Carregant ...

L’hora del tren

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els viatgers podran anar a Barcelona en un temps de 45 minuts des de l'estació urbana de Tarragona

Els viatgers podran anar a Barcelona en un temps de 45 minuts des de l’estació urbana de Tarragona

Ha arribat l’hora del tren. Ha arribat el moment de plantejar-se definitivament que algun dia podrem anar de l’estació de Tarragona de sota el balcó a Barcelona en 45 minuts i en combois moderns i amb les millors prestacions. Ha arribat l’ocasió de posar remei a les mancances històriques a la xarxa ferroviària del Camp de Tarragona. Ha arribat l’hora del sud de Catalunya!

Missatges de la societat civil tarragonina en un acte insòlit, molt poc habitual i amb un titular que no deixa lloc a dubtes: “No perdem el tren”. Convoquen dues entitats, Mou-te per Tarragona i Pdf.cat (plataforma en defensa del ferrocarril). L’estrella convidada és Ricard Font secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat. I a la platea no hi falta pràcticament ningú: Estat, govern català, ajuntaments, port, cambres de comerç, entitats, federacions veïnals, col·legis professionals…

Acte unitari de la societat civil per millorar el servei de viatgers aprofitant el tercer fil

Imatge d’unitat i consens a la seu de la Cambra de la Propietat Urbana, que s’estrena amb un acte de forta càrrega simbòlica. Fa d’amfitrió el president de l’entitat, Agustí Pujol, arquitecte, el tarragoní que va dirigir la Federació espanyola de tenis. Organitzen Anna Gispert, la dona que representa al Mou-te, i Carlos Montejano, l’home que posa la veu a Pdf.cat. Representen els dos la societat civil que empeny perquè les propostes de millora en la mobilitat de Tarragona amb el seu entorn i amb Barcelona no es quedin en un calaix de l’administració. Sumen esforços. L’amenaça del tercer fil esdevé ara una oportunitat. Això vol dir que el projecte inicial del ministeri de Foment –pensat únicament per a la sortida i transport de mercaderies- s’ha convertit després d’alguns canvis en una bona solució per als passatgers.

En síntesi, s’acorda: 1) perllongar el tercer fil de Vila-seca a Reus, cosa que permet connectar l’estació urbana de Tarragona amb la línia d’alta velocitat que arriba des de Tortosa. 2) enllaçar el tercer carril de la línia convencional que va cap a Barcelona amb la línia d’alta velocitat a l’alçada de l’Arboç. Això significa, segons Ricard Font, que d’aquí 3-4 anys, quan funcioni el tercer fil, els passatgers podran fer el trajecte Tarragona-Barcelona en trens Avant en tres quarts d’hora.

Abans, però, el responsable del govern assegura que s’haurà reformat l’estació urbana de Tarragona, hauran canviat els tipus de trens regionals -“seran com els de Girona”-, i es desenvoluparà el servei de Rodalies. “Solució fácil i sostenible, amb una inversió realista confirmada per la ministra i el conseller”. Tot són flors i violes. Ricard Font pinta un escenari tan optimista que es fa difícil de creure en una ciutat tan cansada de falses promeses i projectes no complerts.

Les administracions es comprometen a completar les millores de l'estació urbana de Tarragona

Les administracions es comprometen a completar les millores de l’estació urbana de Tarragona

Recomforta després sentir les paraules de Ricard Riol, president de l’associació per a la Promoció del Transport Públic, que alaba el consens assolit, però adverteix que “cal seguir units i assegurar que el ministeri fa el que s’ha acordat”. Li segueix l’arquitecte Xavier Climent, orgullós que tanta gent del territori s’aplegui a l’acte, i partidari de crear una mesa territorial per fer un seguiment del projecte.

Les veus de la ciutat i de l’entorn -totes en la mateixa línia- es multipliquen en un acte que causa admiració i sorpresa per la unitat que expressa el territori: Daniel Pi, de la plataforma en defensa del ferrocarril. Carles Pedreño, en nom de les tres federacions veïnals de Tarragona. Valentí Rodríguez, portaveu de la federació de veïns de Reus. Albert Abelló i Isaac Sanromà, presidents de les cambres de comerç de les dues ciutats. La plataforma “Trens dignes” de les Terres de l’Ebre. I els representants dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seva i Altafulla. Tots en la mateixa línia…cap veu discrepant.

La URV, a través de vicerrector Xavier Farriol, se suma a la festa d’optimisme recordant les necessitats de la comunitat universitària d’un bon transport públic, i l’enginyer Joan Miquel Carrillo, la veu de Tarragona amb més arguments sòlids contra el tercer fil, només s’interroga per la reobertura de la línia Perafort-Roda.

Avui ja ningú esmenta la “provisionalitat” del tercer fil (només ho fa el president dels veïns de Llevant). I ningú parla del possible col·lapse de trens de tot tipus en el tram Tarragona-Sant Vicenç quan estigui operatiu el doble ample de via. L’objectiu principal és acabar amb una injustícia: Tarragona, la capital de demarcació més propera a Barcelona, és la que està més allunyada en temps de viatge i la que fa servir els pitjors combois. I després d’escoltar tots els ponents, no en queda, pràcticament, cap dubte: s’ha trobat una bona solució (definitiva?), i anirem més ràpids i més còmodes. Ha arribat l’hora del tren.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “L’hora del tren”

  1. Angel Odena ha dit:

    Content de que s’arribi a una conclusió que jo, molt modestament, ja havia arribat fa temps; de tota manera ( desconec el cost) jo vaig proposar un enllaç entre el tercer fil i la linea del TGV a l’alçada de la mora direcció a la Riera de Gaia, ja que fins l’Arboç em sembla un trajecte massa llarg a velocitat baixa . Esperem de tota manera que es confirmi tot el projecte; desgraciadament Tarragona ha estat massa sovint la ciutat dels projectes no realitzats.

  2. Esperem que ” l´hora del tren”, esdevingui també ” l´hora dels ciutadans de Tarragona”, es a dir l´hora de que els ciutadans poguem arribar a la mar amb facilitat, es a dir salvant l´alçada del balcó i les vies del tren. Una ciutat com TGN, no pot permetre per mes temps l´hipoteca que suposa el tall vertical i el pas barrat que suposa el FFCC des de la seva construcció. Qualsevol ciutat, amb un problema semblant ho soluciona amb ascensor ó escales mecàniques …
    ¿ Us imagineu poguer prolongar el vostre passeig per la Rambla fins la vora del Miracle i gaudir dels banys de mar? . No es tan complicat.., la decissió de fer-ho canviarà la qualitat i nivell del centre de la ciutat per sempre…ciutadans i visitans. Som-hi !!, ara es l´hora.

Respon a jm.marsal@movistar.es Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *