El Festival europeu de curtmetratges de Reus, el FEC, no se celebrarà més. El passat divendres, en roda de premsa, es va apuntar que el certamen havia arribat a la fi del seu trajecte. La notícia va sorprendre els periodistes assistents, que es pensaven que la cita s’havia convocat per anunciar la nova programació d’un esdeveniment amb dues dècades de trajectòria, únic al territori. A banda, no es van donar gaire detalls que ajudin a entendre per què s’ha pres la decisió de deixar-lo morir sense ni tan sols una cloenda festiva.
Cinema d’autor i de qualitat
Va ser el director artístic del FEC, Christian Inaraja, l’encarregat d’anunciar que el projecte no tindrà continuïtat. Aquest va apuntar que el festival “ha tancat un cicle” i que ha satisfet les expectatives del públic i del sector. Al seu costat, la seva codirectora, Sílvia Ferran, va manifestar que el comiat era “feliç” perquè s’havia aconseguit dur a la ciutat cinema d’autor i de qualitat, que difícilment pot veure’s en circuits comercials, més encara a comarques.
La regidora de Cultura del consistori, Montserrat Caelles, es va referir per part seva a “l’important llegat” que deixa a la capital del Baix Camp el certamen de filmets. Potser per aturar el cop, va avançar que ja es treballa en un nou format “per donar resposta” al sector, sense precisar res més.
En l’article publicat a finals de gener, analitzàvem la situació de la cultura a Reus i la seva gestió per part de Caelles. El mandat que ja s’acaba s’ha caracteritzat per grans projectes rara vegada reivindicats pel teixit local, més partidari d’una línia estratègica clara i concisa en aquest camp que no pas del soroll per no res. És ben curiós que un govern que habitualment descriu la ciutat com un referent cultural nacional, tan sols superada per Barcelona, deixi caure un festival de curtmetratges amb tanta història i prestigi.
“Prescindir d’un festival de cinema que n’ha sobreviscut molts altres sembla més aviat un fracàs”
És cert que als cinèfils ganxets ens queda (encara) el Memorimage, dedicat al cinema documental construït a partir d’imatges d’arxiu, però la pèrdua del FEC evidencia, almenys, una preocupant manca de capacitat negociadora. No s’ha pogut fer res de res, per seduir els seus organitzadors i dotar-los de l’estructura adequada perquè es replantegessin la seva marxa?
Un cop es va tancar l’edició de 2018, farà aviat un any, Inaraja va avançar que el FEC encetava “un període de reflexió”, tot afegint que era un fet que el festival havia funcionat, perquè del contrari “no hauria aguantat vint anys”. I doncs? No només es troba a faltar més transparència, sinó també la més mínima autocrítica institucional. Si s’assegura que la ciutat s’emmiralla ni més ni menys que amb la capital del país, quan del que es tracta és de cultura, prescindir d’un festival de cinema que n’ha sobreviscut molts altres sembla més aviat un fracàs.
El FEC va néixer a Cambrils, l’any 1997, per mostrar curtmetratges de factura estatal, en un moment en què el format era a l’alça. Posteriorment, el 2002, va incorporar Reus com a segona seu i es va obrir a la producció europea. Des de 2013, únicament se celebrava a la capital del Baix Camp, ja fos al Teatre Bartrina, a l’Orfeó Reusenc o al Bravium Teatre. “El FEC se’n va, però esperem que el cinema continuï per sempre a Reus”, van manifestar Inaraja i Ferran en un comunicat conjunt, el passat divendres. Que així sigui, si se suposa que som una capital cultural.
