“He perdido y me cuesta la vida. Orgulloso de haberla expuesto por vuestra felicidad y por la causa general del trabajador. Te pido, y éste es mi único deseo, que todos los años en el día 15 de julio vengas al cementerio y ante mi tumba cuentes a nuestra hijita por qué murió su padre. Y cómo murió. Escribe a mi madre y dile que he muerto de enfermedad. Salud, amada mía, xateta meua. Recibid el corazón de un padre y esposo. Isidro García”.
30 subscriptors del ‘Fet’ visiten espais emblemàtics de la guerra civil i la repressió franquista
La veu de la Rat Cebrian es trenca per l’emoció. Algunes llàgrimes apareixen als rostres de qui l’escolten. Som a la sala del sarcòfag d’Hipòlit, la sala dels condemnats a mort a la presó de Pilats durant uns anys a partir de 1939. La Rat llegeix la carta d’un presoner a la seva esposa, poques hores abans de morir afusellat a la muntanya de l’Oliva. La lectura de la carta culmina dues hores de recorregut per diversos espais significatius de la guerra civil i la repressió a Tarragona.
Un grup de 30 subscriptors del FET a TARRAGONA han participat aquest dissabte en aquesta activitat, emmarcada en el vuitantè aniversari del final de la contesa bèl·lica i l’entrada a la ciutat de les tropes franquistes. Jordi Piqué, director de l’Arxiu històric de la Ciutat de Tarragona, i Esther Ferré, del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès, han estat els responsables de la visita guiada.
La visita resulta impactant per moments. Els tres escenaris principals són el refugi antiaeri del Palau Municipal (símbol de la por a la reraguarda pels atacs feixistes); l’Antiga Audiència (símbol alhora de l’inici de la revolució l’estiu del 1936 i dels judicis sumaríssims del vencedors el 1939); i la presó de Pilats (símbol de la venjança i la crueltat de la dictadura envers la població).
“Som hereus d’aquest procés històric que ens vincula”, apunta Jordi Piqué en l’inici de la visita a les portes del refugi, abans d’explicar la Tarragona del 1936. Una ciutat de 31.000 habitants que passarà de viure les transformacions i violència revolucionària de finals d’aquell any als primers bombardejos de la primavera i estiu de 1937.
La proximitat de la Història ens interpel·la. El primer bombardeig naval a la ciutat, sense morts. El primer atac de l’aviació feixista italiana el 17 de juny del 1937 que provoca 9 víctimes mortals. L’estupefacció, el no saber com reaccionar i la ira contra l’enemic. El segon bombardeig aeri del 17 de juliol que causa 52 morts. La por i el pànic s’extenen entre la població de la reraguarda. La reacció construint 60 refugis a tota la ciutat en un temps rècord i amb capacitat per a 20.000 persones…
I al final, xifres esfereïdores. 3.800 bombes llençades sobre Tarragona, 230 morts i 72 edificis completament ensorrats. Comparació colpidora: la Tarragona de 1938 i moltes ciutats sirianes el 2018. Després vindrà la repressió, la fam i la mort de la Tarragona de 1939, simbolitzades a la torre del Pretori, que -per cert- aquests dies acull l’exposició ‘Mauthausen, l’univers de l’horror’.
Un sentit aplaudiment i una fotografia de grup tanquen l’activitat promoguda pel FET a TARRAGONA. Un altre grup de subscriptors esperen el seu torn per viure l’experiència ben aviat.
