Quines coses té el futbol! El Nàstic copiant (i penso que fa molt bé) les coses bones d’un Reus desnonant del futbol professional. Qui ho podia preveure fa poc més d’un any, amb el Nàstic i el Reus rivalitzant a mort (esportivament) per sobreviure a la Segona Divisió. La pèssima gestió econòmica dels propietaris del club ganxet, amb Joan Oliver com a cap (mal)pensant, va propiciar la seva expulsió de la Lliga. La nefasta planificació esportiva del Nàstic, i l’absència d’un model i una idea de club, rèmora que fa anys que s’arrossega, ha acabat amb el descens a Segona B. De tots dos clubs, finats temporalment de la Segona Divisió A, ara en sortirà un projecte amb cara i ulls, i ja em perdonaran la irreverència, pelacanyes i ganxets.
Els tarragonins volen importar el model d’èxit esportiu dels reusencs amb el fitxatge de Sergi Parés i Xavi Bartolo
Anem a pams. És qüestió de setmanes que es faci oficial l’arribada de Sergi Parés, encara formalment empleat del Reus, l’artífex de l’ascens roig i negre a la Segona Divisió i la consolidació esportiva del primer equip i tot el seu futbol base, inclòs un filial de matrícula d’honor tot i les penoses circumstàncies amb les que ha hagut de competir. El tècnic vallenc signarà contracte com a director esportiu del Nàstic quan pugui desvincular-se ja del CF Reus, immersa l’entitat de la capital del Baix Camp en un concurs de creditors de final molt incert. Amb Parès arribarà la seva mà dreta a la banqueta i també a l’estructura esportiva exemplar dels reusencs, el lleidatà Xavi Bartolo, també pendent encara de poder quedar alliberat de les seves obligacions contractuals amb el Reus.
Quan això passi, el Nàstic anunciarà la seva contractació i el consell d’administració agafarà una mica d’aire en un exercici tant habitual al món del futbol, passar plana i mirar el futur després d’una temporada nefasta. Mentrestant, aquesta setmana escoltarem (per fi) a Josep Maria Andreu, el president grana, donant explicacions i fent autocrítica. El club hauria volgut poder fer aquesta roda de premsa amb el flamant nou director esportiu, ja contractat, però l’administració de justícia té els seus temps i encara no ha resolt la demanda de Parés contra els propietaris del CF Reus Deportiu a fi d’aconseguir la seva desvinculació total.
Parés, com a director esportiu, i Bartolo, com a entrenador, introduiran una nova cultura de club des de la 2a B
Fa mesos que el vallenc va decidir que no seguiria al Reus, molt abans de saber de l’interès del Nàstic per fitxar-lo. Després de l’arribada dels nous propietaris americans al Baix Camp, i de comprovar que els Onolfo no eren gent de fiar, Parés va tenir clar que no seguiria, per molt que els americans el consideressin peça clau en l’intent de reflotar l’entitat. El tècnic, incansable i metòdic, no ha deixat en tot aquest temps de treballar, resseguint jugadors i mercats futbolístics. Tampoc s’ha desconnectat del futbol en directe, assistint a tots els partits que el Nàstic ha jugat al Nou Estadi al costat de Xavi Bartolo i Ferran Asensio, una altra de les peces claus de l’engranatge esportiu del Reus, en el cas d’Asensio, ex futbolista i molt format, des de la secretaria tècnica.
Parés és un home d’equip, de mentalitat estratègica. Al seu cap sempre hi veu punts forts i febles, potencialitats i amenaces. Els qui l’han tractat només en tenen bones paraules. Té 50 anys, és pare d’un noi i una noia i entre les seves prioritats, a dalt de tot, hi ha la família. Llicenciat en Psicologia i màster en Psicologia de l’Esport, amb la titulació d’entrenador nacional, no segueix el patró més convencional de l’esportista d’elit. Ja va començar a formar-se quan encara era futbolista i es va retirar relativament jove, als 31 anys. Va treballar a l’Ajuntament de Reus a l’àrea d’esports i ja en aquella època va idear un projecte de futbol base a la ciutat, fins que va rebre l’oferta per fitxar com a secretari tècnic del CF Reus, a la Tercera Divisió, al costat de Natxo González (2013), amb Xavier Llastarri de president.
