Carregant ...

Els llibres que ens estem perdent per Santa Tecla

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Alguns dels títols que s'han publicat des de 1986 amb el suport de l'Ajuntament, primer a través dels Quaderns de Festa Major i després per mitjà de la Col·lecció Els Titans.

Alguns dels títols que s’han publicat des de 1986 amb el suport de l’Ajuntament, primer a través dels Quaderns de Festa Major i després per mitjà de la Col·lecció Els Titans, en la qual intervingueren Edicions El Mèdol i Arola Editors.

El passat 2011 vaig tenir el goig de veure com es publicava en forma de llibre el meu treball de recerca de batxillerat, que havia estat gestant durant els dos anys anteriors sota els consells d’Anna Gispert, professora de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, que fou la meva tutora. La Mulassa de Tarragona: la més juganera (Arola Editors) pretenia, humilment, esdevenir un estudi monogràfic complet sobre la bèstia tarragonina i l’entitat que l’any 1988 l’havia recuperat de l’oblit col·lectiu el Centre de Colles Sardanistes de Tarragona, ja desaparegut com a tal. Per fer-ho, partíem de les aportacions bibliogràfiques imprescindibles al respecte de Jordi Bertran, Joan Salvat i Bové i José Sánchez Real. Vist amb la perspectiva del temps transcorregut, i més enllà del judici que es pugui fer legítimament de la qualitat de l’obra, l’experiència personal que em vaig endur de tot el procés fou fructífera, encoratjadora per participar en d’altres projectes. Recordo amb especial il·lusió aquella Santa Tecla sempre que s’acosten aquestes dates.

Des de 2001 fins a 2011, es van publicar dotze títols de la Col·lecció Els Titans

Com comprendran, aquest tipus de llibres, que disposen d’un públic objectiu molt concret, sovint especialitzat, no són pas de consum massiu. No es tracta de publicacions que generin, normalment, un gran nombre de vendes, i per tant, beneficis econòmics. Precisament per aquest motiu, l’Ajuntament de Tarragona duia anys assumint la responsabilitat d’editar i coeditar obres d’aquesta índole. L’any 1986, amb motiu de la recuperació de l’Àliga de Tarragona, se’n va publicar un estudi, del filòleg i gestor cultural Jordi Bertran, que es va convertir en el primer volum de la sèrie de Quaderns de la Festa Major, en què el consistori assumia les tasques d’edició. La col·lecció va donar molts fruits gràcies a l’impuls de moltíssimes persones, fins arribar al seu número 15, l’any 2000, amb El Ball de cercoles, arquets de festa, de Montserrat Garrich. Posteriorment, es va fer un salt qualitatiu considerable en sumar sinèrgies amb l’extingida Edicions El Mèdol. La Col·lecció Els Titans és imprescindible per a qualsevol amant de la cultura popular de la nostra ciutat. D’aquella col·laboració en sortiren publicats, entre d’altres, treballs de recerca de batxillerat com Santa Tecla a la Segona República (2007), d’Anna Follia, i El Lleó de Tarragona. El rei de la festa (2004), d’Arcadi Cornadó. Quan l’editorial tarragonina va desaparèixer el compromís de l’Ajuntament no va defallir, sinó que es va renovar i reforçar, gràcies a la voluntat política, i també a la feina impecable de la gent d’Arola Editors.

 

Amb ambdues editorials, el consistori realitzava una aportació econòmica per sufragar les possibles pèrdues per a les empreses i supervisava la qualitat de l’obra. El paper de l’Ajuntament, en les darreres dècades, havia estat d’aixopluc perquè el món de la cultura popular de la ciutat no es quedés orfe d’una bibliografia bàsica que, amb el temps, ens hauria de servir per documentar històricament tot un seguit de fets sobre la nostra festa a les futures generacions. Quan l’ofegament econòmic va afectar amb força les arques municipals, però, un dels projectes que es va esfumar fou el d’invertir en aquest tipus de publicacions. Un fet malaurat que es va consumar l’any 2012. Per tant, el llibre sobre la Mulassa, juntament amb Santa Tecla: música i tocs de festa (Arola Editors, 2010), de Francesc Sans Bonet, i Paraula de Tecla. Vocabulari de les festes de Santa Tecla (Arola Editors, 2010) d’Enric Garriga, Marina Massaguer i Mariona Savall es convertiren, tristament, en els últims símbols d’aquesta implicació consistorial.

