Zero de vuit. Res de res. Jesús Monllaó torna a Tarragona amb les mans buides malgrat les moltes opcions que tenia d’endur-se uns quants Gaudí. L’acadèmia catalana s’ha oblidat de Fill de Caín i ha premiat el thriller Los últimos días, dels germans Pastor, i La plaga, un petit film de la jove Neus Ballús, amb set i quatre distincions respectivament. Barcelona, nit d’estiu, a priori una de les grans favorites, tan sols s’ha endut una estatueta.
La plaga, triomfadora de la nit
De fet, Fill de Caín ha hagut de competir amb altres títols rodats amb molts més mitjans. Los últimos días, posem per cas, ha comptat amb una gran distribuïdora que l’ha venuda molt bé a l’estranger i s’ha beneficiat d’una potent campanya promocional. Tots volem el millor per a ella és l’obra que ha consagrat la seva directora, Mar Coll, i les critiques rebudes han estat excel·lents. No obstant això, la vencedora dels Gaudí de 2.014 ha estat una pel·lícula petita, senzilla: La plaga, de la debutant Neus Ballús, presenta diverses històries protagonitzades per personatges reals i transmet honestedat. El film, de baix pressupost, ha tingut un gran recorregut per certàmens internacionals.
La bona repercussió que les pel·lícules catalanes tenen a l’estranger ha estat precisament l’eix del discurs de la presidenta de l’acadèmia, Isona Passola. La realitzadora i productora ha assegurat que “un Estat necessita el cinema per donar-se a conèixer i créixer” i ha lamentat que TV3 no hagi retransmès la cerimònia per la vaga dels seus treballadors. “Han comès un error”, ha subratllat. Curiosament, no ha dedicat cap retret a la classe política que l’ha escoltada des de platea i que, potser, tan sols potser, té quelcom a veure amb el fet que el personal de la televisió pública hagi aturat la seva feina.
Així, ha estat la Xarxa de Televisions Locals la responsable de l’emissió de la festa. Àngel Llàcer ha estat el carregós presentador de la gala, que malgrat pretendre ser ràpida ha acabat sent feixuga. El moment emotiu de la nit l’ha protagonitzat l’actriu Julieta Serrano, que ha rebut un Gaudí honorífic per la seva trajectòria. Instants després, un combatiu José Sacristán (millor actor per El muerto y ser feliz) ha animat el públic a “seguir lluitant units” per combatre els enemics de la cultura i l’intèrpret Eduard Fernández ha recordat el malaguanyat Philip Seymour Hoffman.
MONLLAÓ ÉS UN GUANYADOR
Ha de sentir-se Monllaó decebut pel palmarès dels Gaudí? Possiblement, no. El simple fet de ser entre els finalistes ja és un merescut reconeixement a la seva feina. Fill de Caín no és ni de bon tros una pel·lícula rodona i està plena d’alts i baixos, sí, però és indubtable que conté prou virtuts com per haver rebut l’aprovació del públic (la seva estrena estatal va anar força bé) i haver-se passejat per una colla de festivals. Monllaó ha de sentir-se un guanyador. Si amb la seva òpera prima ja s’ha situat entre els escollits per l’acadèmia catalana, és d’esperar que al futur torni a la ciutat carregat de premis.
Moltes felicitats a Jesús Monllaó. Vuit nominacions, la resposta comercial del film, la gratitud de la ciutadania per projectar Tarragona i la potencialitat futura del director ja és un gran premi. Ànims i endavant!
Les nominacions ja són, de per si, un premi. Felicitats a Jesús i tot el seu equip, i als actors, la major part dels quals ens van fer sentir la trama com a real.
El reconeixement oficial arribarà, si no és amb Fill de Cain, ho serà amb la propera pel•lícula.
Tant de bo podem gaudir aviat d’un altre film d’aquest director, i si pot ser rodat també a Tarragona, millor.
Gràcies Jesús per haver-nos ofert una bona (i angoixant) estona de bon cinema.