Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Portants aigua 1

Acostar l’aigua de Sant Magí a aquelles persones que no podien permetre’s el viatge i l’estada a l’antiga hostatgeria de les fonts de la Brufaganya. Aquest és el propòsit de la baixada amb carros de l’aigua, tradició que va començar al segle XIX i que es va interrompre amb la Guerra Civil. L’any 1994 un grup de persones vinculades a la Confraria de Sant Magí van decidir recuperar la tradició i obsequiar la ciutat amb una de les estampes més boniques de les festes, de la qual enguany se’n compleix el 20è aniversari.

La majoria en vol per tradició. Alguns, fins i tot, encara avui en dia hi atribueixen propietats miraculoses. Sigui com sigui els 4.000 litres d’aigua que es baixen de l’ermita de Sant Magí de la Brufaganya, a Pontils, s’esgoten gairebé cada any amb celeritat. “Difícilment et trobaràs amb algú que es negui a una ampolleta d’aigua si l’hi ofereixes“, explica Vicenç Gabriel, president dels Portants de l’Aigua.

De fet, l’aigua no s’ha deixat de portar mai. Encara avui en dia el diumenge abans de Sant Magí camions d’EMATSA pugen a l’ermita de Pontils per recollir l’aigua que uns dies més tard es repartirà a través de les preuades ampolletes transparents i càntirs. L’any 1990 va sorgir la idea de recuperar la baixada a l’antiga, tal com havia fet, per exemple, l’avi de Gabriel. Durant quatre anys s’engalanaven els carros a l’interior de l’antiga caserna militar i se simulava l’arribada des de l’avinguda Catalunya fins a la Part Alta. Quatre anys després van decidir anar més enllà i baixar els gairebé setanta quilòmetres que separen Sant Magí Lluny amb el Portal del Carro. I així fins avui.

Portants aigua 2

El dia 16 la comitiva, formada per unes 65 persones, arriba a l’ermita de la Brufaganya, on ja els esperen els carros i els cavalls de la Societat Sant Antoni de Valls. L’endemà tots plegats es desperten a les 6 h per començar la primera etapa de la baixada, passant per Santa Perpètua de Gaià, Querol, el Pont d’Armentera i Santes Creus fins a arribar a Bràfim, lloc on dormen i passen la nit. El dia 18 es reprèn la marxa aturant-se a Nulles, l’Argilaga, la Secuita i Pallaresos.

El pas pels pobles és espectacular, però quan arribes a Tarragona és un esclat total“, assegura Gabriel. El 18 a la tarda en una Tarragona impregnada d’olor a alfàbrega, els Portants completen el recorregut per una Part Alta plena de gom a gom acompanyats de part del Seguici Popular. La salutació al carrer de les Coques per part dels pilars de les quatre colles de la ciutat és una de les estampes més boniques de les festes. “L’any 1990, quan vam començar, gairebé no hi havia ningú al carrer i avui tothom surt al carrer per rebre’ns. Realment és molt bonic“, afegeix el president dels Portants.

Text: Jordi Suriñach

Fotografies: Portants de l’Aigua

OLYMPUS DIGITAL CAMERA


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *