11.7 C
Província de Tarragona
Dilluns, abril 22, 2024

Un passeig pels edificis de l’època franquista

La Casa Bloc, edifici d’habitatges construït a principis de la dècada dels anys 40. Foto: Ricard Lahoz.

En una Tarragona impactada per la devastació de la guerra, el 1940 comença la construcció d’un grup d’habitatges socials lluny del nucli urbà de la ciutat. L’Obra Sindical del Hogar promou més enllà de la plaça Imperial Tarraco un llarg edifici que acull tres tipus d’habitatges, en funció de les mides i les prestacions. És la Casa Bloc “Alegría y Descanso”, que avui -74 anys després de la seva obertura, el 1945- encara podem veure tal qual just al costat d’El Corte Inglés.

VISITA COMENTADA PER L’ARQUITECTE RAMON ALOGUIN A EDIFICS CONSTRUÏTS ELS ANYS 40, 50 I 60

La Casa Bloc és la segona parada d’una visita guiada a la Tarragona de la postguerra. Una iniciativa de la Biblioteca Hemeroteca Municipal en el marc de la commemoració  del 8oè aniversari del final de la guerra civil que han realitzat diverses entitats. La seva directora, Elena Virgili, i l’arquitecte Ramon Aloguin són els impulsors d’una passejada que arrenca a la presó i que ens portarà fins a la Font del Centenari, un ampli espai de la ciutat on fa vuit dècades no hi havia res.

Una trentena de persones van participar en la visita comentada per Ramon Aloguin, arquitecte. Foto: Ricard Lahoz.

Explica Aloguin que els ajuntaments franquistes dels anys 40 i 50 s’aprofiten de la visió dels consistoris republicans que, durant la dècada dels 30, adquireixen una gran part dels terrenys coneguts  com l’Era del Delme. Una extensió que, per fer-nos-en una idea, avui estaria limitada per l’avinguda Andorra, avinguda República Argentina i fins a l’avinguda Roma, aproximadament. Aquesta gran àrea acull el creixement de Tarragona en aquella època i la construcció d’edificis genuïnament franquistes.

 

La presó, inaugurada el 1953, és la primera parada de la visita guiada. Davant de l’edifici singular, on avui hi ha el centre comercial, a mitjans de la dècada dels 40 es van construir les Cases dels Militars i les Cases dels Mestres, blocs d’habitatges avui desapareguts. Eren de planta baixa i tres plantes i suposaven una millora en les condicions de vida dels dos col·lectius professionals.

Façana de la residència d’estudiants a la Rambla Lluís Companys. Foto: Ricard Lahoz.

La passejada continua per l’actual Rambla Lluís Companys (llavors, avenida Pío XII). Al costat de la Casa Bloc  -“un element interessant d’arquitectura racionalista”, segons Aloguin-, el 1950 s’inaugura el complex esportiu i residència San Jorge, gestionats pel Frente de Juventudes. Una part de la residència, totalment renovada, es conserva, i l’antic poliesportiu ha estat substituït per unes instal·lacions privades i modernes.

Interior de l’església de Sant Pau. Foto: Ricard Lahoz.

A la mateixa vorera trobem l’Escola del Treball, oberta el 1953, avui IES Vidal i Barraquer. I a l’altra banda del carrer, l’església de Sant Pau, de l’any 1956, on és enterrat el cardenal de Arriba y Castro. Així, la visita avança fins a la plaça Imperial Tarraco, on cal detenir-se una bona estona per apreciar diversos edificis emblemàtics, especialment la seu de la Subdelegació del Govern de l’Estat, obra d’Alejandro de la Sota, probablement l’obra arquitectònica del segle XX més important de la ciutat.

 

Des de la mateixa plaça cal constatar l’edifici de La Salle, avui seu de dependències municipals i l’IES Tarragona, i abans seu de facultats universitàries. I a l’altra banda, hi ha l’immoble que va ser la Jefatura Provincial del Movimiento inaugurat pel dictador el 1967, que avui acull les dependències estatals de Tráfico.

L’edifici antic de La Salle, des del mig de la plaça Imperial Tarraco. Foto: Ricard Lahoz.

L’últim tram de la visita guiada ens porta per l’antiga avinguda del Conde Vallellano, avui tram de la Rambla Nova entre la plaça Imperial i la Font del Centenari. Un lloc de residència de les classes més benestants, com ho demostren alguns dels immobles aixecats els primers anys 60. El mural de Josep Maria Subirachs al número 115 i els mosaics de Santiago Padrós al número 112 són dos magnífics exemples contraposats de l’arquitectura d’aquells anys.

 

La Font del Centenari és el punt d’arribada d’una passejada, la primera d’aquestes característiques que s’organitza a Tarragona, que permet constatar com es crea l’eixample de Ponent en direcció al riu en plena dictadura. Un període que, malgrat la repressió que van patir molts, no podem oblidar.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here