Una notificació apareix a la pantalla del meu mòbil. Es tracta d’un missatge del Mag Gerard que conté una predicció, alguna cosa que ell ja sap prèviament que passarà durant la nostra trobada. Sense mirar de què es tracta, apago el mòbil i comencem a xerrar en una cafeteria de Tarragona. Parlem d’ell com a mag i també de la màgia, de com neix i arriba a les persones. S’expressa molt bé, amb una veu agradable i gesticulant força; i és així com contagia la il·lusió per “aconseguir l’impossible”, tal i com ell defineix aquest art. Escolto el que m’explica i, inevitablement, no puc parar de pensar que jo mateixa, en aquest moment, estic sent protagonista d’un dels seus trucs.
El tarragoní Mag Gerard publica el primer llibre de trucs amb el telèfon mòbil
El Mag Gerard ha tret el primer llibre que recull trucs de màgia amb un objecte ara ja tan quotidià com és el telèfon mòbil. La idea de 100 trucs per sorprendre amb el mòbil (Cossetània, 2019) és “utilitzar l’aparell com a mitjà, no com a element principal que produeix el secret”, explica l’autor. Alguns dels trucs són clàssics adaptats als nous temps i d’altres són creacions pròpies. Funcionen en tots els mòbils independentment de la marca i del model, perquè els elements que s’utilitzen són ben comuns, com els auriculars o l’aplicació de la calculadora.
Ha tardat uns dos anys en acabar aquesta obra escrita en clau d’humor, on detalla els passos concrets que s’han de seguir per aconseguir triomfar amb el truc. El Mag Gerard puntualitza: “Els mags creem una il·lusió, si expliquem com la creem, es trenca aquesta il·lusió”. Per això, al llibre només explica “secrets senzills”, perquè qui estigui interessat adquireixi uns quants coneixements bàsics dins de la infinitat de possibilitats que existeixen. “La gent entendrà aquell mètode concret, però se seguirà sorprenent amb la màgia”, diu convençut.
Alguns trucs són clàssics adaptats a la tecnologia i d’altres són creacions pròpies
Després de presenciar un número, són moltes les persones encuriosides per saber com s’ha aconseguit. El Mag Gerard cita el poeta Joan Brossa, gran amant de la màgia, que deia: “Les persones intel·ligents són les que no li busquen una explicació racional i el que fan és gaudir d’aquesta impossibilitat”. Realment, assegura el mag, “no hi ha res físicament impossible, sinó matemàticament improbable”. I què hi ha de màgic, en la màgia, doncs? “La paraula ja és màgica”, contesta tot seguint amb el joc de paraules. “La màgia és principalment imaginar” i afegeix: “És oblidar els problemes per una estona i somriure”.
El Mag Gerard remarca que cada dia s’escriuen com a mínim un parell de llibres de màgia. Explica que els mags estan connectats entre ells, i més ara amb les facilitats que ofereix la tecnologia: “Compartim els trucs entre nosaltres, perquè si no ho féssim, la roda de la màgia no podria seguir girant”. Arreu del món, la pràctica no canvia gaire, però sí que ho fa el públic. Per la seva experiència, el Mag Gerard creu que l’americà “és el millor”. En canvi, a Catalunya confessa que costa més perquè la gent és més reticent a col·laborar i no està tan entregada. Sigui com sigui, al final tothom acaba gaudint: “Per això la màgia continua i no morirà mai”, conclou.
La màgia ha arribat també a la cafeteria de Tarragona, punt de trobada amb el Gerard, i al final és quan m’ha convençut que no sempre cal entendre-ho tot. Ha tret una baralla de cartes i m’ha demanat que n’escollís una a l’atzar. M’ha tocat el rei de cors, que només he mirat jo. Llavors m’ha recordat -jo tampoc ho havia oblidat- que tenia un missatge seu al meu mòbil. I, sorprenentment… era una foto del rei de cors!
“La màgia és sobretot imaginar, oblidar els problemes per una estona i somriure”
I el truc ha seguit. Ha posat la meva carta una altra vegada dins de la baralla i ha comptat tantes cartes a la dreta com l’últim dígit del meu número. Ha sortit una altra carta qualsevol, no pas el rei de cors. Però m’ha dit que no passava res, que aquella també podia ser la meva. Ha refregat la part del dibuix per sobre de la pantalla del meu mòbil, on apareixia la fotografia de la carta que m’havia enviat feia estona, i quan l’ha girat… ha passat a ser el meu rei de cors! El Mag Gerard ha endevinat una hora abans la carta que em tocaria una hora després i, a més, ha convertit una carta en una altra a poc més de dos pams de mi. La màgia no és cosa de nens. La màgia és cosa de tots i, en un dia qualsevol, un simple rei de cors m’ho ha recordat.