Poc després fa un parèntesi, arran de la sortida de Llastarri del Reus, i aprofita per formar-se encara més; decideix cursar l’MBA (Màster en Direcció i Gestió d’Empreses) de la Universitat Rovira i Virgili, al llarg de dos cursos. Poc després rep la trucada de Joan Oliver per ser peça clau del projecte per professionalitzar un Reus encara amateur, de Segona B, que volia fer el salt al futbol professional.
Sergi Parés ha rebutjat ofertes de clubs de Segona A per la vinculació emocional a Tarragona
Amb Parés el Nàstic fitxa talent, coneixement i capacitat de treball. També humanitat i valors. Té caràcter i el cap clar, amb esperit dialogant i ganes sempre de fer equip. No és pas estrany, si a més es tenen en compte tots aquests elements, que a Tarragona il·lusioni l’arribada de Parés, ex jugador del Nàstic (més de 200 partits jugats), perfecte coneixedor de les interioritats i particularitats d’un club gens fàcil de governar. L’ex jugador del Lleida que va jugar a Primera Divisió (autor d’aquell mític gol que va derrotar al Reial Madrid) s’ha decidit finalment per acceptar l’oferta grana tot i que tenia damunt la taula un contracte per convertir-se en director esportiu de l’Elx, equip ja salvat a la Segona Divisió i que ell també coneix perquè hi va jugar, destí precisament del seu porter al Reus, Edgar Badia, el seu central titular i primer capità, Jesús Olmo, i d’una de les perles del futbol base reusenc, Alfred Planas.
Parés ha rebut una segona oferta, molt bona, de Segona Divisó, però ha tingut clar que ell volia assumir el repte de redreçar el rumb del Nàstic. Vol introduir una nova cultura de club, de dalt a baix, i això l’apassiona i el motiva. La vinculació emocional de Parés amb Tarragona i la voluntat de continuar lligat al territori, a casa seva, i no trasbalsar la família, han pesat més que els cants de sirena que arribaven de fora. Pel Nàstic és un cop de sort que hauria de saber aprofitar. La talla del director esportiu vallenc va fer fins i tot que un parell de temporades enrere estigués a punt de fitxar per un club de la Primera Divisió, i això és informació, no pas opinió.
“Copiar el model del Reus i portar-lo a Tarragona és un encert, es miri com es miri”
Copiar el model esportiu del Reus i portar-lo a Tarragona és un encert, es miri com es miri. A ningú li hauria de saber greu, ni que allò que s’ha hagut d’acabar copiant siguin les virtuts de l’enemic esportiu número u, a qui massa cops s’ha mirat amb superioritat des de la capital tarragonina. Ja al mercat d’hivern el Nàstic va tenir l’opció d’incorporar talent des del Baix Camp, aprofitant que els jugadors reusencs es podien desvincular del seu club pels reiterats impagaments. Sorprenentment, i penso que va ser un gran error, el Nàstic només va fitxar el lateral Mikel Villanueva, que no era tampoc dels jugadors més brillants a les ordres de Bartolo.
M’expliquen fonts ben informades que algú a can Nàstic, algú important en la presa de decisions esportives, va suggerir que es fitxessin més jugadors del CF Reus, tants com fos possible, per fer des del Baix Camp la revolució que calia al mercat d’hivern, canviant una dotzena de jugadors. Però el club grana ho va descartar, no sé si per raons esportives o si per allò de no acabar de rematar un club que va acabar caient a la lona poc després tot sol, veient com tot el talent esportiu que havia captat Parés es repartia al llarg i ample del futbol espanyol de Segona Divisió i fins i tot Primera. Això ja és, malauradament, història.
