Ara resulta que les estacions de la ciutat i de l’AVE estaran unides per trens llançadora. Més de set anys després de l’arribada de l’alta velocitat, la comunicació de Tarragona amb l’estació de La Secuita continua sent un problema pendent de resoldre, si és que això és possible. L’anunci realitzat divendres passat per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros en el sentit d’unir les dues estacions amb trens que faran el trajecte en vuit minuts aprofitant les vies que passen per Vila-seca i Reus crea una certa perplexitat.
No hi ha un projecte concret, ni pressupostos ni terminis. La proposta de trens llançadora no sembla fàcil de dur a la pràctica si tenim en compte altres experiències ferroviàries anteriors. Fa anys que se’n parla i encara no s’ha estat capaç d’oferir un servei similar de trens Tarragona-Reus o de millorar el servei de mitja distància Reus-Tarragona-Barcelona.
L’error històric de situar l’estació de l’AVE en ‘terra de ningú’ no té solució. El servei d’autobusos no serà mai prou eficient perquè triga més de 20 minuts per una carretera estatal amb mitja dotzena de rotondes. Els taxis són molt cars i el preu prohibitiu del pàrquing de l’estació obliga molts conductors a deixar el cotxe tirat en un descampat. El vial projectat entre el barri de Sant Ramon i l’estació de l’AVE –anunciat fa anys i encara no executat- retallaria la durada del desplaçament però es mantindria el problema de la tarifa d’aparcament.
Els trens llançadora, si arriben, no resoldran la dificultat d’accedir còmodament i amb rapidesa a l’estació de l’AVE. Perquè l’estació de l’alta velocitat sempre estarà lluny de Tarragona i perquè l’estació de la ciutat no està a la plaça Imperial Tarraco o voltants; està ubicada en una zona també allunyada per a molts tarragonins, amb un entorn de carrers estrets, problemes d’aparcament i pocs autobusos. És a dir, anar a l’estació convencional per agafar un tren que et porti a l’estació de l’AVE suposarà una inversió de temps que tampoc resultarà atractiva per a molts ciutadans.
El ministeri de Foment i ADIF estarien estudiant la fórmula de posar en marxa aquests trens llançadora, segons l’alcalde. Però això no és garantia de res. També ADIF fa temps que diu que resoldrà els problemes greus d’accessibilitat de l’estació –un escàndol majúscul tenint en compte el nombre de passatgers que l’utilitzen– i tots els usuaris (gent gran, viatgers carregats amb maletes…) continuen pujant i baixant escales i accedint a unes andanes estretes i incòmodes.
El que sembla més viable és que les millores de l’estació vagin acompanyades de la construcció d’una passarel·la que unirà la Baixada de Toro amb la platja del Miracle. Tenint en compte la poca predisposició d’ADIF a assumir aquest projecte, la implicació del Port és d’agraïr i així ho ha reconegut el propi Ballesteros. La passarel·la serà possible gràcies als diners que hi posarà l’Autoritat Portuària en un gest que reforça la bona sintonia amb la plaça de la Font.
Fer possible tota aquesta remodelació a l’estació de la ciutat i el seu entorn, evitar un gran aparcador per als trens de mercaderies del tercer rail davant del Balcó del Mediterrani i pressionar perquè l’Estat faci un intercanviador a la zona del Penedès que permeti connectar Tarragona i Barcelona en tren en poc més de 45 minuts aprofitant aquest tercer fil. Aquests han de ser els ‘objectius llançadora’ de Tarragona en matèria ferroviària i a assolir en el termini de temps més curt possible. La resta -intentar millorar la connexió amb l’estació de l”AVE- no té remei.
La constatació, per enèsima vegada, de les carències de transport ferroviari a la ciutat de Tarragona, és una veu més que s’afegeix al greuge de tants passatgers com sofreixen cada dia aquest estat de coses.
Vergonya per a la ciutat i molèstia constant en una població de carrers costeruts. Situació suportada anys i panys i que s’allarga en el temps.
Els anys passen, tot es desgavella en comptes de solucionar-se, i les veus clares i carregades de raó com la de l’articulista avui, només són picar en ferro fred.
Bon article, sí senyor, sobre un tema irresolt i clau per la ciutat. Periodisme.
Us extranya? això és el que passa a la nostra ciutat, segur que a la ciutat de Reus posem per cas, no hauria passat mai; som victimes dels nostres governanats que mai fan prou pels ciutadants. en aquest moment és l’Ave i en altres ,diferents temes que posen de manifest el seu tarannà en vers tots el tarragonins. Una verdadera llàstima que d’alguna manera s’hauria de subsanar.
Benvolgut Ricard, coincideixo amb tu amb la teva visió al voltant de la connexió de TGN amb l’Estació de La Secuita. Els trens llançadora són una opció inviable operativament doncs la demanda és mínima per cobrir les necessitats de desplaçament entre TGN i Madrid i fan la seva explotació ineficient. Crec que el més raonable seria construir un vial d’accés ràpid des de Sant Ramon i abaratir el cost d’aparcament. No obstant, no vull ser pessimista, però crec que a TGN no s’ha valorat correctament el que significa l’operativa ferroviària d’un tram en via doble i ample mixt a les dues vies i em sembla altament improbable arribar a temps de desplaçament de 45 minuts utilitzant un tram d’aquestes característiques entre TGN i Vilafranca, pensar en temps de 60 minuts em sembla més realista i molt similar als serveis dels que ja disposem avui. Referent a l’estació actual, crec que una inversió de 15 milions en la mateixa més 2 en les passarel·les és un altre error històric. Amb 17 milions d’euros es podria construir una estació de Nova Planta a la zona entre els Tinglados i el Serrallo, davant del carrer Mar, amb accessibilitat millorada i aparcament fàcil on la pròpia estació podria actuar com a passarel·la sobre les vies. Val la pena parar-se a pensar un i dos cops el que s’està projectant en matèria ferroviària en aquesta ciutat.