 

Actualment, mentre els tècnics es trenquen el cap per mantenir el nivell de la nostra Festa Major i des de la regidoria es fa la tradicional exhibició pública de musculatura, tot quantificant el nombre d’activitats que es duen a terme durant les nostres festes patrimonials més de quatre-centes, la ciutat s’està deixant perdre una part important del seu patrimoni. Estem condemnant al silenci sepulcral tot un seguit de treballs, bé sigui d’estudiants de batxillerat, universitaris, o bé d’experts en la matèria, que parlen sobre el nostre passat i el nostre present. I, consegüentment, estem tallant moltes ales.

 

Ja fa dos anys que m’assabento que estudis d’aquesta mena s’amunteguen de pols a les prestatgeries dels seus respectius autors, malgrat que les propostes continuen arribant a l’Ajuntament. Tinc molt present, en aquest sentit, un dels darrers treballs de recerca que s’han bastit al meu antic institut. Arnau Fà Lladó, membre actiu de la festa, ha escrit enguany un dens i acurós estudi sobre Els Set Pecats Capitals. Tristament comprenc que la vida és plena de casualitats quan penso que, en el meu cas concret, si hagués nascut l’any 1993, el meu treball també s’hauria quedat en un calaix.

 

Sembla que ara el compromís editor es comença a assumir per mitjà d’iniciatives privades, que amb molt bona fe, preparen conjuntament entitats del Seguici i empreses de la ciutat. En són exemple Els Contes del Seguici, una proposta d’Insitu Comunicació i l’Associació d’Amics de la Colla Jove, que va comptar amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, i que esperem que tingui continuïtat durant els propers anys; i el conte L’amic més amic d’en Bruc, dels diables Voramar-Víbria, en el qual es va implicar el Port de Tarragona. Tanmateix, hem de puntualitzar que aquestes propostes són de literatura infantil. Potser aquest serà el camí futur també per a les obres monogràfiques. Qui sap. L’únic que podem constatar a dia d’avui és que portem dos anys sense poder gaudir-ne.

 

Les vuit guies didàctiques que s'han editat amb motiu de l'activitat Santa Tecla a les Escoles.

Les vuit guies didàctiques que s’han editat amb motiu de l’activitat Santa Tecla a les Escoles.

 

No podem obviar tampoc una de les altres pèrdues importantíssimes d’aquests darrers anys, que ha estat el material didàctic de Santa Tecla a les Escoles. L’activitat es continua fent, gràcies a l’esforç abnegat de moltes persones, però la guia escolar sobre un element concret que cada any es gestava amb Cossetània Edicions s’ha deixat d’editar. Vuit foren les propostes que s’arribaren a publicar, des de l’any 2004 fins el passat 2011, i que es dedicaren als següents elements: la Víbria, el Lleó, la Moxiganga, els castellers, el Drac, el Ball de Valencians, el Ball de Gitanes i el Ball de Turcs i Cavallets.

 

Ja fa un parell d’anys, doncs, que estem immersos en aquest atzucac, i el cert és que estem desaprofitant llibres potencials interessants per culpa d’una gestió política que sembla incapaç d’entendre que, si no capgirem el rumb aviat o bé cerquem alternatives eficaces, aquesta pèrdua que a curt termini pot semblar intranscendent, podria acabar sent un llast per al coneixement de la nostra festa. Fonts municipals asseguren que la capacitat editora de l’Ajuntament es recuperarà al més aviat possible, quan tornin els temps de bonança pressupostària. Així doncs es tractaria d’un parèntesi, i no pas d’un tancament definitiu. Tant de bo. De moment, però, som molts els tarragonins que ens mantenim escèptics davant d’aquest pas enrere.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

3 respostes a “Els llibres que ens estem perdent per Santa Tecla”

  1. M’ha agradat l’article i estic d’acord en quasi tot, només que jo hi afegiria que, el 2010, a part del llibre «Santa Tecla: música i tocs de festa» (Arola Editors, 2010), de Francesc Sans Bonet, també va ser l’any que vam presentar, a la plaça de les Cols i dins els aces del primer cap de setmana de les festes, «Paraula de Tecla. Vocabulari de les festes de Santa Tecla», del qual sóc coautor, amb Mariona Savall i Marina Messeguer. Aquest volum (també disponible en línia (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/131/), el va editar l’extingit Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona. Aquest deu ser el tercer dels últims llibres publicats per l’Ajuntament que esmentes al tercer paràgraf.

  2. Enric Garcia Jardí ha dit:

    He afegit el matís. Com que havia fet referència especialment als Quaderns de Festa Major i la Col·lecció d’Els Titans no l’havia tingut en compte. Gràcies Enric i bona Festa Major!!!

  3. Salvador Guinart Díaz ha dit:

    Moltes moltes felicitats per aquest article Enric. A veure si algú pren una mica consciència, que no parlem de tants milers d’euros. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *