Estimat director,
D’entrada, i abans de continuar amb les batalles de campanar, deixa’m que et feliciti pel primer aniversari del Fet a Tarragona. Puc ser ganxet, sí, però malgrat tot sóc bon jan i és per això que espero que el vostre projecte es faci més i més fort, amb el temps, i que acabi sent un referent periodístic. Endavant, doncs. Coratge i sort, estimat amic.
Va, i abans que em posi encara més tou i acabi fent-me soci del Nàstic, parlem del parc temàtic que hi teniu muntat a la Rambla Nova. L’altra tarda m’hi passejava i contemplava la façana tan bonica del teatre nou que teniu i de cop em vaig veure envoltat de taules i cadires i pissarres anunciant en castellà i en rus que se servia sangria ben fresqueta.
Per un moment, benvolgut director, vaig pensar que era a la Rambla, sí, però a la de Barcelona. Vaig sentir-me un estranger a casa. Allà on mirés hi havia turistes vermells com gambes, tot duent sandàlies amb mitjons blancs. Sí, home, ja ho sé que ara que les passem putes benvingudes siguin les visites i tot això, però el que em fa por és que acabem sent una atracció més, per als de fora.
Un cop més em pregunto com és que el vostre ajuntament no regula algunes coses que trobo bàsiques. Les taules ocupaven ben bé la meitat del passeig. Ah, i ja que parlem de taules, cada local les tenia d’una manera. Plàstic, fusta, ferro forjat, el que calgui. No se suposa que les coses entren pels ulls? Doncs una mica de coherència, gent. I bé, de l’oferta gastronòmica més val no parlar-ne. A tot arreu hi fan tapes. I pasta italiana. I gintònics. Després els catalans presumim de cuina, però quan arriba aquesta gent no se’ns acut cap altra cosa que fotre’ls una paella descongelada al davant.
I clar, ja saps que jo sóc fatalista de mena (si fossis seguidor del Reus Deportiu, com jo, m’entendries) em vaig posar a imaginar com es pot acabar tot això si qui mana no hi posa una mica d’ordre. I vaig veure cambrers a qui si els demanes en català un cafè amb gel te’l porten amb llet, i banderes del Barça per tot arreu, i estàtues humanes vestides de romans, i carteristes, i un cartell ben gran que hi deia: Benvinguts a BCN world.
I mentre tots aquests lletjos pensaments em ballaven pel cap, un alemany obès em va trepitjar i ni em va demanar perdó.
Salutacions.
Bona tarda:
Estic completament d’acord amb “Ganxet Emmascarat”. La Rambla pot acabar molt malament, possiblement no tant com ha acabat el parc temàtic “Plaça de La Font”, però temps al temps. Els cambrers ja no t’entenen ara. Sense anar més lluny demanant un got de llet natural vaig rebre una ampolla d’aigua. Això en una cafeteria de les més tradicionals de Tarragona que ara ja no té res de tradició.
Desafio a qui vulgui a una gimcana amb cotxet de criatura, per passar des del Balcó del Mediterrani al centre de la Rambla. Inadmissible. Estem perdent Tarragona igual que els barcelonins han perdut Barcelona.
Salutacions