Carregant ...

Punt i seguit amb dubtes i il·lusions

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

D'esquerra a dreta, Joan Miquel Carrillo, Agustí Pujol, Rafael López-Monné i el moderador, Ricard Lahoz, al debat de cloenda de Diàlegs 2014 (Fotografia: David Oliete)

D’esquerra a dreta, Joan Miquel Carrillo, Agustí Pujol, Rafael López-Monné i el moderador, Ricard Lahoz, al debat de cloenda de Diàlegs 2014. (Fotografia: David Oliete)

El cicle de debat Diàlegs 2014. Tarragona i la consulta, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i el Fet a Tarragona durant els darrers cinc mesos, va baixar ahir el teló posant un punt i seguit.

Un signe amb voluntat de continuïtat pel que fa al fòrum, inagurat enguany amb l’objectiu de consolidar-se com un aparador des d’on escoltar persones representatives de la societat civil dialogant sobre temes de màxima actualitat.

I també un punt i seguit pel que fa al tema que ha centrat la primera edició: el procés polític que viuen Tarragona i Catalunya davant l’horitzó de la consulta del 9 de novembre.  Un camí que encara el seu moment decisiu amb novetats gairebé setmanals, com la decisió d’abdicar presa dilluns passat pel rei d’Espanya.

El transport i la mobilitat centren la cloenda del cicle de debats de la URV i el FET

El cinquè i darrer debat, celebrat com la resta a la sala d’actes de la Delegació de Cultura de la Generalitat, es va iniciar amb la intervenció de Jordi Agràs, director territorial a Tarragona del departament titular d’aquest equipament.

Agràs va destacar la funció metafòrica “d’escampar la taca d’oli”, que compleixen iniciatives com Diàlegs 2014, en referència a la possibilitat de sumar veus plurals opinant de temes de rellevància per al futur de la ciutat i de la resta del país, com ara el procés sobiranista.

Un pròleg que els tres ponents de l’acte van exemplificar a la perfecció, com abans ho havien fet els altres dotze convidats als col·loquis d’aquesta primera edició, iniciada el passat 4 de febrer.

Tocava parlar d’infraestructures, una de les qüestions que més controvèrsia política i mediàtica genera en referència a les relacions entre Catalunya i Espanya. I el resultat final va deixar una sensació doble d’interrogants i il.lusions.

Les preguntes les va plantejar l’enginyer de Camins, Ports i Canals, Joan Miquel Carrillo. Aquest va qualificar “d’inviable” el projecte “d’hipercapitalitat” de Madrid desenvolupat per l’Estat espanyol els darrers anys, però també va expressar els seus dubtes envers la independència com a solució per millorar els problemes d’infraestructures que pateix Catalunya.

Carrillo, que es va identificar amb aquells que es senten tan catalans com espanyols, va fer una exposició documentada i rigurosa de l’estat de les infraestructures viàries, ferroviàries, aeroportuàries i portuàries del país.

El dibuix final el va dur a reconèixer les “disfuncions”, “irrealitats”, “deficiències”, “ineficiències” i “déficits” del sistema espanyol. Tot i això, també va voler subratllar els “efectes limitats” per canviar aquesta situació que, segons la seva opinió, tindria la creació d’un Estat propi.

Una tesi que va concretar en interrogants ara oberts sobre si es mantindran els peatges a les autopistes; el paper que jugarà Tarragona com a punt estratègic en els enllaços ferroviaris; el futur dels aeròdroms de Girona, Reus i Lleida i una excessiva centralitat de Barcelona que repeteixi el model radial de Madrid.

Imatge de la taula dels ponents i una part del públic assistent. (Fotografia: David Oliete)

Imatge de la taula dels ponents i una part del públic assistent. (Fotografia: David Oliete)

L’arquitecte Agustí Pujol va incidir en aquesta direcció posant sobre la taula l’endarreriment conjunt d’Espanya i Catalunya en el compliment de nombroses normatives europees en materia d’energia. I va posar com a exemple l’eficiència energètica aplicada als edificis, especialment els residencials.

Pujol va explicar que, tot i que la llei es compleix en l’obra nova, encara estem “tres o quatre anys pel darrera de la resta d’Europa” pel que fa al parc inmobiliari ja construït. “El problema energètic és d’àmbit mundial i aquest és l’objectiu real de la norma, tot i que aquí no ens ho acabem de creure”, va sentenciar.

Davant d’aquest panorama, el geògraf i fotògraf Rafael López-Monné va aportar una dosi d’il·lusió. “No estem davant d’un procés iniciat bàsicament per qüestions econòmiques, sinó por un tema de dignitat“, va dir.

López-Monné, membre del Consell Assessor del FET, va parlar d’un procés “en positiu d’aprofundiment democràtic“, per construir “un nou país” i “enfortir la societat civil catalana, fent que recuperi la iniciativa perduda“. Un projecte, va afegir, “il·lusionant i il.lusionador”.

Per exemplificar que cal un canvi de dalt a baix, el geògraf va  parlar d’un dels seus principals plans de futur per a la ciutat, el de crear una ronda verda de camins al voltant de la ciutat de Tarragona, aprofitant i conservant els ja existents.

“Fa molts anys que vaig proposar aquesta idea i, en aquest cas, estic il·lusionat i indignat, ja que no hem avançat res. Els dirigents actuals segueixen pensant en les ciutats amb una mentalitat dels segles XIX i XX“, va afirmar.

López-Monné va defensar la seva teoria de fer ciutats per a les persones i no per als cotxes, i va demanar un “canvi de xip” en el model de mobilitat urbana. Un repte complicat però no impossible que va resumir citant una frase per a la posteritat pronunciada a la Grècia dels clàssics, que també va servir de tancament dels Diàlegs 2014: “Ho van aconseguir perquè van creure que podien fer-ho”. Punt i seguit.

Niubó, Carrillo, López-Monné i el director del FET, durant un moment de la xerrada. (Fotografia: David Oliete)

Pujol, Carrillo, López-Monné i el director del FET, durant un moment de la xerrada. (Fotografia: David Oliete)


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *