14 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

9-N a Brussel·les: contents de fer cua

Un grup de catalans residents a Holanda exhibeixen el 0N una pancarta amb el lema: 'Primer ministe, els catalans voten per la llibertat'
Un grup de catalans residents a Holanda exhibeixen el 9-N una pancarta amb el lema: ‘Primer ministe, els catalans voten per la llibertat’

Són moltes les imatges que sempre em vindran a la memòria quan pensi en el 9-N a Brussel·les i en les tres hores de cua que vam fer, molt feliçment, uns mil dos-cents catalans vinguts de diferents punts de Bèlgica, Holanda, Alemanya i Luxemburg. Eren les dotze del migdia quan, procedent d’Holanda, em vaig unir a la llarga fila que recorria tota la Rue de la Loi fins arribar al cantó i seguir més avall. Entre la multitud, barretines, estelades, samarretes de Riudoms per la Independència o un peluix de la mulassa de Valls que per uns segons em va transportar a la meva ciutat.

 

A la cua també cares conegudes i excompanyes d’universitat que desconeixia que visquessin per aquí. Una de les primeres imatges que em van emocionar va ser la cara de sorpresa i alegria de tots els qui anaven arribant i veien aquella multitud aplegada per un objectiu, per molts un somni fet realitat. No importava que haguessin d’estar hores dempeus, aquell diumenge ningú notava el cansament o el mal d’esquena. Tampoc existia l’avorriment. Tothom xerrava amb els compatriotes que acabava de conèixer, amb els voluntaris que repartien aigua i contrasenyes de wifi o amb els coneguts que per casualitat algú descobria que tenien família en comú a la seva terra i es feien una fotografia per immortalitzar el moment.

 

Els voluntaris, uns dels herois del dia i del procés en general, anunciaven que l’afluència de gent els havia desbordat i que ja havien demanat una segona mesa, i potser una tercera, per poder efectuar les votacions amb més rapidesa. Tres reaccions eren les que tenien aquells que acabaven de dipositar el seu desig a les urnes i sortien cap a l’exterior de la Delegació de la Generalitat: somriure d’orella a orella, registrar amb orgull un vídeo de la llarga cua amb el telèfon mòbil o, fins i tot una minoria, deixar lliscar alguna llàgrima galtes avall. Cal dir que molts les van contenir. I és que són moltes les històries que s’amaguen darrere del més de miler de catalans que per tants motius han emigrat o, fins i tot, nascut en aquests països.

 

Per unes hores tots vam oblidar que ens trobàvem a milers de quilòmetres de Catalunya i gaudíem de la satisfacció de poder participar d’aquest moment històric i d’estar, des de la distància, al costat dels nostres, que tant es troben a faltar. A les set de la tarda i ja tornant cap al cotxe després d’una visita exprés a la capital de la cervesa, la xocolata i les gofres, encara quedaven catalans per la Rue de la Loi. Eren de Sant Jaume d’Enveja i un d’ells s’emocionava en explicar la màgia del dia que acabava de viure. Canviar el Delta de l’Ebre per Bèlgica no ha estat gens fàcil per ells. Ja en terres holandeses i tornant cap a casa, la ràdio nacional informava sobre la notícia. Novament i per enèsima vegada durant el dia, somriure als llavis i satisfacció per haver fet un pas de gegant en la nostra història, encara que molts ho amaguin o no ho vulguin reconèixer.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here