En quatre anys, els grans mitjans de comunicació internacionals han canviat la seva opinió respecte Catalunya i el moviment sobiranista. Són els quatre anys que van de la consulta sobre la independència d’Arenys de Munt al moment actual. En el canvi de percepcions hi ha tingut alguna cosa a veure la feina del col·lectiu Emma.
Paraula curta, fàcil de recordar i de dir en diferents idiomes. Emma –nom de la filla de Guifré el Pilós- surt de la necessitat de catalans que viuen a l’estranger de fer arribar una altra visió de Catalunya a diaris com The New York Times o The Economist. Un treball de “picar pedra” i de convèncer amb arguments periodistes del mon anglosaxó i europeu perquè els facin arribar als seus lectors.
Aquesta feina ara també la fan portes endins. Salvador Garcia Ruiz, cofundador i portaveu d’Emma, visita Tarragona convidat per Òmnium Cultural i omple la sala d’actes de la Cambra de Comerç. Ve a explicar com és la imatge de Catalunya al món i com veuen el procés cap a l’estat propi.
Idees clares
Ras i curt: a Europa i als Estats Units ningú qüestiona el dret a decidir (dret a votar) però ningú mourà un dit per afavorir la independència de Catalunya: “És un procés inoportú”, diu Garcia. Catalunya es veu com una potencial amenaça a l’estabilitat de la zona euro i, en canvi, compta amb un gran actiu en el món econòmic, el conseller Mas-Colell.
El col·lectiu Emma reitera que cal explicar-se al món i, per tant, destinar-hi recursos. “Però el repte més important és a dins del pais, per guanyar el referèndum”. I en aquesta línia apunta Garcia Ruiz que “cal tenir-ho tot a punt per al dia clau”. Tot vol dir Hisenda i altres estructures d’estat.
En el torn de preguntes posterior a la conferència, els assistents plantegen qüestions com la moneda, la data del 2014, l’opció d’una declaració unilateral d’independència o la relació amb els mitjans de comunicació espanyols (per cert, nul·la).
Tirar endavant
Garcia Ruiz, economista i amb un màster de direcció d’empreses a la Universitat de Nova York, no sembla afectat per les discrepàncies polítiques internes a Catalunya ni per la sensació de fragilitat del procés després de les eleccions del 25 de novembre. Dóna missatges d’empenta i optimisme a les preguntes més neguitoses del públic.
Amb aquest esperit acaba de publicar amb David Boronat el llibre “Catalunya, last call”. El mateix esperit que el va fer recollir el passat mes de desembre al Teatre Tarragona el Premi Joan B. Cendrós a la millor iniciativa a la internacionalització de la realitat catalana. Ara ha tornat a la ciutat per carregar d’arguments als que ja estan convençuts de les bondats de l’estat propi. I la feina no s’atura.
Endevant ,el camí serà llarg,ara cal saber que a Catalunya hi han moltes sensibilitats i el dret a l´ autodeterminació (4rt punt de l´ Assamblea de Catalunya) amb el que la majoria vam identificar-nos en la transició de la Dictadura a la Democracia,cal sense por fer que es pugui exercir a Catalunya