Al carrer Soler arriba una camioneta a quarts d’onze de la nit i aparca abans de la cruïlla amb Gasòmetre. De l’interior del vehicle comencen a treure desenes de vestits, equips de so i material divers que deixen a l’interior d’un local obert a aquelles hores.
El local no és una botiga de roba o de música. És la seu de l’Esbart Santa Tecla, on hi ha força moviment i molta animació perquè està a punt de començar un nou assaig de les Contalles de Sant Magí. El material descarregat de la camioneta prové del local de l’entitat al carrer Maria Cristina, on s’hi han de fer algunes reparacions.
L’espai del carrer Soler el decoren desenes de cartells de les festes de Tarragona. En una de les columnes centrals, un quadre amb la il·lustració de Carles Llorach Fortuny, fundador de l’entitat. I per tot arreu, una sensació de “caos ordenat” entre bosses, vestits, sabates, cadires…
nit d’estiu, ambient xafogós
Al carrer Caputxins, discretament, un petit grup recita uns textos. Són els cors de les Contalles que es preparen per a l’assaig general. A la mateixa hora, i dins el local de l’esbart, acaben els components del Ball de Valencians, recuperat per l’entitat l’any 1997.
Més recent és la representació en honor al co-patró de Tarragona. La primera es va fer el 2003 i, per tant, ara se celebra el desè aniversari de les Contalles, una recreació que vol expressar la devoció per aquest sant ermità de la Brufaganya.
Hi participen 25 persones, a més de la desena de components dels cors. La majoria n’han fet totes les representacions, encara que sigui canviant de posició. No calen gaire indicacions, tot va bastant rodat, tothom sap quin és el seu paper…
Jaume Guasch Llorach assumeix des del primer dia la figura de Sant Magí. Setze nois en el paper de “pelegrins” i vuit noies que fan de “testimonis” o “guies” l’acompanyen en una sala amb ventiladors al sostre i un aparell de refrigeració que intenta apaivagar la calor. Tot, sota la mirada atenta de Marta Mariña, directora general de l’espectacle.
Sona la música i arrenca l’assaig de la representació dividida en diferents quadres, des de l’arribada de Sant Magí a la Brufaganya fins al martiri i la mort. Els pelegrins aixequen les seves construccions o figures envoltats dels testimonis, noies formades en el cos de dansa de l’esbart i que es mouen amb harmonia per l’espai.
A mitja “funció” encara s’incorpora algú que arriba tard per raons de feina. Són pràcticament les onze de la nit i l’assaig continua. Entre figura i figura s’enllacen les intervencions del ritornel·lo, un cor grec guiat pel corifeu, paper que assumeix David Allué. Amb les seves veus ens condueixen per la història representada.
Arriba el moment d’un petit descans. Cinc minuts, però,… i un nou assaig. Resten pocs dies -el pròxim dijous 15 d’agost– per a la representació de les Contalles a la plaça de la Pagesia. L’indret que sembla definitiu després d’aquella estrena espectacular a l’amfiteatre, “el lloc ideal”, el 2003.
I després de les Contalles, a l’Esbart Santa Tecla no marxaran de vacances. Deseguida es reprendran els assajos del Retaule, d’una banda, i els dels diferents balls –Patatuf, Cercolets, Bastons-, de l’altra.
El calendari de setembre està molt atapeït: Santa Tecla a les escoles (dia 13), Balla els Balls i Nit de Dansa (14), Cercavila petita (19), Retaule (20), Cercavila (22) i el dia gran (23). Paga la pena que aquells dies recordem la feina que ara fan centenars de tarragonins i tarragonines com els de l’Esbart Santa Tecla. Sense ells, la festa no seria tan lluïda.