![[peu de foto].](https://www.fetatarragona.cat/wp-content/uploads/2015/02/aquelarre.jpg)
Tarragona, 1348. Les bruixes Esperança Marigó, Antònia Rosquelles, Beneta “La pentinada”, Margarita Estranya, “La Noguera” i Carme Samainada han estat acusades d’introduir la pesta a la ciutat. Els poders eclesiàstic i nobiliari, amb la voluntat de centrifugar les seves responsabilitats polítiques en el cas, les assenyalen com a culpables, les jutgen, i les condemnen a morir penjades. Elles, però, enutjades, han preparat una revenja. L’espectacle Aquelarre: La foscor s’atansa, del grup de teatre (H)istrionis Teatre, escrit i dirigit per Èric Pujol i Bet Font, portarà la foscor i el foc a la plaça de les Cols aquest dissabte 28 de febrer, a un quart de deu de la nit, dins els actes de l’Aquelarre Medieval que se celebra al Pla de la Seu des del 27 de febrer fins a l’1 de març.
“Volíem retre un homenatge a totes aquestes dones que van ser acusades sense fonaments”, comenta l’Èric. El nom de les sis bruixes, tal com afirma la Bet, l’han manllevat de dones que van existir realment a la Viladrau del segle XVII, i que van sofrir en pròpia pell aquesta persecució. Per construir el relat també han emprat el nom de personatges històrics tarragonins com Hug de Cervelló i Robert d’Aguiló. La història, però, en aquest cas, se sotmet estrictament a les necessitats del guió: “L’abat de Poblet Ponç de Copons, per exemple, que va morir de la pesta, no va coincidir en el temps amb Robert d’Aguiló i Hug de Cervelló, però a l’obra hem volgut reunir, en el mateix context, tots tres personatges”, explica l’Èric.
De la mateixa forma que Tarantino aprofita el gènere ucrònic per enfrontar-se, a la pantalla gran, als maleïts malparits que van liderar el nazisme, l’Èric i la Bet han volgut que, per mitjà de la ficció, aquestes dones represaliades a Viladrau tinguin l’opció de rebel·lar-se i reparar, així, la injustícia comesa contra les seves vides místiques. En el substrat del text també s’entreveu una reflexió sobre les clavegueres del poder. De fet, l’espai escènic ja es reparteix en dos nivells que tenen un pes simbòlic, en aquest sentit: la tarima, que és l’indret que ocupen els poderosos, i la plaça, per on transiten camperols, empestats i pidolaires.
Des de fa setmanes, una trentena de persones s’han aplegat, els dissabtes a la tarda, al local de l’Esbart Dansaire de Tarragona per preparar l’espectacle. Com que el guió exigia una quantitat important d’actors, els integrants d'(H)istrionis Teatre han sumat complicitats amb Boikot Teatre, una altra companyia teatral de la ciutat, que s’ha implicat en el projecte. També han aconseguit el suport del Drac Petit de Sant Roc, que apareixerà en el moment àlgid de l’espectacle — i que precisament enguany commemora el seu 15è aniversari —, i de l’escola d’imatge personal Espallargas, que col·laborarà en tasques de maquillatge.
a
D’ençà que (H)istrionis Teatre va acceptar la proposta dels organitzadors de l’Aquelarre Medieval, a finals d’octubre, l’Èric i la Bet han analitzat diversos espectacles de bruixes com l’Aquelarre de Cervera, els de la Fira Internacional de Bruixes de Sant Joan de les Fonts i el Ball de les bruixes de Viladrau. Reconeixen que han viscut uns mesos intensos. Amb Aquelarre: la foscor s’atansa, s’estrenen en qualitat de directors, i no amaguen els nervis dels dies previs a la representació. “A mi m’ha agradat molt l’experiència, però és una situació d’estrès brutal, perquè veus que els dies s’acaben i queden encara coses per fer”, confessa l’Èric. Això no obstant, les bruixes ja estan disposades a invocar Satanàs i tota mena d’éssers fantàstics en aquesta reunió nocturna. S’atansa la foscor!
LA TRAJECTÒRIA D'(H)ISTRIONIS TEATRE
(H)istrionis Teatre va néixer l’any 2013, quan un seguit de joves que, majoritàriament, havien format part de Vis de Vanadi — el grup de teatre de l’Institut Antoni de Martí i Franquès —, van decidir que volien continuar fent teatre. La companyia es va estrenar el novembre de 2013, en una representació teatral en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés que es va dur a terme en un dels claustres del Seminari Pontifici de Tarragona, en el marc de la commemoració de l’Any Estellés a Tarragona. L’any 2014 van participar, per primera vegada, a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona, amb l’obra Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver. Enguany hi presentaran una obra de creació pròpia, que els ha permès adaptar el text a les necessitats dels vuits actors que conformen, actualment, (H)istrionis Teatre. Es tracta d’El sofà dels mentiders, un vodevil escrit per Jorge Pérez que ens remunta a la Tarragona de principis del segle XX. El passat 2014 van participar també, amb un espectacle de carrer, a la Setmana Medieval de Tarragona, fet que els va obrir les portes de l’Aquelarre Medieval.
Felicitats per la iniciativa!
Fa goig veure gent jove tirar endavant projectes. Sí senyor. Ara bé, no tinc clar que la iniciativa hagés d’anar vinculada a un nou mercat medieval. Els veïns de la Part Alta tenim assumit que viure en un espai històric i festiu té inconvenients (per sort també avantatges). Com sol passar, és una qüestió d’equilibris. Tanmateix, la sensació d’aquests darrers temps és que s’opta més pel model Carcassona (un casc històric buit de població dedicat només al turisme i espectacles) que per un centre històric viu i viscut. L’endèmic problema de l’aparcament, en dies com aquests, es torna salvatge (especialment si portes el cotxe carregat amb la compra arrossegues dos nens i no pots ni passar pel teu carrer). Els espais urbans són veritablement habitables quan la gent hi vol fer créixer els seus fills. Nosaltres estem pensant seriosament en marxar del barri.
Sembla com si haguéssim oblidat la importància del respecte als altres, imprescindible per fer ciutat agradables, amables. I no es veritat que l’organització d’actes hagi de comportar sempre el trasbals dels veïns. Un exemple: Tarraco Viva; més de 100.000 espectadors i no es talla ni un sol carrer.
Enhorabuena!! por el gran trabajo que habéis estado haciendo hasta el día de hoy!! cumpliendo objetivo a objetivo y dedicando tanto tiempo de vuestras vidas hacer todo esto!. Creo que hay muy poca gente que sepa la gran dedicación que le habéis dado ha este gran grupo de teatro! y eso es de admirar, porque hoy en día se encuentra pocos chicos y chicas con esta actitud que vosotros tenéis!.
Ahora ya estamos a solamente un día del aquelarre espero que tanto el día como la obra os vaya de maravilla porque os lo merecéis! solamente deciros que vuestra recompensa se encuentra en el esfuerzo y no en el resultado. UN ESFUERZO TOTAL ES UNA VICTORIA COMPLETA.
Os lo pongo en mayúsculas porque creo que es muy importante jajajajajaja!
Un saludo muy grande!!.