Josep Fèlix Ballesteros va arribar a l’alcaldia de Tarragona el juny de 2007, després de divuit anys de governs liderats per Joan Miquel Nadal. La seva victòria i un acord de quatre anys amb ERC van obrir moltes esperances en els sectors progressistes i esquerranosos de la ciutat.
Això es va notar en les representacions de Dames i Vells d’aquells anys. El ball parlat, sempre crític amb el poder, va ser bastant indulgent amb l’alcalde de Tarragona durant aquella etapa. Però els darrers temps, el grau de sàtira i d’acidesa en els versos han anat en augment, i aquest 2018 és, sens dubte, l’any amb una crítica més dura amb Ballesteros.
Tan dura que fins i tot el decapiten. I l’actor que fa d’alcalde replica: “No em cal, perquè tothom sap que per governar Tarragona no he utilitzat mai el cap”.
La inauguració dels Jocs Mediterranis, representada pel paracaigudista amb la bandera espanyola, també és motiu de dura crítica en el ball parlat.
En un moment del ball, el rector (Oriol Grau) recrimina a l’alcalde (Fermí Fernández) que ell és el veritable culpable del fracàs dels Jocs.
Marta Sánchez i la seva versió de l’himne espanyol protagonitzen un dels moments més delirants de la representació:
Les dones del cos de seguretat protagonitzen una manifestació feminista. És la clucada d’ull del ball parlat al 8 de març.
El rei surt cremat de Dames i Vells. En un gest provocador, la dama amb un llaç taronja (Ciudadanos) cala foc la imatge de Felip VI.
Tres dames amb el llaç groc i algun mocador entre els vells, en solidaritat amb els presos polítics.
El ball parlat d’aquest any va començar amb una referència a les porres de l’1 d’octubre.
