Carregant ...

ATRAPATS EN UN PARANY

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L'afició del Nàstic no va fallar i uns 1500 seguidors grana van acompanyar a l'equip fins a Llagostera amb entrada o sense.

L’afició del Nàstic no va fallar i uns 1.500 seguidors grana van acompanyar l’equip fins a Llagostera amb entrada o sense.

Decebuts, indignats, impotents, emprenyats, buscant explicacions a una tarda de vergonya aliena i amb aquella mirada vidriosa i perduda. Així hem abandonat el Municipal de Llagostera la majoria de seguidors del Nàstic.

No ha pogut ser. L’equip de les disset jornades sense perdre ha acabat fallant i amb el marge d’error zero des de fa quatre mesos una simple relliscada l’ha deixat sense premi. El Nàstic s’havia mal acostumat a pujar en els darrers intents i des d’aquelles lliguetes amb Gonzalvo que no tastava l’eliminació.

El Llagostera va demostrar tenir ben apamat el terreny de joc.  foto: Nàstic

El Llagostera va demostrar tenir ben apamat el terreny de joc. foto: Nàstic

Molts diran que un plantejament massa conservador, d’altres massa innovador, alguns creuran que va ser correcte i lògicament la gran majoria miraran cap a l’àrbitre.

El cert és que el Llagostera ha superat per 3 a 1 el Nàstic i s’ha acabat emportant l’ascens a segona A.

Un poble de només 8.000 habitants ha repetit gestes com les que recentment han aconseguit l’Eibar (21.000 hab.) pujant a primera o la del Guingamp (8.008 hab.) guanyant la copa francesa.

Els gironins, que militaven a segona territorial l’any 2004, en deu anys han aconseguit sis ascensos. Un projecte de mentida, poc recomanable per als romàntics del futbol, creat només per la forta inversió de capital de la seva presidenta i que militarà a partir de l’any que ve a la LFP.

UNA TRAMPA BEN PREPARADA

La prèvia del partit ha servit per parlar d’entrades, d’acreditacions, de les dimensions del camp, de la festa de l’ascens, però molt poc de futbol.

El futbol és el que acaba decidint sobre el terreny de joc i he tingut la sensació que el cap de tots estava més pendent del que l’envolta que no pas del que podria passar sobre el terreny de joc.

El Nàstic ha caigut de quatre potes al parany preparat a mida des de Llagostera, on el que menys importava era el futbol. Els blaugranes amb la pell de xai per bandera, han convertit el seu camp en una autèntica emboscada de la qual els grana no han trobat la sortida. Un guió elaborat a la perfecció i on tothom tenia un paper destacat fins i tot els mossos amb una càrrega policial excessiva en mig de les celebracions d’uns i llàgrimes dels altres.

Enganxada entre jugadors, cos tècnic i aficionats del Llagostera.

Enganxada entre jugadors, cos tècnic i aficionats del Llagostera.

Aquest cop l’equip de les mil disfresses i els arguments múltiples no ha tingut recursos per superar un Llagostera que coneix cada troç de la gespa artificial del Municipal. Errors arbitrals a banda (dos penals inventats un per a cada equip i l’expulsió de Xisco Campos equivocada), el partit s’ha jugat al ritme que el playmaker de torn del Llagostera marcava a l’hora de pujar la pilota fins a la línia del mig del camp abans de rifar-la cap a la frontal.

Més enllà dels arguments pròpiament futbolístics, el Llagostera ha jugat la seva gran arma del camp, en una operació perfectament orquestrada i on la RFEF hauria de ficar algun dia remei, els gironins han aconseguit desquiciar el Nàstic i no deixar que trobés mai el seu joc. Pilotes que entraven sobre el terreny de joc de sobte, constants interrupcions i fins i tot la intervenció del públic amb forma de tap a Juanjo han estat els altres arguments dels d’Oriol Alsina.

Arribada dels jugadors al Nou Estadi on un grup d'aficionats els va anar a rebrer tot i la derrota.  foto: Sofia G.Alcazar

Arribada dels jugadors al Nou Estadi on un grup d’aficionats els va anar a rebrer tot i la derrota. foto: Sofia G.Alcazar

A partir d’aquí la “tangana” i el preguntar-se una i altra vegada com ha pogut ser. Com s’ha escapat aquest ascens? Com la gestió dels sentiments més primaris ens ha jugat una mala passada, com el Llagostera amb una massa social de mentida i molt minsa pot haver batut un equip acompanyat per catorze autocars al Municipal i fora.

Ara el nou projecte grana, tercer ja a segona B, ja s’ha ficat en marxa i només cal llegir les xarxes socials per entendre què ha significat aquest play-off pel Nàstic i sobretot per una afició necessitada de reptes i d’objectius engrescadors.

Aquest equip dels Xisco, Molina, Reina, Juanjo, Verdú, Rocha, Sanchez, Lago, Querol, Marcos, etc.. ha fet tornar a recuperar l’essència d’aquesta bogeria que és el futbol. Les tardes de grans alegries, de gaudir amb els teus, de patiments compartits i les tardes de llàgrimes, de plorera col·lectiva i de ràbia, molta ràbia per no poder tornar on us mereixeu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

11 respostes a “ATRAPATS EN UN PARANY”

  1. Merce Fores ha dit:

    Molt bé Quim, m’agrada moltla teva crònica.

