Carregant ...

Reptes culturals a Reus en any electoral

Un dels actes de ‘Reus, ciutat de la música 2018’. Foto: Ajuntament de Reus.

L’activitat política centra l’agenda informativa a Reus, com és lògic, uns mesos abans de les eleccions municipals. Més enllà dels moviments fets per Esquerra, o els d’altres grups a l’oposició, encara queden força qüestions pendents. El batlle, Carles Pellicer, ha de revelar qui l’acompanyarà a la llista, i amb quin nom. En clau cultural, però, la recta final del mandat sembla haver adormit el projecte ‘Reus, ciutat de la música 2018’, que s’havia fet donar a conèixer com el relleu natural de l’anterior capitalitat catalana de 2017.

2019, l’any de la dansa

El curiós del cas és que ‘Reus, ciutat de la música 2018’ es va anunciar a finals de gener de l’any passat i de la programació poc se’n va saber fins mesos més tard. Temps enrere ja es va avançar que s’havien previst tantes (i diverses) activitats pels carrers, places i sales que aquests s’allargarien durant els primers mesos d’enguany. No sembla pas, per ara, que hagi de ser el cas.

Just abans de les passades festes, Pellicer va avançar que el 2019 se centrarà en la dansa i en la figura de Roseta Mauri. Tot plegat, en conseqüència, pot fer pensar els més crítics que s’ha anat improvisant i que s’ha deixat morir una iniciativa que el teixit local ni tan sols havia demanat.

Sota la batuta de la regidora del ram, Montserrat Caelles (PdeCAT), la cultura s’ha convertit en producte de consum, en un atractiu turístic que s’ha volgut maridar amb el comerç (tomb de ravals endins, tot sigui dit de passada), el patrimoni modernista i el vermut. La republicana Noemí Llauradó, sòcia fins ara al govern, ha qüestionat l’estratègia. De fet, i com a evidència que ja som en campanya, ha apuntat en més d’una ocasió que Reus necessita una direcció clara en matèria cultural.

El teixit local, viu

No obstant això, les entitats segueixen fermes, al peu del canó. És el cas de Carrutxa, que de cara als propers mesos presentarà exposicions i debats al voltant dels 40 anys que fa que es va recuperar la festa del carnaval a la capital del Baix Camp. O dels petits teatres, com el Bravium i la sala Santa Llúcia, que segueixen programant espectacles més enllà del circuit principal del Fortuny i el Bartrina.

Sigui o no la ‘ciutat de la música’, sigui o no el 2019 l’any de la dansa, no són poques les veus que aposten per un canvi de rumb a Reus. Ni que sigui de portes endins, i amb la boca petita, que ho diguin. Del resultat dels comicis n’ha de sortir un govern que, si no és continuista, tindrà uns quants assumptes per resoldre. És el cas de l’impuls del Centre de la Imatge Mas Iglésias (CIMIR) i el seu ‘Reus plató’, que ha de captar productores perquè rodin audiovisuals a la ciutat, o de l’ampliació del Centre de Lectura, o del futur que té per endavant Cal Massó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *