Tarragona ha estat, i ho és encara aquest 2012, capital de la cultura catalana. Aquesta designació ha coincidit, però, amb un any molt complicat a nivell econòmic i social. El repte no era fàcil, i en bona mesura s’han aconseguit els objectius.
L’any no va començar de la millor manera possible per l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Tarragona. Es va anunciar la suspensió del festival de Dixieland i del Concurs de Focs Artificials. Que això passés l’any de la capitalitat cultural va ser un cop dur. Però l’incansable feina de la gent de l’àrea de cultura ha fet que el projecte tirés endavant.
Aquest any no s’han fet noves activitats, sinó que s’han potenciat les ja existents. El gran objectiu ha estat posar en valor tota la xarxa cultural de la ciutat, que no és poca, però que sovint no tenia el suport o la visibilitat necessària. Al voltant de quatre eixos (Santa Tecla, el Concurs de Castells, Tarraco Viva i l’SCAN), la capitalitat ha intentat projectar arreu de Catalunya que a Tarragona es fa cultura tot l’any.
Tarragona 2012 ha servit, també, per implantar una manera de fer nova, canviar el model i aplicar un ‘canvi de xip’, com ha explicat la regidora de festes, cultura i patrimoni, Carme Crespo. S’han posat les bases d’una nova manera de treballar, que té més en compte els ciutadans i els actius culturals de la ciutat. L’Ajuntament s’està convertint en un intermediari clar entre ciutadans i gestors culturals, sense defugir de la inversió pública en cultura, que continuar sent molt necessària.
Aquest és el llegat que deixa aquest 2012. Tot plegat es començarà a visualitzar en els propers mesos, gràcies al Banc de la Cultura. ‘Hem obert una porta d’interacció creativa amb la ciutadania i hem fet de la cultura un fet quotidià’, ha explicat Rosa Comes, coordinadora de Tarragona 2012. Aquest projecte neix amb la voluntat de ser un banc d’intercanvi entre els agents culturals i la ciutadana, i que es començarà a visualitzar l’any vinent en una primera fase, amb el desplegament d’una plana web i diversos serveis digitals.
Però aquest 2012 també ha servit per potenciar la comunicació directa de l’Ajuntament amb la ciutadania a través del 2.0. S’ha fet molt bona feina per intentar fer un calendari únic d’activitats, un dels grans problemes de la ciutat. Sovint, es fan moltes activitats però no sabem on anar a buscar la informació. Aquest també és el llegat de Tarragona 2012.
Tarragona 2012 en xifres
Quantificar en xifres que ha suposat la capitalitat cultural de Tarragona és, si més no, difícil. Més enllà de les xifres d’assistents a actes i activitats realitzades, quantificar què ha suposat això per la vida dels tarragonins i tarragonines és complicat i alhora és el més important. Caldria fer un acurat estudi per conèixer, realment, com transforma la cultura als ciutadans i per conèixer la serva percepció en matèria cultural a la ciutat. Aquestes són les xifres que més interessen.
Però és evident que n’hi ha d’altres que també tenen el seu interès, i que ajuden a posar en valor la feina que s’ha fet enguany: s’han fet més de 1.500 activitats amb prop de 900.000 assistents, s’han quantificat més de 435.000 impactes comunicatius digitals, s’han recollit milers de fotografies gràcies al concurs Mirades de TGN i s’ha posat en valor la feina de més de 400 creadors, un 36% dels quals contactaven per primera vegada amb l’ajuntament.
Aquest 2012 ens deixa el col·lectiu ‘Amics de la Cultura’ i tres nous equipaments culturals: el Teatre Tarragona, la Capsa de Música i l’Arxiu Històric. Ara l’Ajuntament ha de ser capaç de mantenir el nivell i continuar amb el projecte que s’ha engegat. Només així l’esforç d’aquest any haurà pagat la pena. Com ha dit el president de l’ens organitzador de capitals culturals, Xavier Tudela, ‘Tarragona serà per sempre més capital de la cultura catalana. Ara res acaba, tot continua’. A veure si és veritat.
Tarragona cultural ha fet menys actes i més retallats que altres anys. S’ha aprofitat tot el que ja es feia per posar-ho en la llista de la Capitalitat. El Congrés de Llibreters en principi no s’havia tingut en compte per donar la sortida, després ja s’hi va caure i l’han inclòs. La festa de santa Llúcia es celebra sempre en un lloc o altre i ve de Barcelona; ara el teatre havia de lluir, i ha lluït, però no expressament per la Capitalitat, sinó perquè ja era hora. Això sí, benvingut sigui.
La ciutat, enguany i segons la premsa, s’ha distingit per ser smart city de tapes i vins, amb promoció expressa de terrasses i horaris per impedir el descans normal dels veïns i devaluar els edificis propers als bars (vegeu cartes a la premsa i protestes d’Associacions de Veïns diverses, sobretot a la Part Alta). A la gent li sobren els diners i ha de sortir a beure i cridar tota la nit, això sí, amb permís municipal. Fomentar l’alcoholisme i el vandalisme no penso que sigui gens cultural. I això és el que hi ha.