Bartolo aporta experiència en l’àmbit de la preparació física, un dels mals del Nàstic els darrers anys
El futur és allò ara rellevant, sempre que s’aprengui dels errors del passat. Si Parés arriba amb Bartolo, l’encert del Nàstic serà doble. El lleidatà és un tècnic que ha demostrat al Reus quines són les seves virtuts, tot i que només ha pogut ser primer entrenador una primera volta a la Segona Divisió, després d’anys brillant a l’ombra. Va ser el segon entrenador d’Aritz López Garai (2017-18) i de Natxo González (2016-17), amb un pes determinant a l’hora de preparar tàcticament els partits en el debut a Segona del Reus. Amb Bartolo es fitxa a més a més un home de club, que també coneix el Nàstic, on va jugar i va penjar les botes (1998). Té també 50 anys i amb Parés els uneix una relació d’amistat que va molt més enllà de la parcel·la esportiva.
Tot va començar en aquella Unió Esportiva Lleida de l’històric ascens a Primera. Llicenciat en Educació Física (INEF), Bartolo és també un home format, a qui agrada el coneixement i estar sempre a l’última. Amb el seu equip al Reus, a la secretaria tècnica, seguien els nous mètodes d’entrenament de forma gairebé malaltissa. La parcel·la de preparació física, una de les grans i inexplicables llacunes del Nàstic dels darrers anys, també estarà coberta amb l’arribada de Bartolo, que ja va ser preparador físic del Nàstic fa una colla d’anys, a més del Castelló i l’Hércules, en els seus inicis com a tècnic. De fet, el de Bellvís (Pla d’Urgell), va fitxar pel Reus com a preparador físic, i a base de picar pedra i demostrar coneixements tàctics va acabar sent el primer entrenador. Quasi res.
Director esportiu i tècnic han destacat a l’etapa de Reus per la seva capacitat per gestionar situacions de crisi
Amb Bartolo i Parés el Nàstic fitxarà també una doble capacitat per comunicar, un valor gens menyspreable en el futbol actual. Bartolo va fer durant tota una volta de portaveu i apagafocs en un Reus incendiat per la negligència d’Oliver i els seus. I va demostrar unes capacitats per la comunicació que el farien candidat a qualsevol plaça de portaveu en gabinets de crisi, a més de ser un home de club, fidel. L’afició va estar sempre amb els jugadors gràcies en bona part a la gestió de cara en fora del lleidatà, mentre de portes endins Parés aconseguia que els jugadors seguissin creient en el projecte tot i no cobrar i disposar de setze jugadors del primer equip pel límit salarial i els impagaments. La feina que van fer, fora dels focus i davant les càmeres, donaria per fer una pel·lícula o escriure un llibre, llàstima que sense final feliç.
L’aposta del Nàstic és segura i només necessitarà temps i tranquil·litat, perquè implantar un nou model en un club no es fa en unes poques setmanes. Si després de deu jornades a la Segona Divisió B, el curs vinent, els resultats no arriben, cosa probable si s’ha fet foc nou i format un nou equip, Josep Maria Andreu i el consell d’administració hauran de prendre paciència. Si en canvi els tremola el pols i apareixen els nervis i les ganes d’ingerència de bones a primeres, principi que hauria de ser intocable, l’aterratge de Parés i Bartolo no haurà servit de res.
Si hi ha entesa, vindran a Tarragona 4 o 5 membres més de l’estructura esportiva de l’equip roig i negre
Tots dos tenen lligada la seva contractació. Si acaben venint més integrants de l’estructura esportiva del Reus, com Ferran Asensio, encara està en l’aire i s’haurà de negociar, un per un, amb els màxims responsables del Nàstic. Si hi ha entesa, el més normal és que facin el viatge de Reus a Tarragona entre quatre i cinc membres més de l’equip roig i negre.
Ah! I un factor més a favor de la còpia (bona) que ha posat en marxa el Nàstic a can Reus, l’amistat que uneix a Parés i Lluís Fàbregas, el director general del Nàstic. Tres amics treballant per redreçar el rumb de la nau grana (Fàbregas-Parés-Bartolo). Esperem que aquesta pel·lícula sí que sigui amb un bon happy end.
