Els germans Jeremy Alonso i Andrea Torres són els autors del documental “La mirada de l’Àliga. La Baixada com mai l’has vista“, que es presenta avui, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d’actes de l’Antiga Audiència. El setembre de 2012 tots dos es van prometre que veurien, per fi, la Baixada de l’Àliga des de la plaça de les Cols. Fins aleshores els horaris dels seus respectius llocs de treball no els havien permès arribar-hi a temps, i s’havien hagut de conformar sempre amb la segona Baixada. Aquella vivència els va enlluernar, fou una revelació. Quan a les vuit del vespre van asseure’s a les escales de la Catedral per agafar lloc, van al·lucinar amb l’ambient d’una plaça arrebossada de gent, on el públic cantava, aplaudia, feia l’onada…
a
Aquell mateix any havien endegat la iniciativa La Baixada de l’Àliga 2.0, un blog que feia caliu tecler per mitjà d’articles, col·laboracions i sortejos. L’any següent, l’Andrea i el Jeremy, comunicadors d’energia inesgotable, es van embarcar a Explay.es, un altre projecte digital, que encara mantenen latent. A l’hora d’abordar les festes de Santa Tecla de 2013 van optar per bastir, en la pàgina web mencionada, un reportatge audiovisual sobre com aliguers i mulassers preparaven la Baixada. I a l’assaig de l’Àliga fou on la bombeta s’encengué. Parlant amb un dels seus portadors, Oriol Sánchez, van temptejar l’opció de lligar una càmera GoPro al coll de la bèstia, i aquell mateix matí ho van provar. Les imatges van sorprendre els aliguers presents, que van acordar que la nit del 21 pagava la pena repetir l’experiència. “I aquell dia va sorgir la idea, no amb la voluntat de fer un documental de la Baixada, sinó de fer-ne un vídeo”, explica el Jeremy.
No tenien cap guió previst. Curiosament, l’espontaneïtat va marcar l’enregistrament d’un acte que també va néixer de forma no premeditada. Amb el Jeremy situat a peu de carrer, dins el cordó humà d’aliguers i diables; l’Andrea en un balcó del carrer Merceria; i Cassandra Jiménez, una companya comunicadora, en un balcó de la plaça de les Cols, van aconseguir capturar unes imatges espectaculars de l’esdeveniment.
La nit d’aquell 21 de setembre van treballar fins gairebé les quatre de la matinada, perquè també van gravar el Ball de l’any, la traca final de l’acte que s’estrenava el passat 2013 per primer cop, en la qual els elements saluden des del balcó consistorial. Devien acabar esgotats, perquè aquell mateix dia, a dos quarts de vuit del matí ja anaven en dansa per disposar d’imatges de l’esmorzar dels aliguers. A la tarda també van cobrir la Tronada, i després van anar a la Casa de la Festa, per comprovar com els aliguers recollien l’Àliga abans de fruir de “La pollastrada”, el sopar de germanor que cada 21 de setembre organitzen diables i aliguers—cal tenir present que l’Àliga forma part de l’entitat del Ball de Diables de Tarragona.
Andrea Torres i Jeremy Alonso han elaborat un documental sobre la Baixada de l’Àliga
La seva intuïció ha fet surar instants de la Baixada que passen desapercebuts per a la majoria dels espectadors de l’acte, i que en el documental es col·loquen en un primer pla. La cara d’Oriol Sánchez observant la multitud des del Pla de la Seu, minuts abans de fer ballar l’Àliga per les escales de la Catedral, impressiona, així com també ho fan les mirades de concentració d’altres aliguers com Josep Maria Macias o Albert Puñet. “En veure les imatges vam entendre que s’havia de fer alguna cosa més que un vídeo”, assevera el Jeremy. Esperonats pels aliguers, es van decidir a tirar endavant un documental, i van afegir la seva presentació al programa de festes, fet que marcava l’inici d’una etapa contrarrellotge. “Fins aleshores havíem treballat sense un timing, perquè ho féiem senzillament perquè volíem”, recorda l’Andrea.
Un dels grans atractius del documental són les imatges de la Baixada vistes des del cap de l’Àliga. L’espectador del film es converteix, per mitjà de la càmera subjectiva, en l’Àliga, i capta des del seu punt de vista tots els moviments que la bèstia executa. És la Baixada “com mai l’has vista”, com els mateixos autors anuncien al subtítol del documental: en primer lloc perquè les imatges des d’aquesta perspectiva són úniques, i en segon lloc perquè el film aporta informació sobre l’orígen i l’evolució de l’acte: “L’essència és descobrir, en la mesura del possible, el sentit de la Baixada. La gent hi participa, però normalment no es planteja d’on ha sorgit tot plegat”, assegura el Jeremy.
Per dotar de sentit les imatges, els autors van entrevistar, ja a partir del mes de maig, sis aliguers. També van parlar amb Jordi Albe, president del Ball de Diables, i amb Antoni Mas, el ferrer de l’Àliga, amb qui van establir una relació entranyable. ”Ens interessava saber quina opinió tenia de l’acte l’Antoni, i curiosament ens vam assabentar que el passat 2013 va ser el primer any que hi va acudir”, declara l’Andrea. El “pare de l’Àliga”, com l’Andrea l’anomena, els va mostrar, al seu taller de Vila-seca, com havia construït la bèstia, peça a peça. Per tractar el tema de la seguretat, van conversar amb Xavi González i Ester Roca, tècnics de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona.
L’Andrea i el Jeremy han viscut enguany la Baixada minut a minut, han aturat el temps en l’edició de les imatges, l’han fet transcórrer endavant i enderrere mil i una vegades. Se la saben de memòria. Suposem que en aquests mesos també han acabat fins als trons d’El paquito el chocolatero. Bromes a banda, tot aquest procés ha transformat diametralment la seva concepció de l’acte. La seva mirada sobre la Baixada també ha canviat, i de ben segur que el documental farà el mateix amb els espectadors que el mirin.
eL DVD, LA SAMARRETA I LA FÓRMULA DEL MECENATGE
El DVD “La mirada de l’Àliga. La Baixada com mai l’has vista”, que té un preu de 10 euros, no només incorpora el documental, de 55 minuts, sinó que les persones que el comprin podran gaudir de la Baixada sencera, en GoPro, per trams. En els extres també s’hi inclouen anècdotes de la Baixada, les pífies del rodatge, les imatges del Ball de l’any i el tràiler.
Pel que fa al disseny de l’ull que encapçala el documental, així com també de tota la imatge corporativa, ha anat a càrrec de Xavi Pallarès, que també s’ha ocupat de dissenyar les samarretes del documental, que costen 11 euros, i que es poden aconseguir contactant amb els autors del film per mitjà de les xarxes socials.
Per aconseguir que la materialització de tots aquests productes esdevingués factible, el Jeremy i l’Andrea van engegar, fa unes setmanes, una campanya de mecenatge, a la qual s’han sumat patrocinadors privats diversos, des de restaurants de la ciutat, fins a empreses grans. Ells mateixos reconeixen que no s’esperaven una resposta tan massiva, en aquest sentit.
