUÍ NO TROBAVA

Al venir d’una societat occidental el xoc cultural no és tan exagerat perquè Toronto és una ciutat completament nord-americana. Un fet que ens va impactar és la multiculturalitat de la ciutat; pots viatjar arreu del món sense sortir de Toronto. Hi ha incomptables restaurants, festivals, barris on hi viuen col·lectius d’immigrants d’arreu del món que enriqueixen i fan la ciutat molt més interessant i tolerant.

Aquest és un fet, el de la multiculturalitat, del què els Canadencs i els Torontonians estan molt orgullosos, i hem arribat a la conclusió que a Toronto és més fàcil ser immigrant perquè tothom està acostumat a tractar amb gent d’arreu del món i a donar oportunitats a aquestes persones. Un altre aspecte de la ciutat que ens agrada molt és el nivell d’educació de les persones i la netedat dels carrers. Aquest darrer aspecte és un dels més xocants i que sempre comentem quan tornem a Tarragona; tenim la impressió que Tarragona està deixada i adormida, només cal mirar la brutícia dels carrers –brutícia incrustada de no netejar periòdicament– i la pudor que aquesta desprèn. Com a tarragoní que s’estima la seva ciutat, fets com aquests em provoquen tristesa i vergonya.

Foto cedida.

Durant els gairebé 3 anys que porto a Toronto he tingut l’oportunitat de créixer professionalment gràcies a diverses oportunitats laborals i educatives. He treballat com a director musical en diferents espectacles, com per exemple el de celebració dels 150 anys de Canadà a Toronto, pel qual també vaig composar música. He tocat i dirigit en diferents produccions de teatre musical com per exemple Beauty and the Beast, Evita, Jesus Christ Superstar, Hairs pray o The Hunchback of Notredame.

HA FET DE DIRECTOR MUSICAL DE DIVERSOS ESPECTACLES O D’OBRES DE TEATRE MUSICAL

Gràcies a totes aquestes oportunitats laborals he pogut conèixer personalitats del món cultural canadenc i he pogut introduir-me ràpidament en la vida cultural a Toronto. Actualment combino tots aquests projectes amb la faceta de director musical a Bravo Academy for the Performing Arts, una de les escoles de teatre musical més importants de la ciutat i la província. En aquest afany per continuar aprenent, he de dir que aquest 2017 m’he graduat amb honors en un post-grau de gestió i producció d’esdeveniments aquí a Toronto.

Durant aquests anys vivint a Canadà no he deixat de tindre contacte amb la cultura catalana i europea. Alguns dels projectes més importants han sigut composicions pel Royal Conservatory of Ghent dins del projecte Long Stories Short, o altres composicions com Creadors de Vida, una composició molt personal encarregada per l’Esbart Santa Tecla per commemorar el 25è aniversari del Retaule de Santa Tecla. Actualment estic treballant en diferents projectes per aquest 2018 i 2019 i que estan lligats a la dansa escènica al nostre país.

Foto cedida.

Aquest contacte constant amb Tarragona i la gent que tenim allà ens ajuda a escurçar la distància (recordem que hi ha uns 6.500 km). També ens ajuda el fet de ser membres d’un grup de catalans a Toronto que es diu ToCat (Toronto – Catalunya) i amb el qual organitzem diferents trobades i celebracions com Sant Jordi i l’11 de Setembre.

MEMBRE DE L’ESBART SANTA TECLA, S’HA ENCARREGAT DELS ARRANJAMENTS DEL BALL DE COSSIS

Malgrat tot, és inevitable no trobar a faltar la família i amics o algunes coses tan banals com un llenguado o passejar per la Part Alta. És igual de dolorós, degut a la nostra implicació en les festes, el no poder celebrar Santa Tecla. Com a curiositat dir que l’any 2017 va ser la primera de 32 Santa Tecles que em perdia, i això, vulguis que no sap greu. Malgrat tot, el 23 de setembre vam continuar treballant per la cultura catalana tot organitzant un concert de Joan Dausà a Toronto.

En l’actualitat, estic treballant en diferents projectes. De fet, he acabat d’editar un arranjament del Ball de Cossis pel ‘Balla els Balls’ que organitza l’Esbart Santa Tecla i que enguany serà especial perquè celebra el desè aniversari.

També estic treballant en una obra per a dansa escènica que s’estrenarà a la sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona a principis de l’any que ve. També per al 2019 preparo dues obres més per a dansa escènica, una de 40 minuts i una altra que la podreu veure a Tarragona (no puc explicar més!).

Tinc confirmats ja diferents musicals on tocaré, entre ells The Hunchback of Notredame i Newsies. Al setembre comença el curs i això vol dir que torno a treballar de Director Musical a l’Acadèmia de Teatre Musical.

Per acabar, us anuncio que ja som residents permanents al Canadà i això vol dir que el nostre futur immediat està en aquesta ciutat, que esperem que es continuï ajudant a créixer professionalment i personalment.

Des de Toronto, desitgem que gaudiu molt de la Festa Major!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *