Una ciutat amb un potencial enorme i molt desaprofitada. Encara que sovint no es digui en veu alta, aquesta és l’opinió sobre Tarragona que tenen la majoria de tarragonins i que també expressen moltes persones de fora que la visiten i la coneixen.
Ara que al FET a TARRAGONA acabem de publicar un dossier sobre com ha canviat la ciutat en aquests últims 40 anys (des de les primeres eleccions municipals), la conclusió que sobrevola entre els experts i professionals consultats és que n’ha faltat valentia, ambició i una visió global a l’hora de planificar a mig i llarg termini.
“Després de 40 anys de democràcia municipal, hi ha encara assignatures pendents de resoldre”
Quan es parla tant a Tarragona de projectes inacabats o indefinits, intervencions poc planificades, idees que no s’acaben d’executar mai, assignatures pendents des de fa anys, potencials no aprofitats i falta de model, vol dir que la ciutat no acaba d’assolir un nivell d’excel·lència, ni tant sols de notable.
El resultat de tot plegat és que a Tarragona no se la veu com a capital de la segona àrea metropolitana del país i, ni tants sols, com a referent de les ciutats mitjanes de Catalunya.
Per això, entenc que la cita amb les urnes del 26 de maig és tan important per a Tarragona. Després de quatre dècades, hi ha moltes tasques pendents de resoldre. Acabar amb aquesta llista ha de ser una de les prioritats del proper mandat, però encara hauria de ser més rellevant definir i consensuar d’una vegada per totes un model de ciutat.
“Després de les eleccions del 26 de maig, cal definir i consensuar un model de ciutat pensat a 20 o 30 anys vista”
On anem? Què volem ser d’aquí uns anys? Quin paper volem tenir a Catalunya? Preguntes clau que han estat absents del debat polític i social dels darrers temps. La falta de lideratges en tots els àmbits i l’absència d’una visió de ciutat ens ha portat a la mediocritat.
Reflexionem-hi! En el marc global de Catalunya:
– Tarragona no destaca per cap intervenció urbanística puntera els darrers 40 anys;
– És l’única capital sense estació urbana d’alta velocitat;
– No pintem res davant les administracions superiors en matèria d’infraestructures;
– No hem resolt la façana marítima i ni tan sols hem abordat la façana fluvial del Francolí;
– No tenim cap cita cultural contemporània de referència (només Tarraco Viva, que ens remet al passat, i el Concurs de Castells, element de cultura tradicional);
– No disposem de cap equipament museístic emblemàtic, tot i l’enorme volum de patrimoni;
– No hem apostat de manera clara i valenta (i amb pressupostos) per la distinció de Patrimoni Mundial (som l’única ciutat de Catalunya amb aquest títol).
– No hem ofert al país una imatge de ciutat moderna i oberta durant els Jocs Mediterranis, més aviat el contrari: rància i antiga.
“El gran problema estructural de Tarragona és la falta de cohesió entre el centre urbà i la perifèria”
I si parlem més en clau interna de ciutat, el gran problema estructural no resolt és la falta de cohesió entre el centre urbà i els barris de la perifèria, dispersos i molt sovint desconnectats de la realitat tarragonina.
Amb aquest panorama, Tarragona necessita després de les properes eleccions uns dirigents disposats a preveure, planificar i consensuar un full de ruta, un model de ciutat a 20 o 30 anys vista. Mirada llarga, ambició i valentia. Si no és així, ens veurem cada cop més condemnats a més mediocritat i més irrellevància.
Si voleu llegir el dossier del FET ‘1979-2019: Hem canviat prou?’, aneu a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo) i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
