14.1 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Una escola literària i creativa

Alumnes de l'escola El Miracle, al pati, escolten la música del clarinet i el violoncel
Alumnes de l’escola El Miracle, al pati, escolten la música del clarinet i el violoncel

Dimecres 19 de febrer. Són les nou del matí i al pati de l’Escola El Miracle hi plana un soroll mig adormit, el brogit dels pares i les mares, dels nens i les nenes que esperen el senyal per entrar i començar la jornada. El Miquel Àngel Marín, músic i escriptor, ja fa una estona que ha arribat, carregat amb el clarinet, l’acordió i una maleta petita de material; ho ha deixat tot al teatre de l’Escola i ja ha començat a preparar-se.

 

Avui, al Miracle, serà un dia una mica especial i això és com si es respirés a l’aire. Els alumnes de 5è A, 5è B i 4t B viuran una experiència d’aquelles que potser alguns recordaran quan creixin: un taller sonor amb el Miquel Àngel, una de les propostes organitzades per la Comissió Literària i Creativa de l’AMPA, que es va crear fa tres cursos per dur a terme un projecte singular que promou l’art a partir d’activitats de cocreació amb els infants. La tria del Miquel Àngel no és casual o aleatòria: les tres sessions del taller que durà a terme, titulat ‘No diguis música, dis-li metamorfosi’, només les pot fer un artista com ell, perquè requereixen molta capacitat d’observació i d’improvisació, una alta dosi de creativitat i, sobretot, la claredat d’entendre que la cultura no es mira, sinó que es viu.

 

Miquel Àngel Martín i els nens i nenes en un moment de la sessió
Miquel Àngel Martín i els nens i nenes en un moment de la sessió

Els nens i les nenes avui han hagut de portar de casa un dels objectes que més els agrada, una cosa que tingui un significat especial per a ells. Això ja els predisposa a viure una experiència emocional, una autoafirmació i una obertura a través d’aquest símbol. Quan entren al teatre i s’asseuen a les cadires col·locades en rotllana, estan impacients per explicar per què han fet aquella tria. L’Hugo porta el seu saxo a l’esquena i no se’l treu en tota l’estona; molts ensenyen el peluix que els van regalar quan van néixer; bastants han triat fotos que els van donar els seus avis abans de morir. A partir d’aquí, la màgia comença.

 

El Miquel Àngel els vol explicar l’origen de la música, però no ho diu en cap moment, fa que ho visquin. També han hagut de portar de casa, escrita, la seva paraula preferida i llavors els demana que, un darrere l’altre, vagin dient, en veu alta, el seu mot. La repetició inicia una cantarella; a cada nova volta l’accent de les paraules es va modificant, ara més fortes, ara més fluixes, ara més greus, ara més agudes…, ara ja les canten. Els jocs sonors amb el llenguatge continuen: el Miquel Àngel els demana que imaginin que estan en un mercat i fa que “venguin” les parts del porc (el llom, la cuixa, el cap…). Tot se succeeix, els crits i l’emoció van creixent i les dinàmiques de relació del grup van canviant: els més reticents accedeixen, la vergonya se’n va, la rialla es desferma.

 

La cirereta del pastís la posa una última acció, que de ben segur que els marcarà: ara s’han de posar un mocador als ulls, agafar-se a una corda i caminar, a les palpentes, fins al pati de dalt; 150 metres entre portes, escales i gronxadors, 150 metres en què el sentit de la vista s’inutilitza i el de l’oïda els guia. L’excitació ja és total. Han arribat fins al pati de les moreres i, abans de treure’s el mocador, resten parats uns minuts i comenten els sons que els envolten, les onades del mar proper, els cotxes que passen, un avió; i de cop, comencen a sentir el clarinet del Miquel Àngel i el violoncel de l’Eulàlia, la professora de música, junts en una peça de Haydn; es fa el silenci absolut.

 

El dimecres que ve a l’Escola es viuran tres sessions més del taller, aquest cop amb els alumnes de 6è i 4t, i el que passarà és imprevisible. La cultura és ben bé quotidiana, i una capsa de creativitat que, gràcies a artistes com el Miquel Àngel Marín, s’allibera en moments impensats.

Rosa Comes, gestora cultural i mare de l’AMPA El Miracle

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

  1. Molt bona actuació, felicitats a l’escola El Miracle. Els meus fills van anar un anys a aquesta escola i en van sortir molt ben ensenyats. l’escola pública és molt important.

Respon a “NO DIGUIS MÚSICA, DIS-LI METAMORFOSI” | Escola El Miracle Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here