Carregant ...

“Seria desitjable una única candidatura sobiranista a Tarragona”

D’esquerra a dreta: Matias Vives, Jordi Jaria, el moderador Ricard Lahoz, i Josep-Lluís Carod-Rovira. Foto: Toni Cabanillas.

L’esprint final del setembre de 2017 va ser una cursa d’obstacles marcada per les emocions, la tensió i la incertesa a pocs dies del referèndum de l’1-O. Dins aquell marc, el FET a TARRAGONA va decidir organitzar una taula rodona amb l’exvicepresident de la Generalitat Josep-Lluís Carod-Rovira, el doctor en Dret Constitucional Jordi Jaria i l’advocat i economista Matias Vives, com a espai de debat i diàleg. Un any després, el món que ens envolta ha canviat de forma vertiginosa i el FET ha decidit repetir l’experiment.

Llaços grocs entre el públic, i alguna xapa que demana l’alliberament dels presos polítics. Prop d’un centenar de persones s’han apropat aquest dimecres al vespre a la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura a la reedició de la trobada, amb els mateixos ponents com a protagonistes. “I ara, cap a on anem?”, és la pregunta implícita que sobrevola l’espai, dotze mesos després del referèndum.

CAROD-ROVIRA, JORDI JARIA I MATIAS VIVES EXPRESSEN ELS SEUS DESITJOS DE CARA A LES MUNICIPALS EN UN ACTE ORGANITZAT PEL ‘FET’

“El món local és imprescindible per fer creïble el projecte independentista: la República catalana ha de començar als Ajuntaments!”, apunta Jaria, convençut. Les eleccions municipals del pròxim mes de maig es dibuixen com un nou punt d’inflexió per al sobiranisme tarragoní. “Els partits independentistes han de proposar un nou model per Tarragona”, afegeix sense dubtar Carod-Rovira. Matias Vives es mostra escèptic. “No encerto a identificar enlloc aquest projecte alternatiu de ciutat, que sense cap dubte és necessari per part dels partits independentistes”, matisa.

JARIA: “LA REPÚBLICA CATALANA HA DE COMENÇAR ALS AJUNTAMENTS”

Els tres ponents convidats pel FET coincideixen a l’hora de veure amb bons ulls una possible candidatura unitària per part de l’independentisme local, si bé en dubten en majúscules que sigui un escenari versemblant. “No crec que això es produeixi”, sintetitza Vives, contundent. “La llista unitària és l’única possibilitat que té l’independentisme de conformar una alcaldia republicana a Tarragona el 2019”, assevera Jaria a tall de conclusió.

Prop d’un centenar de persones van seguir l’acte des de la sala del departament de Cultura a Tarragona. Foto: Toni Cabanillas.

Les xifres són clares. “Els vots que sumen PP, PSC i Cs dupliquen els de la CUP, ERC i l’antiga Convergència des del 2007”, dibuixa Matias Vives en clau de diagnosi. “El gir sembla gairebé impossible si no es canvia el model”, afegeix per reforçar la idea d’agrupar el moviment independentista sota un mateix paraigua. D’altra banda, els tres ponents coincideixen a l’hora de considerar “imprescindible” que la llista única sí qualli de cara a les eleccions europees previstes per al mateix dia que les municipals.

UN ANY DESPRÉS DEL REFERÈNDUM, EL SOBIRANISME TREU LLIÇONS DE L’1  D’OCTUBRE

Les tres veus del debat entenen que l’anàlisi política actual de Tarragona no pot deslligar-se del context nacional. “La topada de l’1-O va ser tan considerable que va canviar les nostres prioritats”, valora en referència als empresonaments i exilis Josep-Lluís Carod-Rovira, qui lamenta “l’altíssim nivell d’improvisació i d’ingenuïtat” per part dels responsables polítics del referèndum. “L’1-O va ser legítim, però no va aconseguir ser eficaç perquè no va generar la credibilitat suficient”, s’hi suma el doctor Jaria.

“Cal aprendre dels errors per convertir el projecte independentista en creïble, i per això cal fer noves polítiques públiques que donin visibilitat a aquest canvi real”, afegeix, amb els consistoris com a diana. “El primer d’octubre vam aprendre que, si el poble vol, ho pot tot”, pren el fil Matias Vives. “Que, malgrat els entrebancs, és absolutament imparable”, recorda. L’exvicepresident Carod-Rovira afegeix que “cal una estratègia comuna i una classe política a l’alçada de la gent, perquè aquí no s’ha rendit ningú”.

Foto de grup, abans de la taula rodona, amb els tres ponents, el moderador i el director dels Serveis Territorials de Cultura, Jordi Agràs. Foto: Toni Cabanillas.

El director del FET, Ricard Lahoz, —i en nom dels periodistes que conformem aquest mitjà— ha iniciat l’acte amb unes paraules en suport al ball parlat de Dames i Vells —una de les grans icones de la cultura popular tarragonina— i en defensa de la sàtira política, la paròdia i la llibertat d’expressió.

EL ‘FET’ DONA PLE SUPORT A DAMES I VELLS I SURT EN DEFENSA DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Ara fa un any, la companya periodista Anna Plaza titulava ‘La dimensió desconeguda’ l’article sobre la taula rodona del 2017, en referència al període polític que anava a obrir-se de manera imminent. A dia d’avui, i amb el rellotge de les municipals iniciant el compte enrere, el sobiranisme tarragoní entra, amb més dubtes que certeses, en una nova dimensió desconeguda per tal d’opositar al despatx més desitjat de la plaça de la Font.

2 respostes a ““Seria desitjable una única candidatura sobiranista a Tarragona””

  1. Antoni Pujol Niubó ha dit:

    No m’interessa que la direcció de la millor revista cultural que tenim a Tarragona, des de fa molts anys, plantegi iniciatives polítiques. Crec que ha de ser i demostrar ser una ment oberta. Cas contrari, hi haurà subscriptors que poden no ser-hi d’acord.
    I no cal que us digui el que penso d’aquestes “taules rodones” on només hi ha representada una idea, o una part del debat, i l’altra no hi és.

  2. Quico G. ha dit:

    Si la revista “ha de ser i demostrar ser una ment oberta”… Per què no ho és el Sr. Antoni Pujol Niubó?
    És a dir, allò que demanem als altres, se suposa què ho hem de practicar nosaltres mateixos?
    Si vostè té “l’altra idea no representada” proposi un debat a la revista… però fer una amenaça és un altre exemple, un més, d’aquest pòsit autoritari que tan sovint veiem en la nostra societat, i que una part del conflicte polític català està patint greument només per tenir la idea diferent de vostè, Sr. Pujol. Crec que la cultura ens hauria d’ajudar a tots a ser més tolerants del que som, jo m’incloc.
    Cordialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *