Impecable. La gestió que ha dut a terme Port Aventura per aconseguir integrar en el seu complex una àrea temàtica de Ferrari no deixa gaire marge a les crítiques.
Discrets. Els propietaris del parc temàtic de la Costa Daurada -el fons Investindustrial de la família Bonomi- han jugat oportunament les seves cartes per atreure una de les marques més valuoses del món.
Sòlid. L’aliança entre italians prefigura un projecte a llarg termini amb l’objectiu de convertir Port Aventura en “el millor resort d’Europa” amb firmes de primer nivell internacional.
L’anunci de la construcció del parc temàtic de Ferrari dins del complex de Vila-seca i Salou és la notícia més important dels darrers anys a les comarques de Tarragona. Inversió de 100 milions d’euros en 2-3 anys per a uns terrenys de 75.000 metres quadrats. Molts menys diners que els destinats al primer parc temàtic de Ferrari a Abu Dhabi -al mig del desert-, però suficients per construir el primer hotel de la marca (de 5 estrelles i amb 250 habitacions), restaurants, botigues, simuladors de cotxes i l’accelerador vertical més alt i ràpid del món.
Quan ha dissenyat la seva estratègia a Europa, Ferrari ha optat per la Costa Daurada, a partir d’un projecte com el de Port Aventura, nascut el 1995 i que ha anat creixent de manera progressiva amb noves àrees temàtiques i atraccions emblemàtiques, des del mític ‘Dragon Khan’ a la més recent ‘Shambhala’. La marca italiana aposta per la garantia d’un parc fins ara ben gestionat i que ja compta amb 4 milions de visitants anuals. I Port Aventura s’assegura un company de viatge com Ferrari, que reforçarà el seu visitant familiar procedent d’arreu d’Europa i, a més, portarà un altre perfil de ‘clients’ amb un més alt poder adquisitiu i que viatja molt seguint les curses de Fórmula 1.
De manera paral·lela, el serial de BCN World continua lluny de la discreció mostrada per Ferrari i Port Aventura. L’últim episodi el protagonitzen els sectors empresarials del territori pressionant els partits polítics i els seus diputats perquè facilitin una inversió anunciada amb gran rebombori aviat farà un any. Manifest de les cambres de comerç, les patronals i el sindicat UGT on apel·len a la necessitat de crear llocs de treball i modificar la legislació per assumir totes les condicions que imposen els promotors del projecte en l’àmbit fiscal i urbanístic. Ulls clucs, semblen afirmar els signants del manifest ‘Volem BCN World’. No més dilacions -asseguren- o la inversió anirà a un altre lloc.
Xifres faraòniques: 4.700 milions d’euros d’inversió, uns 17.000 treballadors en el moment de la construcció del complex d’oci i 30.000 treballadors quan estigui ja a ple rendiment. Tots els agents econòmics del territori -el Port deia fa uns dies que cal fer una terminal provisional de creuers- confien cegament en un projecte nascut el setembre de 2012 com a resposta a la fugida d’Eurovegas. I tots els partits, menys CiU, dubten. I dubten amb raó. Hem d’acceptar totes les condicions que volen imposar els promotors del complex d’oci i casinos? BCN World ens portarà un tipus de turisme i uns visitants de la mateixa qualitat i poder adquisitiu que Ferrari?
No hem aprés res de la crisi? o no volem aprendre?
L’argument dels llocs de treball ha empapat totes les capes de la societat. La misèria fa males passades. Tothom (quasi tothom) s’ho creu. S’ha assumit, sense dubtes que BCN W portarà la prosperitat! Jo no m’ho acabo de creure, i més veient qui en fa defensa i qui ho rebutja. En general, els encorbatats no em dónen confiança. Veig aquells que viuen molt bé cantant les excel·lències de les inversions, sobretot per als milers d’aturats que trobarien treball, i se’m remou alguna cosa a dintre. Em recorda l’enemic del poble
He tingut l’oportunitat de parlar del tema B. World, amb algún dels que remenen una mica les cireres, i no veig pas un gran entusiasme. A veure : els promotors prometen molt i no posen ni un euro damunt la taula. El principal es un individuo que s’ha vist involucrat en un gran escandol financer, i no fà gaires anys.I altres informacions sobre el subjecte mes aviat demostren una especial suspicàcia. Tot el que es refereix a la modificació tributaria ja s’ha explicat abastament.Modestament crec que hi hà molta fantasía i poca substància.