Advertisement
Carregant ...

Periodistes: molta polivalència i nul·la especialització

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Al FET A TARRAGONA seguim oberts a publicar articles d’anàlisi i opinió sobre la situació actual del periodisme i les incertes perspectives de futur del sector. Tot seguit us convidem a llegir aquesta reflexió de Jonatán Soriano, estudiant de tercer curs de Periodisme a la URV.

Professors i alumnes de Periodisme de la URV en el marc d'una xerrada amb motiu de l'exposició sobre els 25 anys del Col·legi de Periodistes de Catalunya (foto: URV)

Professors i alumnes de Periodisme de la URV en el marc d’una xerrada amb motiu de l’exposició sobre els 25 anys del Col·legi de Periodistes de Catalunya (foto: URV)

El contraperiodisme  que es fa ara acaba amb l’especialització, la reflexió i l’anàlisi i fomenta una polivalència ràpida, simple i que es desentén dels problemes. El  desenvolupament de la tecnologia i l’increment constant de l’exigència dels mercats obliguen els periodistes a tenir una disponibilitat total i a saber moure’s en aspectes més allunyats del periodisme pur com ara el disseny gràfic.

Quan vaig començar la carrera de Periodisme a la URV l’any 2010 l’últim que m’esperava era el panorama que es presenta al final dels estudis. Un mercat complex i difícil que demana una polivalència molt sacrificada. La universitat ofereix, al llarg dels cursos, un seguit de xerrades de professionals que volen “preparar-nos” per a la realitat i amb al·lusions que, contínuament, fan referència al difícil panorama que trobarem d’aquí un any i mig, quan finalitzi el quart curs, si tot va bé. Però no apareix una solució determinada enlloc.

Als estudiants, se’ns transmet la idea actual del periodisme: el mercat ha canviat. Les formes ja no són les mateixes i, per tant, o renovem o morim. Aquesta renovació no busca professionals especialitzats o preparats per tractar un aspecte de la realitat,  com ara l’economia. L’especialització es perd i deixa pas a una polivalència que demana els mínims però que pretén arribar a tot.

La reinvenció dels periodistes

És cert que qualsevol ofici es va reinventant a la llarga, en aspectes tècnics, tecnològics, la mateixa manera de fer la feina…Però la crisi econòmica ha propiciat una reinvenció que ve donada per l’exigència de les empreses i quan hi ha exigències i límits pel mig no confio en què es porti a terme l’evolució idònia. La polivalència és bona. Ara bé, quan se t’ensenya que has de ser polivalent perquè sinó estàs perdut i se t’imposa aquesta pressió, entenc que les generacions que creixem i sorgim a la llum del món periodístic no arribem, en general, amb la força o maduresa necessàries.

Una aula universitària buida d'alumnes i professors (foto: URV)

Una aula universitària buida d’alumnes i professors (foto: URV)

Creixem i se’ns deixa créixer amb la idea que quan sortim a la vida laboral podrem tocar diverses branques sense recórrer a una especialització i això comporta una precarietat en la matèria primera de l’ofici (el factor humà) que deprecia la seva qualitat. Si això ho sumem a les conseqüències negatives que està comportant la crisi actual a les condicions laborals, el resultat que podem trobar és el  d’un periodisme de baixa qualitat, senzill i banal.

La qüestió de les assignatures

Mai diré que he cursat una assignatura inútil perquè crec que totes han reforçat la meva cultura. Ara bé, no trobo cap coherència en què es dediqui el mateix període de temps a una assignatura purament periodística i necessària com és Teoria i tècnica de les pràctiques professionals en periodisme, que a una altra tan ambigua i prescindible com Ciutadania. O també l’excés de teoria que es dóna  en assignatures com Teoria de la Imatge, Dret de la comunicació o Comunicació corporativa. Assignatures en què es fan algunes pràctiques, però que no es poden comparar amb el gran flux de teoria que arribem a escriure als nostres fulls d’apunts.  Tenim una certa consciència sobre diversos aspectes,  però la falta de pràctica i de concentració en un determinat tema ens impedeix ser veritables analistes.

La sensació que tot això em dóna és que avui dia no es volen periodistes capaços d’analitzar amb profunditat un esdeveniment o un fet noticiós. Es volen a persones amb “bones idees” que estiguin disposades a comercialitzar-les davant les càmeres, el micro o el paper. Gent sense una gran especialització en un camp concret però que pot saber escriure al matí una notícia de política i per la tarda anar a fer la crònica d’un partit d’hoquei patins.

Alumnes de Periodisme de la URV escolten les experiències dels professionals amb una llarga trajectòria

Alumnes de Periodisme de la URV escolten les experiències dels professionals amb una llarga trajectòria

Un fet que s’allunya molt de l’esperança que la carrera t’ofereix al principi, quan únicament penses en escriure perquè t’agrada i sents la necessitat de fer-ho el millor possible i sobre un tema que t’inquieta més que qualsevol altre. És cert que un periodista ha de saber tractar diferents temes d’actualitat i ha de tenir un coneixement molt ample i divers, però el valor de l’especialització que estem perdent ara l’enyorarem en el futur.

I la sabata volà…

Això em porta a la reflexió sobre la figura del periodista i com ha d’actuar davant la realitat que es presenta. Recordo quan el periodista iraquià Muntazer al Zaidi va llençar la seva sabata sobre George W. Bush, aleshores president d’Estats Units, en una roda de premsa a l’Iraq el 2008. Un fet que, personalment, em fa pensar sobre què és el periodista: un ciutadà més, per damunt de tot. Un ciutadà que a més desenvolupa una feina molt social, ja que esdevé l’altaveu entre les institucions i la societat.

Per tant, juntament amb la responsabilitat d’informar i comunicar com cal, el periodista ha d’incloure al seu modus operandi la consciència de “defensor de la ciutadania”. Una ciutadania que té un ventall de fronts oberts on necessita que hi hagi un altaveu coherent i sensat entre ella i les institucions. Aquest altaveu coherent i sensat es guanya adquirint un volum de coneixement que pugui actuar en qualsevol camp, però que s’especialitzi i es dediqui a treballar-ne un de sol. I això no s’ensenya a la universitat. D’un dia per l’altre se’ns demana parlar de temes dels que no tenim cap coneixement mínim però els hem de tractar intentant semblar analistes. La necessitat no està en la semblança, sinó  en ser bons especialistes de la realitat.

Jonatán Soriano, alumne 3r. Periodisme URV


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *