Quan les festes de Santa Tecla finalitzen, els Gegants Moros, com la majoria d’elements del Seguici Popular de la ciutat, retornen a la Casa de la Festa, on reposen durant pràcticament la resta de l’any. Les peces actuals, fetes l’any 1985 per l’artista Barenys, són unes rèpliques dels originals, bastits el 1851 per l’escultor Bernat Verderol, que els féu per encàrrec consistorial, i que es va inspirar en uns cortesans de la reialesa persa dels Cosroes per construir-los.
En aquests 28 anys d’inactivitat, els Gegants Moros de Verderol han estat desats en diferents emplaçaments, com els baixos de l’Antic Ajuntament, un magatzem de l’Ajuntament i un dels passadissos interiors del consistori. Aquesta darrera localització va permetre, durant un temps, que els gegants es poguessin veure, si hom parava una mica d’antenció, des del Pati de Jaume I, ja que estaven situats davant d’un dels finestrals que hi connecta. L’any 2007, quan es va obrir al públic l’esperada Casa de la Festa —inaugurada oficialment el 2008—, les figures centenàries també van ser traslladades al nou equipament cultural, al número 4 de la Via Augusta. Des d’aleshores han estat darrere d’una cortina, totalment despullats. Tot i que no estan exposats al públic, són molts els tarragonins que han pogut constatar la seva presència en una de les sales de l’espai i comprovar l’estat de deixadesa en què es troben actualment.
L’any 2010 un grup de Facebook que es titulava “Vergonya aliena pel mal estat dels veritables Gegants Moros de Tarragona”, ja va denunciar aquesta situació i diversos blocs se’n van fer ressò, però el cert és que aparentment res no ha canviat des d’aleshores. En una situació similar els acompanyen els Gegantons Negritos vells.
Aquesta situació d’oblit absolut contrasta amb la d’altres poblacions del nostre territori, com l’Arboç i Reus, on demostren tenir més cura pels seus respectius gegants que disposen d’una llarga trajectòria històrica. La primera sortida documentada dels Indis, Moros i Vitxets de Reus ens obliga a retrocedir en el temps fins a principis del segle XIX. A la capital del Baix Camp disposen d’un Museu de la Festa, situat a la plaça de la Llibertat, on els gegants originals descansen mentre les seves còpies, realitzades per Ramon Ferran l’any 2005, els garanteixen una jubilació més digna que la tarragonina. Qualsevol reusenc els pot visitar, i per fer-ho no cal moure cortines d’estranquis.
El cas de l’Arboç és molt interessant. El general francès Chabran i Llúcia, construïts el 1827, es troben, des del 13 de desembre de 2003, a la Casa de la Cultura, al carrer Major, prop de l’Ajuntament de la vila. Ambdós estan engalanats, protegits per unes vitrines de vidre, i els acompanyen uns plafons que expliquen de forma concisa els seus orígens i la seva evolució històrica. El 1995 els antics gegants foren restaurats pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Les seves còpies exactes, dutes a terme el 1984 per Xavier Jansana, són les que avui dia dinamitzen les festes majors de la població del Baix Penedès.
La nostra ciutat hauria d’emmirallar-se en exemples com els de Reus, i sobretot, l’Arboç. Fonts municipals asseguren que des de l’Ajuntament de Tarragona s’ha estudiat l’opció de restaurar les peces de Verderol i mostrar-les públicament, tot i que consideren que l’actual conjuntura econòmica no permet avalar el procés amb prou garanties i que, per tant, cal esperar temps de bonança. També afirmen que caldria implicar-hi els professionals de Cultura i Patrimoni del consistori. Mentrestant, les figures amb què els nostres avantpassats van gaudir durant anys continuen podrint-se de fàstic, en un espai que pateix moltes humitats (les immersions aquàtiques d’alguns dels Nanos Vells en el darrer any també serien mereixedores d’un article). Hem de ser conscients de la importància d’aquestes peces, que enguany compleixen 162 anys. No es tracta de cap bajanada. Els gegants Moros de Verderol són patrimoni de tots els tarragonins, i dignificar la seva figura i oferir-la a tothom seria una mostra de respecte envers el treball de l’il·lustre escultor Verderol, la cultura popular i tradicional i la història de la ciutat.
[…] Quan les festes de Santa Tecla finalitzen, els Gegants Moros, com la majoria d’elements del Seguici Popular de la ciutat, retornen a la Casa de la Festa, on reposen durant pràcticament la re… […]
És una vergonya! Segur que hi han problemes pitjors que solucionar, que necessiten diners per a fer-ho, però estem parlant de la nostra cultura i la nostra història! No puc entendre com una regidora de cultura i festes, que ocupa aquest càrrec per vetllar precissament per aquestes dues coses se’n renti les mans d’una manera tan clara i evident, ni Pilats ho hagués fet millor!
Tenim una casa de la festa on el 90% de vitrines estan buides, on l’espai està mal aprofitat, on les goteres son persistents (un dia ens trobarem els nanos dalt d’una canoa), on durant mes d’una hora la Casa de la Festa és oberta i no hi ha cap vigilant, ni recepcionista que vetlli per els elements del nostre seguici…
Fins on haurem d’arribar per posar-hi remei, a tindre un disgust, a que ens trobem els nans tirats a terra, la mulassa sense orelles, la víbria sense bec, el drac sense cap…
María, tens molta raó, fins i tot penso que hauria de dimitir tot l’Ajuntament en pès. No puc entendre en que pensen, Tarragona és la ciutat més bruta que jo he vist mai i creu-me, jo ja tinc uns quants anys, però sembla que tant els hi fa tot. Doncs bè, jo no vull això per la meva ciutat, aixi que hi haurem de posar remei, ajuntant-nos tots els tarragonins de bona fè i posa-hi remei.
Salutacións.
Nois, jo no sé pas que pensa l’Ajuntament de Tarragona, però entre els carrers bruts cagarades de gossos que’ls amos no reccullen i la poca vigilància en vers la gent incívica que creu que la ciutat es una paperera, a mi m’agafen ganes de posar-me a despotricar dels que manen, pel seu passotisme. Tarragona era la ciutat més neta que podia existir quan jo era petita; ara sento vergonya aliena.
Si posessin multes a la gent que l’ambruta, l’Ajuntament es forraria, però pel que es veu, els hi agraden les cors de porcs.
Lo dels gegants moros no te perdo,pero abans de fixar-nos en reus o l’arboç no masa lluny de l’ajuntament esta el barri del cos del bou que tenen els primers gegants de la ciutat del 1825 aixo voldir 189 anys de historia i que encara surten per les festes de tarragona
Alfred: Tot va en detriment del tracte que se’ls hi doni, el que no pot ser, és que no es tingui cura de les coses en general, es tracta de conservar-ho tot, i si t’ho estimes, encara més. Sobre tot faig esmena a la ciutat de Tarragona que cada dia és més bruta per l’incibisme de la gent que no l’estima i que se l’huria de multar perquè no fos reincident.
Alfred, és interessant el teu apunt i el fet que destaquis l’antiguitat i el valor dels Gegants del barri del Cós del Bou!! Tanmateix, ja em permetràs l’aclariment. A l’article destaco els exemples de Reus i l’Arboç perquè fan referència a dues situacions molt similars a la dels Gegants Moros (poblacions que disposen d’unes rèpliques que dansen pels carrers i uns originals que resten desats), però en què s’ha optat per opcions diferents a la del nostre Consistori, que ha decidit deixar-los darrere d’una cortina de la Casa de la Festa, amagats, en unes condicions si més no discutibles. A l’Arboç i a Reus, en canvi, els ciutadans poden visitar-los. Són exemples d’alternativa a la deixadesa absoluta.
Es una falta de respecte als tarragonins. L’ajuntament per fer carrecs de confiansa si son bons tarragonins
Totalment d’acord Miquel, però que pensa el consistori ? que son els amos de Tarragona? doncs no senyor, els amos de la nostra ciutat som tots els tarragonins que l’estimem de debò i la gent que ve d’afora, l’ha de respectar.
Hi ha un altre problema afegit, que vol dir tota aquesta gent que demana almoina? pel que m’han dit, son bandas organitzades dels paisos de l’Est, que desprès, es repartexan els guanys i no son pocs, dels matexos viuen families senceres, això si, donant una mala imatge de la nostra ciutat. Es que el consistori no hi pot fer rès?. A veure si algú hi pot dir quelcom!!!.