Aquest dilluns arrenca simbòlicament el curs polític de 2013. Superades les eleccions al Parlament, signat el pacte d’estabilitat CiU-ERC i format el segon govern presidit per Artur Mas, aquesta setmana s’hauran de confirmar els principals càrrecs de la Generalitat a Tarragona: amb tota probabilitat, Quim Nin seguirà com a delegat del govern i caldrà veure aleshores si es produeix algun canvi o no a les direccions territorials de les conselleries.
Els gairebé quatre mesos que van de la manifestació de la Diada a la jornada d’avui han posat com mai en l’aparador la política nacional i el debat sobre el dret a decidir i la creació d’un estat propi. Una intensitat que ha deixat en un pla secundari la política local, tot i que s’hi han produït fets rellevants: just abans de Nadal el plenari de l’ajuntament aprovava -amb l’abstenció de l’oposició- els segons pressupostos del segon mandat de Ballesteros.
Amb aquests pressupostos traspassarem a la primavera l’equador del mandat. Un segon mandat de Ballesteros presidit per les retallades, la crisi global, les escasses inversions, la falta de diners i d’idees, i un equip de govern que va fent (més aviat poc) amb l’absència de bona part de l’oposició.
Referèndum abans que municipals
Amb aquest panorama, en l’horitzó ja s’entreveuen les eleccions municipals de 2015, les primeres que es podrien celebrar després d’una hipotètica consulta sobre la independència de Catalunya. S’obre, per tant, un panorama ple d’incògnites: Quan haguem de votar el pròxim ajuntament, s’haurà fet el referèndum? Haurà guanyat el sí o el no? El resultat serà vinculant? Si l’Estat no aprova fer la consulta, què passarà? Quina serà la situació de Catalunya en relació a l’estat espanyol?
Paradoxalment, els dos primers partits del Parlament, que lideren el procés sobiranista i la governació del país (CiU i ERC) es troben en una situació molt feble a Tarragona d’ençà les municipals de 2011. Per a aquestes formacions els comicis de 2015 tenen un valor especial.
Preparant nous candidats
CiU va tenir aquí el 2011 el pitjor resultat del conjunt de Catalunya, a punt de ser superada pel PP. La federació nacionalista haurà d’aclarir aviat si manté l’aposta per Victòria Forns (molt discutida en alguns sectors interns) o busca una alternativa per remuntar el vol al consistori. L’executiva local, presidida per Joan Basora des de fa vuit mesos, té alguna cosa a dir.
ERC encara arrossega la desfeta que el va deixar fora de l’ajuntament de Tarragona i de molts altres municipis. El partit liderat per Junqueras també haurà de buscar aviat una fórmula (un substitut/a a l’exregidor i exdiputat Sergi de los Ríos) que li permeti recuperar almenys la representació municipal. Abans, s’ha de renovar l’executiva local, presidida en l’actualitat per Pau Ricomà.
Període 2013-2015
La resta de partits, aparentment, no tindran necessitat d’engegar processos interns per renovar candidats. L’alcalde Ballesteros és el millor valor que pot presentar el PSC. Alejandro Fernández ja fa anys que té la mirada posada en el 2015 per obtenir l’alcaldia de Tarragona per al Partit Popular. I Arga Sentís té molt recorregut per davant com a líder d’Iniciativa.
D’aquí dos anys i mig, les sorpreses municipals podrien venir de formacions com la CUP o Ciutadans, els que expressen més genuïnament les postures contraposades sobre la independència de Catalunya. Però a la primavera de 2015, vés a saber quina ciutat tenim en relació al país i quin país tenim en relació a Espanya i Europa.
De moment, anem-hi pensant…
Molt interessant, com sempre. Això sí, amb una petita objecció: de debó creieu que aquest món sobreviurà al 2013? El que s’està coent a l’Orient Mitjà és més que preocupant, i no ho és més perquè els “mass media” callen com a morts!