    Voldria explicar-te un detall que no sortirà a cap crònica! I que considero MOLT greu. Erem fora del camp uns quants, dels que no teniem entrada. Érem prop de la porta per on va entrar la nostra afició, la majoria escampats per allí asseguts per terra, amb cares llargues, ressignats, tristos, … Quan era a punt d’acabar el partit els Mossos van començar a moure’s. Van passar per davant nostre un grup de Mossos, que anaven a fer ela tom per darrera, en formació de dos, com els armats de la sang (perdó per la comparació però és prou gràfica). Mosssos amb casc, porra, de negre. En passar algú, una sola persona, els va increpar (molt mal fet). I la seva reacció va ser girar-se, alçar les porres, envoltar-la i amenaçar-la. AQUESTA ÉS LA SEVA FUNCIÓ??? Vaig tenir por del que vaig veure, semblava un documental en blanc i negre d’altre temps i altres països.

    Com a mitjà de comunicació que sou ho heu de saber. Us puc assegurar que sempre he respectat molt la feina dels Mossos. Però ahir vaig quedar esgarrifada! El que va passar després no va ser millor. Un cop acabat el partit, quan suposo que dintre ja havien començat els problemes, també va venir un altre grup de mossos i va començar a pegar a la gent que hi havia a la porta, sense mirar gaire quí ni què estaven fent. Escavat ja van començar els problemes de debó, ja que un cop engegada la violència és complica tot per totes bandes.

    Gràcies per escoltar-me.
    Estic encara ara, ja diumenge i reflexionant, molt espantada pel que vaig veure!

    Mercè

    • Ricard Lahoz ha dit:

      Moltes gràcies pel teu comentari. Aprofitem per demanar als ‘nastiquers’ que van anar ahir a Llagostera a que ens expliquin la seva experiència. Felicitats a tota l’afició i a l’equip.

  2. GERARD MONGUIO FIGUEROLA ha dit:

    Mal despertar de diumenge avui. Com sempre la teva crònica excel·lent, reflexa el que molts dels qui portem al Nàstic a la sang sentim avui. Aquest és un equip històric, no pel merescut ascens no aconseguit i envoltat per masses factors extraesportius que ja fa setmanes que van començar, sino pel fet de tornar-nos les ganes i la il·lusió d’anar al camp el diumenge o d’esperar durant tota la setmana el partit que ha de significar una nova gesta per assolir.

    La segona B és el que vam veure ahir i em resulta evident que no som de segona B, doncs no coneixem prou la gestió de tots aquests “condicionants” externs, no tirem 3 pilotes al camp, no estirem les samarretes dels jugadors des de la grada……..

    Només comentar que ahir també vaig decidir “borrar-me” de TV3, un mitjà de comunicació que diu que és la “nostra” i que ahir un cop més va demostrar que és la d’uns quants però de ben segur que no dels de Tarragona, doncs els comentaris i l’enfoc de tot el partit em va transmetre que d’equip català ahir només n’hi havia un i es deia Llagostera, veritablement lamentable!

    Ànims a tots els Nastiquers i gràcies Quim per la teva feina! L’any vinent seguirem gaudint al Nou Estadi i esperem la continuïtat d’aquest fantàstic bloc de jugadors que han demostrat estimar aquesta samarreta

    Visca el Nàstic!

  3. Quim Pons Casadesús ha dit:

    Gràcies Gerard i Mercè pels comentaris. Sí Gerard la segona B és un pou on és molt complicat jugar i segurament no tenim les armes per fer-ho, ara t’he de dir que el partit d’ahir va tenir condicionants que jo mai havia vist en un camp de futbol. Pel que fa al tema de la tele t’he de dir que és molt difícil fer una trasmi i deixar a tothom content, no la vaig escoltar però l’equip de TV3 crec que són bons professionals i sobretot en Jordi i el Pitu que els conec personalment i em semblen dos tios amb força criteri. Una abraçada i mil gràcies.

  4. Albert ha dit:

    Quim… Òsties noi. Passa el corrector.

  5. Pep Serra ha dit:

    Una article genial, Quim. Per cert, la transmi i els comentaris de tv3 van ser deplorables…Com sempre, vaja. Una cosa és voler acontentar a tohom i l’altre és callar-se coses que tothom veu.

  6. Jordi ha dit:

    L’entrenador hauria d’haver retirat l’equip del terreny de joc. No pot permetre que agredeixin als seus jugadors i de pas que perdin la cara al partit.
    Un video a la federeacio, dels ultims arbitratges no aniria tampoc malament…

  7. Quim Pons Casadesús ha dit:

    Gràcies Pep, Jordi, Albert i a tots els que heu llegit ja l’article. Per cert Albert encara no he rebut el mail amb les correccions quan puguis encantat, merci.

  8. […] Un cop més aquella cançó, aquell “Por tí”, s’ha convertit en l’himne oficiós d’una celebració d’un ascens. Amb onze anys d’història; jugadors i aficionats segueixen “vibrant plens d’emoció”, “dient-li al món que ja estem aquí” i “unint esforços per guanyar per tu”. Com si res no hagués passat, com si el temps no s’hagués aturat aquella tarda de Llagostera, com sí tot tornés a començar a partir d’un nou punt de partida, com si ja s’hagués obert el parany on ens vam atrapar la passada temporada. […]

  9. […] té previst rebre a l’equip que el va deixar sense ascens ara fa dues campanyes. Va ser en un parany perfectament preparat on els grana van caure de quatre potes i que el temps ajuda a recuperar i a confiar en no tornar a […]

  10. […] van treure la ràbia continguda en la celebració dels gols de dos dels que no hi eren aquell 21 de juny a Llagostera, Iago Bouzon i […]

Respon a Pep Serra Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *