Dijous 5 de setembre. A les 13.40h, 184 ciclistes esperen agrupats a Maella (Saragossa) la sortida de la 12a etapa. Acabarà a Tarragona quatre hores més tard.
Ho anuncia Radio Vuelta en espanyol i francès abans de desitjar sort i un bon trajecte a tots els participants. La veu de l’emissora oficial de la ronda espanyola s’escolta a l’interior d’un dels cotxes de l’organització. Condueix l’exciclista del Kelme i ara assessor esportiu de la Vuelta, Alexis Rodríguez, que vaticina una etapa tranquil·la i controlada pels grans líders.
Encara no han trepitjat Catalunya, per la Terra Alta, que 3 corredors inicien una escapada que sembla no preocupar ningú. Més endavant ja es mouran els equips dels velocistes perquè, com indica l’Alexis, el final de Tarragona es resoldrà a l’esprint.
Queden per davant 160 quilòmetres i ell explica mil anècdotes de la seva època com a professional. També parla de dopatge i dels controls que venien a fer-li qualsevol dia, a qualsevol hora i en qualsevol lloc. Diu que el món del ciclisme està tan ple de sacrifici i esforç que després tot et sembla poc a la vida.
El relat de l’etapa Maella – Tarragona des d’un cotxe de l’organització
Els primers de la cursa arriben a l’Alt de Collet, l’únic port del recorregut. Els massatgistes dels equips es preparen per l’avituallament a peu de carretera amb les bosses que caçaran al vol els ciclistes. L’etapa continua. A les quatre de la tarda, hi connecta la televisió i una moto amb un càmera al darrera s’apropa als tres escapats que segueixen l’aventura. Una altra moto mostra el cartell amb els minuts que hi ha entre ells i el pilot ciclista. La distància s’escurça.
A Maella hem sentit parlar ‘lapao’ mentre banderes i banderoles espanyoles acomiadaven la caravana ciclista. A Batea, una gran estelada estesa en una façana donava la benvinguda als corredors. La Vuelta és un gran aparador reivindicatiu, també internacional. Té un seguiment en més de 160 països i molts ho saben.
Els ciclistes arriben a Tarragona. L’italià, Domenico Pozzovivo, punxa just davant de la porta de casa meva i em surt del cor demanar a l’ajuntament que instal·li una placa per recordar l’efemèride. A l’estranger hauran vist el meu carrer però també les imatges del Moll de Costa, de les platges i l’impagable publireportatge aeri de la Tarraco Romana.
Informa Radio Vuelta que Philippe Gilbert ha guanyat l’etapa a l’esprint. Repeteixen l’anunci en francès en un exemple més del desembarcament a la Vuelta de l’empresa ASO que organitza el Tour de França. el líder, Vincenzo Nibali, puja al podi amb ulleres de sol per amagar la picada d’una abella -no s’ha pogut prendre res perquè podria donar positiu-, el director de la ronda espanyola, Javier Guillen, concreta alguna de les xifres de l’impacte sobre la ciutat. Només la factura que deixaran les 1.200 persones que fan nit a la ciutat és de 100.000 euros. Confessa que a la Vuelta li agrada Tarragona, per imatge i capacitat organitzativa.
L’endemà, Valls com a punt de partida
Per primera vegada en els 68 anys d’història, la Vuelta surt de Valls. L’objectiu és retre homenatge al desaparegut Xavi Tondo. Un dels artífex del reconeixement és l’exciclista, també vallenc, Miquel Àngel Iglesias. Parla del Xavi com si encara estigués viu, del seu somriure, del seu compromís amb l’esport i de la seva proximitat amb la gent.
De l’acte, queda la imatge del pare, el Ramon, aixecant la placa commemorativa cap al cel. La mare, la coratjosa Emma, aguanta emocionada i valenta entre els alcaldes de Tarragona i Valls. Darrera, el seu equip, el Movistar, i la resta de ciclistes que esperen l’inici d’etapa. Més d’un haurà pensat en la llargària del somriure del Xavi si hagués pogut estar damunt la bici en aquella sortida de la Vuelta a la seva ciutat.
L’ovació de Valls ressona amb força. Potser allà dalt, també algú aplaudeix.
