12.3 C
Província de Tarragona
Divendres, març 15, 2024

Converses amb Josep Mª Recasens, historiador i alcalde

Josep Mª Recasens a l'acte inaugural de les noves instal·lacions de l'Arxiu, a la Tabacalera, al costat de l'alcalde i el subdelegat del govern central
Josep Mª Recasens a l’acte inaugural de les noves instal·lacions de l’Arxiu, a la Tabacalera, al costat de l’alcalde i el subdelegat del govern central

L’última vegada que vaig veure Josep Mª Recasens i Comes va ser el passat 17 de desembre a l’acte inaugural de les noves instal·lacions de l’Arxiu de Tarragona, al Complex de la Tabacalera. D’aquell dia és la fotografia que obre aquest article i que ens mostra un Recasens somrient al costat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i el subdelegat del Govern central, Jordi Sierra.

Recasens era l’autèntic protagonista de l’acte perquè els arxius han estat, de fet, la seva segona casa. La feina d’investigador l’absorbia gairebé de forma total fins no fa gaire, tot i que havia superat al març l’edat de 95 anys.

Una setmana abans de les festes de Nadal, vaig veure un Recasens en plena forma. Ballesteros el va agafar del bracet per tenir-lo al costat en el moment de la descoberta de la placa inaugural de l’Arxiu. Una manera de reconéixer la tasca a una de les persones que més i millor ha estudiat la història de la ciutat.

L’historiador a la ràdio 

Fa poc més de cinc anys li vaig fer l’última entrevista. Era el 2 de maig de 2008, als estudis de Tarragona Ràdio. L’historiador i exalcalde havia complert els 90 anys i estava treballant en una recerca sobre els problemes d’aigua que havia tingut la ciutat al llarg de la seva història. Aquella entrevista coincidia, curiosament, amb una crisi molt greu de sequera a Catalunya.

Josep M. Recasens va ser investit doctor Honoris causa per la URV el febrer de 2011 (foto: URV)
Josep M. Recasens va ser investit doctor Honoris causa per la URV el febrer de 2011 (foto: URV)

Recasens no era gaire partidari de parlar de les seves investigacions. Era un home de llibres, lectures, recerques, consultes, arxius, anàlisis… però no gaire de fer promoció de la seva feina. Al cap de quatre anys, el 2012 publicava amb Arola Editors el llibre “L’aigua a Tarragona. De la romanització a la industrialització”.

Recasens parlava poc de la seva feina i encara menys de política municipal. En la nostra darrera entrevista radiofònica va defugir fer valoracions amb detall sobre el retorn dels socialistes al govern de la ciutat. Encara no feina un any que el PSC i Ballesteros havien guanyat les eleccions, i Tarragona tornava a tenir un alcalde socialista, després de la llarga etapa del convergent Joan Miquel Nadal.

El primer alcalde de l’etapa democràtica (1979-1989) va decidir allunyar-se de la primera línia política quan el va derrotar una moció de censura. Va tornar als arxius i va tornar a publicar nombrosos treballs com el llibre “El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona, segles XVI i XVII”, premi Investigació del Tarragonès.

El polític a la ràdio

Al llarg de l’última dècada del segle XX i la primera del XXI, Recasens mai va acceptar parlar de l’actualitat política, però sí reviure les primeres passes de la democràcia. Per celebrar el vintè aniversari de les primeres eleccions municipals després de la dictadura, l’abril de 1999 vaig reunir als antics estudis de Tarragona Ràdio, a la Rambla Nova, els caps de llista de les formacions polítiques que van obtenir representació.

Encara recordo ben viva la imatge de Recasens al costat de Josep Sendra, el candidat de CiU que després seria un dels pares de l’Estatut de Sau. I la trobada de l’exalcalde amb Josep Anton Baixeras, líder d’un PSUC fort l’any 79 que va quedar en segona posició. I amb Francesc Xammar, que va encapçalar una candidatura veïnal i va treure dos escons. I amb Àngel Vallvé, que representava Centristes de Catalunya-UCD. I amb Sebastià Barrufet, cap de llista d’ERC, que va venir expressament de Barcelona per participar en el programa especial commemoratiu.

Va ser una trobada excepcional amb micròfons i amb els oients com a testimonis d’una altra manera de fer política. S’havia de “crear” un ajuntament i s’havia de “refer” una ciutat sense serveis bàsics i marcada per la grisor de la dictadura. Recasens i la resta de convidats van coincidir que, aquell context i des de les diferències ideològiques, tots van mantenir una actitud dialogant i constructiva.

Així recordo Josep Mª Recasens i Comes, historiador i primer alcalde de l’etapa democràtica actual. El polític explicant les batalletes del 1979 i l’historiador inaugurant l’arxiu del segle XXI.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here