En un altre context, segurament la sala no hauria estat tan plena. Però el moment i la situació ho requereix, i aquest dissabte la Sala de Graus de la Universitat Rovira i Virgili es va omplir de periodistes per participar a la trobada organitzada pel Col·legi de Periodistes a Tarragona. Un centenar de professionals hi vam participar amb ganes de reflexionar sobre el futur i el present de la professió.
El sector de la comunicació travessa una forta crisi econòmica i estructural. Ha estat un any negre amb acomiadaments i tancaments de mitjans de manera massiva. Davant d’això, ha estat un gran encert reunir a bona part dels professionals del territori per parlar, reflexionar i, perquè no, col·laborar els uns amb els altres. A la trobada no hi va faltar pràcticament ningú. Hi havia companys de TV3, La Vanguardia, Tarragona Ràdio, Diari de Tarragona, El Punt Avui, Catalunya Ràdio, periodistes de diversos gabinets de comunicació i estudiants de periodisme de la Universitat. La llista és llarga!
La presidenta del Col·legi de Periodistes a Tarragona, Sara Sans, va obrir la xerrada presentant als tres periodistes que van exposar la seva pròpia experiència. Toni Orensanz, Quico Domènech i Ruth Troyano van explicar la seva manera d’entendre la professió, amb l’objectiu de demostrar que més enllà de les redaccions clàssiques dels mitjans, els nous temps permeten fer moltes altres coses sense fugir del vell periodisme de tota la vida.
Orensanz, falsetà il·lustre, fa deu anys que és autònom. Des del primer dia va tenir clar que havia de diversificar les línies de negoci, i això l’ha portat a fer moltes coses: escriure guions, fer reportatges, publicar llibres i gestionar la comunicació corporativa d’empreses i institucions. Toni Orensanz va remacar que ‘és temps d’espigolar, de recollir totes les avellanes’, i va incidir en què cada un ha de saber què sap fer i què pot fer més. Però el missatge va ser clar: cal cooperar, treballar entre tots. Ara no és moment pels individualismes, sinó per iniciar projectes junts. Orensanz també va dir que ‘el periodisme del futur tindrà molt a veure amb el vell periodisme’ i es va mostrar preocupat quan va explicar que ‘a Reus la redacció més gran és el gabinet de comunicació de l’Ajuntament’.
El Quico Domènech, després de deixar la direcció de Canal Reus TV, amb quatre company periodistes van decidir, fa poc més d’un any, publicar la revista mensual ‘NW Revista de Reus’. Un projecte on els propis periodistes van invertir els seus diners i van apostar per un producte de qualitat de caràcter mensual. ‘El nostre consell de redacció és el grup del Whatsapp’, diu Domènech quan explica que cadascú treballa des de casa amb el seu ordinador. ‘Les decisions, les bones i les dolentes, les prenem nosaltres, això no te preu’ va remarcar Quico Domènech.
I la tercera experiència la va presentar Ruth Troyano. La més jove dels tres fa anys que treballa al sector. Ha passat per ràdio i per gabinets de comunicació. Després de quedar-se sense feina va decidir reinventar-se i intentar guanyar-se la vida amb una de les seves passions: el món del vi. Va obrir un bloc, va fer un màster en enoturisme i ara, gràcies a això, treballa en el sector. ‘El bloc m’ha donat visibilitat i m’ha obert les portes a altres feines’, explica Ruth Troyano, qui va afegir que hem passat de ser ‘periodistes homeless a periodistes emprenedors’.
La sessió es va convertir en una teràpia col·lectiva, molt necessària per intentar creure que ens podem mirar la crisi com una oportunitat. Però la paraula màgica de la trobada va ser cooperació. Ara és moment de sumar i no restar, de fer pinya entre tots i d’engegar projectes cooperatius entre periodistes diversos. El model de negoci encara no està clar, però segurament l’èxit pot arribar cooperant els uns amb els altres.
Després de la xerrada de l’advocat del Col·legi de Periodistes, que va resoldre dubtes sobre com fer-se autònom, va cloure la jornada el degà del Col·legi a Catalunya, Josep Maria Martí. El seu discurs va servir per explicar la feina feta pel Col·legi en aquests moments de crisi. Martí va voler deixar clar que els diners no són cap obstacle per col·legiar-se i va exposar els beneficis de fer-ho. La situació de crisi del sector ha fet espavilar al col·legi, que ha organitzat un centenar de cursos, ha potenciat la borsa de treball i ha posat totes les eines al servei dels periodistes que estan engegant projectes i que necessiten assessorament.
Tothom va sortir de la jornada amb un bon regust de boca, amb ganes de continuar treballant i guanyant-se la vida fent el que ens agrada: periodisme. Segur que després d’aquesta trobada apareix algun projecte cooperatiu entre diversos periodistes. Bona iniciativa del Col·legi de Periodistes.
