El periodista i casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Albert Mercadé, publica al FET A TARRAGONA aquest article sobre el viatge a Portugalete (Biscaia) del passat cap de setmana. Una crònica molt personal que passa per quatre noms que configuren la seva experiència:
Neymar da Silva Santos Junior
Eren poc més de les cinc de la matinada de dissabte. Quatre autobusos ben plens de son i il·lusió a parts iguals emprenien el camí. El primer recompte, a ma alçada, ens donava mig autobús dormint, l’altre mig cantant (per desesperació de la primera meitat), i servidor, enganxat a Twitter seguint el serial de la nit.
I és que la diferència horària és capritxosa, i va voler que l’hora de pujada a l’autobús coincidís amb el desenllaç de la reunió del fitxatge del brasiler pel Barça. Després de gaudir de la seva companyia durant una estona, no vaig tenir més remei que abandonar-lo per sumar-me al grup dels que es desesperaven pels crits que no els deixaven arrencar el son. El viatge va ser poc feixuc. Passa sovint que a l’anada, la il·lusió es mescla amb la gasolina i fa que tot vagi més ràpid.
Zuhaitz Gurrutxaga
“Tío, me estás salvando. En mi vida había visto esto que hacéis, y en mi vida había hecho una retransmisión en directo. Yo, era futbolista”. La frase sortia de la boca del comentarista d’Euskal Telebista que estava fent la retransmissió en directe de la diada, després d’estar narrant un castell a la plaça de l’Ajuntament. Tot i que la frase sencera no té desperdici, em vaig quedar amb la última part. Guardada a la memòria, enmig de les més de sis hores de camí de tornada, vaig trobar un moment per fer satisfer la curiositat.
Revisant la seva carrera, veig que no m’enganyava. Quatre anys a primera amb la Real Societat, havent passat per Rayo Vallecano i Real Unión de Irún, entre altres. Malgrat que assegurava haver perdut contra el Nàstic, una altra dada destacava sobre la resta: zero gols marcats al llarg de la seva carrera esportiva. En la periodística, ja n’hi havien colat un. Tot sigui dit, ho va salvar de forma brillant.
Mikel Laboa
Els carrerons del nucli antic de Portugalete tenyits del lila més noctàmbul. El que aquí en diem correbars, ell en diuen Trikipoteo. Potser el vam allargar un pèl massa per poder-nos excusar amb el terme “sopar”. Tant hi fa si val la pena. Crec que ja era a la darrera parada del trajecte , i sense motiu aparent, que ens veiem immersos en un karaoke improvisat.
Catalans cantant en euskera, i bascos cantant en català, tots seguint – o almenys intentant-ho amb força – la lletra que anava apareixent a la pantalla del petit bar d’aquella cantonada, convertit en la més pura mostra de l’agermanament entre dues cultures que s’abracen des de la diferència.
Em quedo amb la frase de l’home de cabells blancs i samarreta de l’Athletic: “cantáis en euskera mejor que muchos de aquí. Casi como Mikel Laboa ya”. Poc se n’havia adonat de com havíem destrossat algunes estrofes del Virolai minuts enrere. Fugint de l’anècdota, quedem-nos en el fons, i és que un poble que canta, mai no mor. I en això, hi han coincidit Obrint Pas i Fermin Muguruza.
Jose Ignacio Wert
Perquè part de la culpa de tot plegat és seva. Agredir la llengua és agredir el tret que més orgullosos ens fa estar de la nostra cultura. Canalitzar la causa i aprofundir en la conseqüència. Tota agressió és benvinguda si la resposta que genera és tan agraïda com la que hem pogut gaudir aquest cap de setmana. Defensa conjunta, unió de sinèrgies.
Honor i orgull de gaudir del luxe i afrontar la responsabilitat de representar la llengua i la cultura catalana davant d’un país que, ensenyant el seu i gaudint del nostre, van ser els millors amfitrions que hom pot tenir. Amb la fredor que et permet el dia després, m’aventuro a dir que aquí hi hem guanyat tots. Ikusi arte, Euskal Herria.
Quina cronica mes divertida, enriquidora i pedagógica!
Enhorabona crack! I visca la jove
Ets un gran Merca!
Diuen que rectificar és de savis (malgrat que sempre he pensat que de més savis és no equivocar-se). Repassant millor la carrera de Zuhaitz Gurrutxaga he trobat gols. Concretament 2 amb la Real Societat B, 1 amb el Zamora i 2 amb el Real Unión de Irún. Que constin en acta!
Ah, i moltes gràcies Lluís i Raffa. Es fa el que bonament es pot! 😉