Fins fa uns anys, la majoria de joves gitanos deixaven d’estudiar per a dedicar-se a una professió molt arrelada a aquest col·lectiu: la venda ambulant. No és fins ara que l’abandonament escolar suposa un greu problema, ja que l’alta i diversa competència al mercat fa que ja no sigui una sortida professional viable. A aquesta situació s’hi suma un altre factor: el canvi de model educatiu. Mentre hi havia l’EGB, els nois i noies gitanos estudiaven fins els 14 anys i obtenien el graduat escolar. Amb l’entrada de l’ESO, els joves seguien deixant d’estudiar als 14-15 anys per anar al mercat i, per tant, no adquirien el títol.
Per abordar aquesta necessitat específica del sector jove del poble gitano, fa quatre anys va néixer l’Associació Jove Gitana de Tarragona. Ainhoa Carbonell, encarregada de projectes i comunicació, explica que l’objectiu és proporcionar ajuda als joves que volen formar-se i, alhora, sensibilitzar les famílies de la importància de l’educació per poder competir a l’actual mercat de treball. El projecte “Gitan@s amb estudis, gitan@s amb futur”, finançat pel Pla Integral del Poble Gitano de la Generalitat, es materialitza en un curs per a persones majors d’edat que van abandonar els estudis i que ara volen treure’s el graduat en ESO.
L’Associació Jove Gitana de Tarragona treballa per fomentar l’educació entre la seva comunitat
Durant el primer any d’implantació de la iniciativa, el 2017, van observar que la majoria de pares i mares, gairebé tots molt joves, no podien ajudar els seus fills per falta de coneixements. Això ocasionava un cercle viciós: si els nens i nenes no rebien ajuda i motivació des de casa, era més probable que perdessin interès en els estudis i que en un futur acabessin com els seus pares.
Per poder abordar les dues situacions, des de l’Associació es va configurar un horari de tardes de manera que les assistents -en la seva majoria dones- feien classe mentre els nens estaven a l’escola. Quan la canalla plegava, les mares els anaven a buscar i tornaven a les aules de l’Associació; elles a seguir les classes i els infants a fer repàs i diferents activitats. Aquest segon curs només hi ha un grup de mares gitanes els matins i per assistir-hi s’han de comprometre a portar els fills a l’escola. “Han creat un grup molt maco i estan molt motivades perquè ara ja poden ajudar-los amb els deures”, assegura Carbonell.
Un grup d’adults va a classe per poder ajudar els seus fills en els deures de l’escola
A Tarragona la comunitat gitana es reparteix en diverses zones: Part Alta, Ponent i Sant Salvador. La majoria de dones que assisteixen al curs de l’Associació Jove Gitana porten els fills a l’escola Pau Delclòs perquè viuen a la Part Alta. Tanmateix, el curs està obert a totes les dones gitanes de la ciutat i, si es vol afegir alguna mare que no formi part d’aquesta comunitat, Carbonell indica que “no resultaria cap problema”.
Carbonell remarca que, si bé no justifica l’abandonament escolar, és cert que els joves gitanos no se senten identificats en aquest sistema educatiu; no hi ha història del poble gitano ni referències als seus costums. De totes maneres, remarca, “no hi ha més remei que estudiar” en aquestes condicions. Afortunadament, a Tarragona la comunitat gitana “viu molt bé” i “participa activament a la ciutat”, però Carbonell denuncia que el col·lectiu pateix discriminació “de diferents formes i a diferents nivells”, com a resultat d’un gran desconeixement i de forts estereotips.
Denuncia dos grans estigmes que caldria trencar: la submissió de la dona gitana i l’etiqueta de lladres. Pel que fa al primer, indica que “evidentment” hi ha masclisme dins la comunitat gitana, en tant que n’hi ha “en la societat en general”. La situació de la dona gitana, diu, “es veu pitjor des de fora que com es viu des de dins” i assegura que actualment “la dona és el pilar fonamental del poble gitano”. En referència al segon, opina: “A tots ens agrada treballar i poder viure del nostre sou”. Remarca que porten etiquetes només pel fet de ser gitanos i que, per exemple, alguns programes de televisió encara les accentuen més.
La majoria de dones participants viuen a la Part Alta i porten els nens a l’escola Pau Delclòs
Carbonell explica que hi ha zones de Catalunya on l’absentisme gitano en l’educació està erradicat des de fa anys, com és el cas de Barcelona. Allà el curs per treure’s l’ESO “ja fa anys que ha quedat obsolet” i que el que s’ofereix ara és d’accés a la universitat. Admet que aquest seria “l’objectiu màxim” però que al Camp de Tarragona encara queda molt per treballar. Creu que cal un programa que tingui en compte les particularitats d’aquesta part de la població i les seves necessitats: “S’ha de treballar amb referents de dins del propi poble gitano”, ressalta. Per això, des de l’Associació intenten que la majoria de monitors siguin gitanos, perquè els nens i nenes tinguin algú amb qui poder emmirallar-se.
