Carregant ...

Entre el refugi i la presó: la Tarragona de fa 80 anys

Rat Cebrián llegeix la carta d’un condemnat a mort al costat de Jordi Piqué. Foto: Ricard Lahoz.

“He perdido y me cuesta la vida. Orgulloso de haberla expuesto por vuestra felicidad y por la causa general del trabajador. Te pido, y éste es mi único deseo, que todos los años en el día 15 de julio vengas al cementerio y ante mi tumba cuentes a nuestra hijita por qué murió su padre. Y cómo murió. Escribe a mi madre y dile que he muerto de enfermedad. Salud, amada mía, xateta meua. Recibid el corazón de un padre y esposo. Isidro García”.

30 subscriptors del ‘Fet’ visiten espais emblemàtics de la guerra civil i la repressió franquista

La veu de la Rat Cebrian es trenca per l’emoció. Algunes llàgrimes apareixen als rostres de qui l’escolten. Som a la sala del sarcòfag d’Hipòlit, la sala dels condemnats a mort a la presó de Pilats durant uns anys a partir de 1939. La Rat llegeix la carta d’un presoner a la seva esposa, poques hores abans de morir afusellat a la muntanya de l’Oliva. La lectura de la carta culmina dues hores de recorregut per diversos espais significatius de la guerra civil i la repressió a Tarragona.

A la porta d’accés al refugi antiaeri de l’Ajuntament de Tarragona. Foto: Ricard Lahoz.

Un grup de 30 subscriptors del FET a TARRAGONA han participat aquest dissabte en aquesta activitat, emmarcada en el vuitantè aniversari del final de la contesa bèl·lica i l’entrada a la ciutat de les tropes franquistes. Jordi Piqué, director de l’Arxiu històric de la Ciutat de Tarragona, i Esther Ferré, del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès, han estat els responsables de la visita guiada.

Escales d’accés al refugi. Foto: Ricard Lahoz.

La visita resulta impactant per moments. Els tres escenaris principals són el refugi antiaeri del Palau Municipal (símbol de la por a la reraguarda pels atacs feixistes); l’Antiga Audiència (símbol alhora de l’inici de la revolució l’estiu del 1936 i dels judicis sumaríssims del vencedors el 1939); i la presó de Pilats (símbol de la venjança i la crueltat de la dictadura envers la població).

Una pintada original de l’etapa revolucionària conviu amb la maqueta de Tarraco. Foto: Ricard Lahoz.

“Som hereus d’aquest procés històric que ens vincula”, apunta Jordi Piqué en l’inici de la visita a les portes del refugi, abans d’explicar la Tarragona del 1936. Una ciutat de 31.000 habitants que passarà de viure les transformacions i violència revolucionària de finals d’aquell any als primers bombardejos de la primavera i estiu de 1937.

Piqué explica el context d’una foto amb la bandera nazi en un edifici de Tarragona. Foto: Ricard Lahoz.

La proximitat de la Història ens interpel·la. El primer bombardeig naval a la ciutat, sense morts. El primer atac de l’aviació feixista italiana el 17 de juny del 1937 que provoca 9 víctimes mortals. L’estupefacció, el no saber com reaccionar i la ira contra l’enemic. El segon bombardeig aeri del 17 de juliol que causa 52 morts. La por i el pànic s’extenen entre la població de la reraguarda. La reacció construint 60 refugis a tota la ciutat en un temps rècord i amb capacitat per a 20.000 persones…

La sala del sarcòfag d’Hipòlit era l’espai pels condemants a mort fa 80 anys a la presó de Pilats. Foto: Ricard Lahoz.

I al final, xifres esfereïdores. 3.800 bombes llençades sobre Tarragona, 230 morts i 72 edificis completament ensorrats. Comparació colpidora: la Tarragona de 1938 i moltes ciutats sirianes el 2018. Després vindrà la repressió, la fam i la mort de la Tarragona de 1939, simbolitzades a la torre del Pretori, que  -per cert-  aquests dies acull l’exposició ‘Mauthausen, l’univers de l’horror’.

Un sentit aplaudiment i una fotografia de grup tanquen l’activitat promoguda pel FET a TARRAGONA. Un altre grup de subscriptors esperen el seu torn per viure l’experiència ben aviat.

Foto de grup al final de l’activitat, al Pretori. Foto: Ricard Lahoz.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *