“Feia un dia lluminós. Sortint de la presó, sona a la ràdio del cotxe una cançó de Coldplay i em poso a plorar. Tant, que m’aturo en una àrea de servei. Acabava de conèixer el Jordi. Una estona abans, veient com cantava al seu fill Amat la cançó ‘L’elefant al parc’, havia confirmat que el personatge tenia una entrevista molt potent. Després d’aquell dia, vindrien altres en que tots dos ploraríem junts, això sí, separats per un vidre“.
La periodista explica a alumnes de la URV com van ser les converses a la presó amb el president d’Òmnium
A la Gemma Nierga li brillen els ulls en diverses ocasions quan narra a una trentena d’alumnes de Periodisme alguns detalls de les seves converses amb Jordi Cuixart preparant el llibre ‘Tres dies a la presó. Un diàleg sense murs’ (Rosa dels Vents). La periodista, en un gest poc habitual, ha acceptat la meva invitació perquè faci a Tarragona una xerrada als joves estudiants de la URV, que prèviament han llegit el resultat de tres trobades de quatre hores a Lledoners amb el president d’Òmnium Cultural.
El diàleg dels alumnes amb la periodista és intens. Aquestes en són algunes de les preguntes i respostes:
Vas rebre alguna directriu d’Òmnium? “Sí, una. No volem que l’ensabonis”.
És un llibre no només per a independentistes? “A les presentacions és molt bonic constatar que s’estableixen ponts de diàleg entre persones d’idees diferents però amb punts en comú”.
Per què creus que Cuixart et tria per fer el llibre? “Suposo que volia un periodista que no estigués entregat a la causa. No soc independentista i sovint m’han qualificat d'”equidistant” com si fos un insult.
Nierga: “No soc independentista i després del llibre no ha canviat la meva opinió sobre el Procés”
Després de parlar amb Cuixart t’ha canviat l’opinió sobre el Procés? “No he modificat la meva opinió política, però sí la mirada que tinc d’ell i del conjunt de presos”.
T’han criticat molt? “Alguns articulistes de la premsa de Madrid em van acusar de voler “blanquejar” un pres acusat de rebel·lió. Però han estat coses molt puntuals”.
Creus que t’ha enganyat al llarg de les converses? “Crec que no. El Jordi s’ha construït una cuirassa a la presó, per autoprotegir-se i resistir 1, 4 o 10 anys més. Entre reixes ha trobat un sentit a la vida defensant els seus ideals. És un home lliure, més lliure que les persones que decideixen tancar-lo”.
Com tries les preguntes? “Miro de preguntar allò que pot interessar al públic. M’hi he documentat molt i abans d’anar a la presó vaig parlar amb els pares, la família, els amics i una ex núvia. Però un cop ets allà, has de saber improvisar“.
“En Jordi s’ha fet una cuirassa per autoprotegir-se i resistir a la presó molts anys”
Com és l’ambient a la presó? “És un entorn dur, fred, hostil. Amb pudor de lleixiu. I amb l’entrevistat no hi ha possible contacte físic. Però per mi no era la primera vegada. Durant quinze anys, al programa La Ventana de la SER tenia una tertúlia setmanal amb reclusos i un cop l’any hi anava a fer el programa”.
Cuixart fa moltes correccions al llibre? “No, però en aquella última trobada a la presó m’adono que és un home meticulós, que no vol ofendre ningú”.
Mantens la relació amb el Jordi? “M’agradaria fer-li més entrevistes després de la sentència o quan surti al carrer. Tinc ganes de Cuixart [riu]”.
L’hora i mitja intensa de diàleg entre periodista i alumnes s’acaba amb un llarg aplaudiment mutu i la signatura d’exemplars. Abans la Gemma ens ha explicat que fa pocs dies va anar a una de les sessions del judici al Suprem. I descriu l’escena: “Quan s’acaba la sessió, el president del tribunal permet que els acusats, camí de nou de la presó, puguin parlar 3 o 4 minuts amb els familiars o amics presents a la sala. Aquella tarda, el Jordi se’m va apopar i em va dir tot content: «Ens abracem per primera vegada?» I sí, després de cinc trobades separats per un vidre, ens vam tocar, ens vam abraçar per primer cop. Va ser molt emotiu i impactant”.
