La millor notícia de la primera part del 2019 a Tarragona serà l’obertura del nou passeig marítim que l’Autoritat Portuària està realitzant entre el port esportiu i la plataforma del Miracle. A falta d’inversions municipals, aquesta serà la que tindrà més visibilitat abans de les eleccions del 26 de maig i acabarà de completar la implicació del Port en la seva obertura a la ciutat. Ballesteros en voldrà treure profit, tot i que l’Ajuntament no hi haurà posat ni un duro.
No tindrem la remodelació de la Façana Marítima (tantes vegades promesa). No tindrem el soterrament de les vies del tren (tantes vegades proposat). Però aquest 2019, almenys tindrem un passeig marítim digne d’una ciutat com Tarragona i una connexió prou còmoda per a vianants entre el mar el centre urbà: la passarel·la inaugurada el passat mes de juny.
EL NOU VIAL DE LA PLATJA DEL MIRACLE ÉS LA INVERSIÓ AMB MÉS VISIBILITAT D’AQUEST SEMESTRE
Les dues actuacions, impulsades per l’anterior president de l’Autoritat Portuària Josep Andreu, i ara culimades per Josep Maria Cruset, permeten millorar d’una manera significativa el front marítim de la platja del Miracle, una qüestió pendent des de fa anys: vorera més àmplia, nova il·luminació i mobiliari urbà, espai exclusiu per a ciclistes i patinadors…
Però, per contra, el nou passeig deixarà en evidència l’estat degradat i penós de la plataforma de ciment, tancada al públic des de fa cinc anys, i la falta de coherència en el disseny de carrils bici, que comencen i acaben de manera sobtada, sense continuïtat.
El salt endavant que experimentarà la ciutat en la seva relació amb el mar aquest 2019, amb la passarel·la ja oberta i el nou passeig marítim, se suma a altres actuacions dels darrers anys, com el km 0 de l’escullera o la remodelació del moll de Costa i el Serrallo. Però, d’altra banda, constata les limitacions de Tarragona a l’hora d’afrontar el gran projecte de remodelació de la Façana Marítima.
Tal com explica l’enginyer Joan Miquel Carrillo a l’últim número de la revista FET a TARRAGONA, tot això representa per a la ciutat un “fins aquí hem arribat. No hem pogut anar més lluny”. Té raó, però encara que sembli poc, Tarragona haurà millorat en alguna cosa i almenys tindrà un tros de passeig marítim agradable, còmode i digne d’una ciutat mediterrània.
