Carregant ...

Dialogant sobre la independència de Catalunya

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Roser Pros-Roca, autora del llibre, a l'avinguda Catalunya.

Roser Pros-Roca, autora del llibre, a l’avinguda Catalunya.

Navegar entre els marges subtils de l’equidistància periodística sempre és una tasca tortuosa, perquè les paraules ens despullen, ens delaten, fins i tot quan menys ens ho sembla. La periodista Roser Pros-Roca, autora del llibre 20 converses sobre la independència de Catalunya (Editorial Gregal, 2014), ha procurat ser cautelosa amb el llenguatge i prendre distància de les seves conviccions polítiques per tal d’oferir al públic un treball neutre, plural i equilibrat. “Jo simplement he fet de canal entre les opinions de l’entrevistat i el lector”, afirma.

 

El llibre, d’unes sis-centes pàgines, condensa els arguments a favor i en contra de la independència de Catalunya de vint persones que la Roser considera que estan dotades de “reconeixement professional, prestigi social i una certa solvència en l’opinió”. Entre els entrevistats destaquen noms com els dels periodistes Jordi Basté i Enric Sopena, l’advocat, polític i excorresponsal de guerra Javier Nart, els escriptors Màrius Serra i Rosa Regàs, el dissenyador Javier Mariscal, el polític i filòleg Josep-Lluís Carod-Rovira, el sociòleg Amando de Miguel, els economistes Josep M. Gay de Liébana i Santiago Niño-Becerra, o el politòleg Ramón Cotarelo, amb qui la Roser va compartir la conversa més extensa de totes, d’unes “tres hores” i escaig de durada. Un dels casos més peculiars del llibre, però, és el de Carlos Taibo, professor de Ciències Polítiques, que abans del 9-N veia amb simpatia l’opció del «No-Sí», és a dir, que acceptava una Catalunya independent que no s’articulés per mitjà de la creació d’un Estat.

 

“Quants més arguments hi hagi damunt la taula, més fàcilment la gent podrà adoptar una posició”, manifesta. La Roser està convençuda que “els diferents punts de vista enriqueixen el debat”, i reconeix que la confluència saludable d’idees divergents, que és l’essència del llibre, ara mateix no està prou impregnada en els mitjans de comunicació i en el si de la societat. A 20 converses sobre la independència de Catalunya s’hi aborden temes polítics, jurídics, econòmics, històrics, culturals, socials, periodístics… I els entrevistats n’opinen lliurement, sense complexos, amb arguments i dades. La Roser admet que en algunes de les converses, escoltant l’interlocutor, les seves conviccions personals van arribar a trontollar. “Quan vaig sortir del despatx del professor Gay de Liébana, per exemple, vaig dubtar molt”, confessa.

 

Aprofitem que en ocasió de la nostra trobada la Roser assumeix el rol d’entrevistada, per formular-li la mateixa pregunta que ella va plantejar als protagonistes del llibre: “Què és, per a tu, Catalunya?”. Ara és ella qui s’ha de mullar, i ho fa amb claredat: “És el meu país, la meva terra, la meva família, la meva nació, el meu futur”, respon. Sobre l’estat actual del procés independentista, la Roser creu que era necessari un moment de calma després de les “picabaralles polítiques” posteriors al 9-N. “Entenc que tot vol el seu temps, i que la feina que es pretén fer és llarga i costosa”, assegura. Considera que “els polítics que estan conduint aquest procés tenen una responsibiltiat enorme a les seves espatlles”, i que serà la història qui sospesarà quin fou el seu paper. El que té clar és que aquest atzucac polític s’ha de resoldre democràticament, i constata que les generacions actuals han perdut la por: “Quan va tornar Tarradellas jo era molt petita, però recordo que a casa, la meva besàvia i els meus avis, tot i estar-ne contents, van contenir la respiració. Temien que Tarradellas acabés com el president Companys. La nostra generació, en canvi, ja no té por, ni n’ha de tenir!”.

 

EL SEGÜENT LLIBRE, SOBRE JORDI PUJOL

 

La Roser ultima el seu proper llibre, que es titularà Jordi Pujol: del turó al desert. “Són sis capítols que analitzen la figura de Jordi Pujol a partir d’allò que l’expresident de la Generalitat de Catalunya ha perdut des del 25 de juliol passat fins ara: el tractament de molt honorable, la seva fundació, el partit, la consideració social, i d’alguna forma també la família”, afirma. “Llavors, a partir d’aquí, tirem enrere. Per què ho ha perdut? Doncs perquè ho tenia. I per què ho tenia?”, es pregunta. La periodista vendrellenca creu que ara mateix predomina una “visió distorsionada” de Pujol, que ha passat de “la idealització a la caiguda en picat”.

 


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *