Històricament la delegació catalana del Partit Popular ha estat fortament controlada i dirigida des de Madrid. Hi han passat líders de tota mena (des de Vidal Quadras a Alicia Sánchez Camacho passant per Josep Piqué) que els han triat i els han fet fora massa sovint a toc de xiulet de la seu central. Ara, amb els resultats electorals més catastròfics en tres dècades (només 4 diputats al Parlament), un tarragoní -Alejandro Fernández- passarà a liderar la formació política de Pablo Casado a Catalunya.
A l’espera del congrés de mitjans de novembre, Fernández té tots els números per presidir el PP català. Entre d’altres raons, perquè va encapçalar el suport a Casado en les primàries del passat estiu. I ja se sap que Madrid és qui designa els seus homes forts a Catalunya.
EL POLÍTIC TARRAGONÍ LIDERARÀ EL PARTIT POPULAR CATALÀ AMB ELS PITJORS RESULTATS EN DÈCADES
A l’Alejandro el coneixem prou bé a Tarragona. Es va consolidar com a alternativa a l’alcalde Ballesteros, però no va aconseguir el seu objectiu per ben poc amb aquell pacte anti PSC amb l’antiga Convergència. Comparat amb el discurs agre, xenòfob i prepotent del seu predecessor Garcia Albiol, el polític tarragoní sembla un moderat en les formes i en el contingut.
Però pel que li hem sentit els darrers mesos al Parlament, per la competència amb Ciutadans a l’hora de dir les frases més impactants i promoure les escenes més populistes, i per la dretanització del missatge de Pablo Casado, sembla que veurem a partir d’ara a un Alejandro molt més descarat i desacomplexat.
ALEJANDRO COMPARTEIX EL DISCURS DE PABLO CASADO QUE FREGA LA ULTRADRETA?
Fernández signa tot el discurs de Casado? Comparteix “moltes idees i principis” amb l’ultradreta de Vox, com ha dit el líder estatal? Creu com Casado que a Catalunya hi ha “violència” i “persecució”? És partidari d’il·legalitzar la CUP? I en definitiva, Alejandro creu que la solució passa per eliminar l’autogovern de Catalunya amb una nova i més extensa aplicació del 155 que afecti TV3, els Mossos i l’ensenyament?
El ‘moderat’ i ‘amable’ Fernández va camí de transformar-se, per obligacions del guió (o no), en un ‘provocador’ dialèctic, en un representant pur i dur de la dreta més conservadora i espanyolista de Catalunya. Sembla que per combatre Arrimadas (que de moment els guanya per 36 a 4), el PP opta per la línia més radical i inflexible contra l’independentisme i per un programa cada cop més reaccionari.
FERNÁNDEZ, SI VOL, TÉ EL REPTE DE DONAR AL PP CATALÀ UNA CERTA AUTONOMIA RESPECTE MADRID
El polític tarragoní té al davant un dilema en forma de repte molt important: assumir el llenguatge de Casado, que significa assumir l’agenda de temes de l’extrema dreta, o dotar al PP català d’un relat més modern, una imatge més amable i un discurs amb petjada pròpia. Vaja, que no sembli un partit intervingut per Madrid, un simple altaveu del que diuen a la seu del carrer Gènova. Ho voldrà fer l’Alejandro?
