Carregant ...

L’elevat preu dels castells de 10

La Jove de Tarragona descarrega per segona vegada el 4 de 9 amb el pilar. Foto: Colla Jove.

La Plaça de la Font havia de veure tres castells de 10, i no en va veure cap. Potser és més lògic que passés això, que no pas el fet que es veiessin tres aletes de 10 pisos. Els castells de 10 es fan pregar, prova de l’enorme dificultat que suposa portar-los a la plaça, a conseqüència de la dificultat que suposa assajar-los. Es necessita molta gent, centenars de persones, durant molts dies, per poder-los arribar a tenir controlats amb les garanties suficients per portar-los davant del públic, àvid de grans gestes, tant que sovint quan es fan castells no tan grans però de gran dificultat, sembla que no siguin prou valorats. Ens estem malacostumant. I el normal és que de castells de 10 en vegem menys del que desitgem.

“Les construccions de màxima dificultat es fan pregar perquè necessiten molta gent i molt temps d’assaig”

Les raons per les quals els tres projectes de castell de 10 previstos no es van veure són diferents, i val la pena analitzar cada cas. El primer, el dels Castellers de Vilafranca. El 3de10 no es va ni tant sols provar per la simple raó que no eren prou camises. Amb els efectius que tenien a plaça, els Castellers de Vilafranca van fer el màxim que podien fer.

2 de 9 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca. Foto: cedida.

Enguany, els vilafranquins no són aquella colla que a cada plaça on anava, manava. Al contrari: diverses caigudes en diferents moments de la temporada els han provocat lesions i els han debilitat. No crec que siguin massa justos alguns comentaris que es feien córrer ahir, queixant-se d’una suposada falta de respecte dels vilafranquins envers la plaça de la Font.

Podien ser més gent? Segurament que sí, però convé no oblidar que la qüestió de la manca de camises en actuacions s’està convertint en un fenomen força general en tot el món casteller, cosa que hauria de provocar una reflexió col·lectiva. I convé no oblidar que l’any passat van venir a Tarragona a intentar ni més ni menys que la millor actuació de la història dels castells, tot i que les tres construccions que la conformaven van quedar només en carregades.

“La diada a la Plaça de la Font fa que el Concurs de Castells estigui encara més obert”

La Colla Vella va intentar el castell de 10, però no li va sortir bé. Un primer intent el va desmuntar. I el segon li va caure, i de mala manera. Calia el segon intent? Segur que hi haurà opinions per a tots els gustos, però en tot cas queda clara l’ambició de la Vella, que potser pagarà cara la caiguda d’aquest segon intent de 4de10 que va fer a la plaça de la Font.

4 de 9 net descarregat per la Colla Vella de Valls. Foto: cedida.

I la Colla Jove va replantejar l’actuació i va renunciar al 3de10 per la caiguda inesperada a la primera ronda del 5de9, que va provocar alguna baixa. El de Sant Magí va ser fruit d’un error, el d’aquest Primer Diumenge de Festes, un accident. Un sotrac just d’entrada costa de pair. I potser aquí trobem el mèrit de la Jove, el 4de9 amb el pilar que van fer a la segona ronda, el segon del seu historial, i defensat amb les dents. Va ser un castell d’aquells que fan afició. Això, a més del pilar de 8 (són els grans dominadors de l’espadat aquesta temporada), confirmava el bon estat de forma de la colla. Malgrat el 5de9 i malgrat haver de renunciar al castell de 10.

LA JOVE DE TARRAGONA COMPLETA EL SEGON 4 DE 9 AMB EL PILAR DEL SEU HISTORIAL

No hi va haver castell de 10, però es van poder veure grans castells. Ja hem citat el 4de9 amb el pilar de la Jove. La Vella va tenir en el 4de9 sense folre el seu gran moment, un gran regal casteller i també plàstic per a una Plaça de la Font que s’està acostumant als grans castells dels vallencs, que té en Santa Tecla una de les dates marcades en vermell intens al seu calendari anual d’actuacions. La Vella va voler sortir amb tres castells descarregats i ho va aconseguir, afegint-hi el pilar de 7 amb folre.

Un altre dels grans moments va ser el 2de9 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca. El domini que tenen d’aquesta fràgil i complexa construcció és l’enveja de tothom, i els ha donat grans alegries.

5 de 8 carregat pels Xiquets de Tarragona. Foto: cedida.

Els Xiquets de Tarragona mereixen anàlisi a banda. La dimissió del cap de colla, Sergi Feijoo, havia de servir per impulsar la colla i treure’s de sobre, d’una vegada, coses com la manca de confiança i, fins i tot, d’autoestima que ja fa massa temps que dura. Els castells, però, sovint són cruels, i un petit detall et destrossa hores i hores de bona feina col·lectiva. És el que va passar amb el 5de8 de la primera ronda, que va caure quan no havia de caure. Si altres colles van haver de renunciar al castell de 10, els Xiquets van deixar al calaix el castell de 9. Hi ha temps per recuperar bones sensacions. Diumenge que ve hi ha una nova oportunitat.

Ningú, doncs, va quedar del tot content i tothom va sortir de la plaça amb una sensació estranya. I amb una altra conclusió: la Plaça de la Font va servir perquè puguem considerar que el Concurs de Castells està més obert que no estava abans de començar la diada. Falten tres setmanes, i l’espectacle està garantit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *